23 de gener 2017

Les biblioteques particulars de Barcelona (Jaume Subirana)


Que a Barcelona hi ha moltes biblioteques no cal dir-ho, és una cosa que se sap i a més està ben documentada per tot arreu. Però, què passa amb les biblioteques particulars, aquelles que estan darrera de les portes privades que ens separen del món públic? Doncs això suposo que és el que es preguntaven quan van fer aquest llibre, que recull 12 testimonis que obren les portes de casa seva per mostrar-nos les seves biblioteques particulars.


Els perfils estan triats amb cura, són persones de diferents àmbits (12 en total). Cada entrevista inclou diverses fotos de la biblioteca fetes per Víctor P. de Óbena [cal destacar la qualitat del llibre, paper gruixut i tapes dures] amb algunes preguntes i 4 obres que vulguin destacar de totes les que tenen. Al final de tot també hi ha un índex de llibres amb tots els que s'han citat al llarg de l'obra.

Què en destaco?

  • El tema del préstec de llibres. És una pregunta recorrent que es fa a tothom, i la majoria diu que no deixen els llibres o bé que, si ho fan, pateixen molt o bé persegueixen molt a la persona fins que no els hi torna. Molts d'ells assimilen que llibre que marxa és llibre que no torna. Sobre això del préstec vull destacar dues entrevistes: en primer lloc la del Miguel Gallardo (autor de còmic) que diu que no li importa que no tornin els llibres que deixa. Potser és l'únic que ho diu així obertament i aposta per la circulació dels llibres. Després hi ha el testimoni de la Teresa Rovira (que per cert el llibre va dedicat a ella, morta sense haver-lo vist imprès) doncs bé, ella diu: "Deixar un llibre és una mica perillós. Ara mateix en tinc deixat un a la filla d'una amiga que no és gaire seriosa a tornar-me'l: li hauré de cridar l'atenció". Fa molta gràcia aquesta manera de dir les coses.


  • Un altre tema recorrent, l'esporgada. Hi ha també opinions per a tots els gustos. Alguns no fan mai esporgada (Miquel Iceta, per exemple) i altres ho donen (Josep Fontana, a la biblioteca de l'UPF, per exemple). Miguel Gallardo diu que posa una caixa a l'entrada de casa seva.... ;-)
  • ORDRE. AH, gran i inspirador tema. Fins i tot n'he agafat idees. Cadascú explica com ordena els llibres: alguns ho fan per temes, altres per ordre alfabètic... És interessant, sí. Alguns disposen fins i tot de catàleg. Ara no recordo qui d'ells comenta que li van fer un programet a mida i ho té tot abocat allà. Tots coincideixen en la importància de saber trobar allò que busquen en cada moment (Jorge Wagensberg -físic / divulgador científic- diu que una senyora que l'ajudava li va ordenar per mides i colors i que va ser "horripilant", hehe). El circuit del llibre també m'ha interessat: on el compren (molts a internet), si el posen a algun lloc mentre no sigui llegit/utilitzat.. en aquest cas l'exemple del Benet i Jornet m'ha agradat: tots els llibres nous o per llegir els posa en un lloc i, quan ja està llegit, el posa al lloc que correspon segons el seu ordre d'autors. Això ho he copiat una mica a casa i aquests dies he estat fent canvis, apartant dels prestatges tot lo que no he llegit i deixant fora el que sé que no llegiré mai.
  • Col·leccions especials: finalment el que m'agrada del llibre és, com ja he dit més amunt, la varietat de fons i temes. Per exemple, la biblioteca de còmic del Gallardo, la partituteca de Salvador Brotons, els llibres sobre vins de Monvinic o la biblioteca especialitzada en jocs d'Oriol Comas.


Un tros de la meva, en procés de restructuració xD

Edita Ajuntament de Barcelona

Notícia a ElDigital

1 comentari:

XeXu ha dit...

Molt probablement el llibre no el llegiré, però em dóna idees, perquè tots tenim el nostre petit o gran racó ple de llibres, i ens en sentim molt orgullosos. Estaria bé que nosaltres també ensenyéssim el nostre racó, no?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails