26 de gener 2017

Expo "Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària" (CaixaFòrum)

Crear quan no tens llibertat ha de ser tot un repte, i és això el que han volgut mostrar els impulsors d'aquesta exposició que, fins fa poc, podíem trobar al CaixaFòrum (ja, no té massa sentit que us parli d'una expo que ja no podreu visitar...). El cas és que la vaig trobar molt interessant, i això que vaig anar-hi de casualitat, mentre esperava la conferència de Claudio Biern Boyd de l'Animayo.


Espai [limitat]

Quan estàs en un centre penitenciari tot és molt relatiu. Òbviament no ho he viscut, però suposo que la normativa, la manca de llibertat i les limitacions són el pa de cada dia. Ara bé, hi ha maneres de donar "rienda suelta" al que portem dins, i una d'aquestes maneres és mitjançant l'art.

L'exposició era una combinació d'obres: per una part peces que formen part de l'àmplia col·lecció d'art que té laCaixa. Per l'altra, obres fetes per interns de 10 centrres diferents (Brians, Lledoners, Model, Dones, etc.). (Nota: us heu fixat la quantitat de centres penitenciaris que hi ha a Catalunya?). Bé, doncs la barreja d'obres pretenia crear reflexions i paral·lelismes.

Els monitors artístics

Aquesta figura professional tenia un gran pes a l'exposició. Es tracta de monitors (generalment estudiants de Belles Arts o persones molt vinculades a l'art i la pedagogia) que ajuden a canalitzar aquest art i aquestes ganes d'expressar-se. És una professió que, com a tal, va iniciar-se fa ja 30 anys i  van ser pioners a Espanya (de fet, crec recordar que deia que encara ara aquesta figura exclusiva només es dóna aquí, però no ho recordo bé). El que sí que recordo haver llegit és que volien exportar el model a altres centres d'arreu.

Cal entendre que el pressupost per art és limitat i que sovint es treballa amb materials barats o reciclats. 

Fumar també té parts positives...


Aquest quadre de rellotges em va encantar. Em va recordar un exercici de classe que havíem de dibuixar una sèrie d'objectes i bueno, es notava el pas generacional. Un dels dibuxos que havíem de fer era un telèfon... jo sempre els he dibuixat igual: fix, amb gran "orella", fil enredat i recargolat... i en canvi altres persones dons ja directament dibuixaven un mòbil. Bé. Doncs això. I aquí podem veure molts rellotges diferents i el conjunt em captiva

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails