30 de desembre 2016

Resum 2016 (#3). Lectures

I per fi, el #TopTen de les lectures (i amb aquest acabo els tops). :-) Entre novel·les i còmics (i algun altre llibre de no-ficció) enguany han sigut 99 (19.100 pàgines). Fa certa ràbia haver-se quedat a 1 del centenar, haha!

La majoria són còmics. En concret, 67.
Decidir quines d'aquestes 100 obres són les que més has gaudit és difícil, però ho intento! i ja em perdonareu que ho classifiqui com "còmic" i "no-còmic", és una qüestió pràctica. 

TOP LLIBRES (NO-CÒMIC)

Crec que la cosa em quedaria així. El podi seria aquest:



I seguiria així:

4. El jardí de mitjanit
8. "Trilogia" de Ko Tazawa (Catalunya i un japonès..)
9. Generació Tomàtic

BONUS: No sé com valorar el darrer llibre de Harry Potter, tinc amor-odi, o sigui que el deixo fora de la llista ocupant un 11è lloc fictici. O una mena d'accèssit.

TOP CÒMIC

Aquí la cosa ja ha sigut una mica més xunga. Quasi tots els còmics que he llegit m'han agradat, és difícil escollir-ne només 10 i posar-los per ordre. O sigui que faig un top 20 :-)

Aquí va el podi:


1. Maus

I aqui la resta. Fins a la desena posició la cosa quedaria així:

8. Paper Girls (ressenya pendent, m'està encantant, he llegit els 4 primers números)
9. Juliette 

I després 10 més, 10 accèssits :-)

11. Saga (porto 1 volum, pujarà al rànking l'any vinent)
13. Paul va a trabajar este verano 
14. Hora zulú 
16. Logout
17. El árabe del futuro (I & II) 
18. Créixer és un mite
19. Náufragos
20. Sesión de tarde

De cadascún en podeu veure la ressenya si cliqueu al títol, però alguns no tenen perque no m'ha donat temps de fer-les XD. 

29 de desembre 2016

Resum 2016 (#2). Pel·lícules

55 són les pel·lícules que he vist aquest any, més o menys una per setmana. D'aquestes:

  • 6 a la televisió (TV normal)
  • 7 al cine
  • 7 en DVD
  • 29 amb la plataforma de Movistar (ex Yomvi)
  • 1 amb Filmin
  • 3 pirates (no les trobava enlloc més)
  • (i 2 més que em van posar en un mitjà de transport).
M'he subscrit a Filmin, espero treure-li partit... de moment encara no :)


D'aquestes 55 pel·lis, si haguès de fer-ne un "top-ten" la cosa crec que quedaria així (si cliqueu el nom de la pel·li porta a la ressenya corresponent).

En el podi d'honor hi hauria:



I seguint el podi...


Tot i així, per no deixar 45 pel·lícules fora del rànquing,  vull destacar 4 pel·lícules més que també m'han agradat: 

(14) Big eyes

28 de desembre 2016

Resum 2016 (#1). Restaurants

Ara sí que l'any s'acaba! Toca fer els "tops" :-P Avui, restaurants. Es tracta d'un top que es basa simplement en restaurants que he anat aquest any per primera vegada. Vull dir, hi ha altres que he anat i que hi vaig sovint pq m'agraden, però que aquí no entren perque els vaig descobrir altres anys (s'haurien de consultar els tops anteriors) XD (--> top 2015, top 2014, top 2013, top 2012).


Va som.hi. 
(Poso només una frase, si cliqueu dalt del nom del restaurant accedireu a la ressenya corresponent)

Llocs per menjar ràpid

  • Butipà. Fast-food a la catalana a base de bones butifarres.
  • Kiosko. Crec que ara es diu Bacoa. Esperem que les hamburgueses no hagin canviat de gust, eren glòria :-)
  • Mavi's. No tinc ressenya feta. És un d'aquells locals d'hamburgueses i batuts, a l'estil americà com el Peggy Sue. L'hamburguesa de pollastre cruixent està boníssima!

Llocs per menjar tranquil·lament

  • Dolça Hermínia. Del grup Andilana, que tenen molts restaurants. Menú migdia bé de preu i complet, i ambient agradable. Cèntric!
  • Grill Room. Descobert fa poc, sense ressenya (encara). També del grup Andilana, també cèntric (Escudellers, 8). Un bon lloc per dinar!
  • Barcelona-Milano. Carta italiana i catalana, que més volem. No és tan cèntric, però per anar algun dia està bé!

Espais polivalents (berena-hi, dina-hi o sopa-hi)

  • En aparté. Local ampli i cèntric de cadires desiguals on s'hi menja i t'atenen bé. 
  • Bar Versalles. Bar centenari de Sant Andreu. El vaig descobrir en un esmorzar i fa poc hi he sopat, polivalent com pocs, i a sobre hi ha sala de ball a sota ;-) 

Internacional

  • Karakala. Si us agrada la cuina fenícia, aquest és el vostre lloc. Està a Gràacia!
  • Banna. Tailandès, també a Gràcia. Oju amb el picant, és molt picant. No demaneu picant xD
Llocs curiosos o que val la pena anar un dia
  • Ultramarinos. Està a la Rambla. De bones a primeres no hi entraries, però per dins sorprèn.
  • El Nacional. Val la pena anar-hi ni que sigui un sol dia. És gran, bonic, amb diferents espais. No us perdeu els lavabos (segur que no podeu evitar fer-vos una foto allà) hehe


Doncs fins aquí. N'he destacat 12, d'una llista de 31. Si algun dia aneu a algun ja m'ho direu! 

27 de desembre 2016

Micro-ressenyes de còmics (4)

Darrerament llegeixo molt de còmic. Abans del top-10, vull destacar a l'entrada d'avui un parell d'obres vinculades amb l'autisme i 4 amb un to força més dur o seriós que altres. Som-hi doncs!

El viaje juntos (Paul & Judy Karasik) 

Interessant obra bio on veiem a quatre germans créixer, un d'ells amb autisme. El viaje juntos és aquest camí que recorren, aquest pas del temps, aquesta manera d'entendre al germà, a la convivència. Una obra que barreja dibuixos amb força text fent així una obra híbrida que detalla molt bé la situació. Es també una història de maduresa i de sentiments. Suposo que algunes situacions no deuen ser fàcils, però tobo que el llibre està redactat i dibuixat amb un to molt directe, tendre i amè. Suposo que tot plegat és gràcies a la complicitat dels seus autors, Judy i Paul Karasik, dos dels quatre germans protagonistes. Qui millor que ells per explicar la història de la seva família? (4/5)

María cumple 20 años (Miguel Gallardo)

Ja fa bastants anys que vaig parlar de "María y yo" aquí al blog. Em va agradar, i un dia vaig descobrir que el Miguel Gallardo i la seva filla havien tret un altre llibre. I es que la María ja té 20 anys, i això suposa molts canvis a la seva vida. O no! D'això és el que tracta el llibre, dels canvis, del fet de créixer en aquestes condicions, el que suposa i com s'hi va trobant. Veiem a una mateixa María, més crescuda però amb el mateix caràcter surrut i rialler a l'hora.. i un pare que es desviu per fer-la feliç. (3/5).




Sukkwan island (David Vann, Ugo Bienvenu)



No es pot parlar d'aquest còmic a la lleugera. És la versió còmic d'una novel·la... una novel·la que si és tan xunga com el còmic (que segur que sí) deu ser una lectura impactant. I és que l'autor (David Vann) va trigar molt en escriure-la, ja que plasma en les pàgines el suicici del seu pare i com haguessin pogut ser les coses (la va escriure amb 19 anys i després va estar molt de temps dont-li voltes). Resulta que el pare de l'autor es va suicidar quan ell tenia 13 anys. Dos mesos abans, li havia preguntat al seu fill si volia acompanyar-lo a Alaska, a passar un any sencer en un lloc remot. El nano va dir que no, i després va veure com el seu pare es treia la vida.

Cal dir que el pare no estava molt bé: s'havia divorciat un parell de vegades i tenia tendències depressives fortes. La història recupera algunes coses i reescriu els fets donant una nova i dura perspectiva. Com que ell es sentia culpable de la mort del seu pare, va escriure un relat on ell deia SÍ, és a dir: accedia a passar un any amb el pare en un lloc remot d'Alaska. Un lloc on l'ambient seria asfixiant i el fred i les poques reserves d'aliments acabarien de fer la resta. O no. Ja ho veureu, l'heu de llegir, crec que és un dels còmics que més m'han impressionat aquest any

La Favorita (Matthias Lehmann)


Història amb final sorprenent. La història gira al voltant de la Constance, una nena de 10 anys que viu amb els seus avis en una casa solitària i aïllada de tot. Té ordres estrictes: no pot relacionar-se amb ningú ni sortir de la casa on viu. El seu avi és un home més aviat comprensiu i quasi sempre va begut, mentre que la seva àvia és una dona dura i intransigent que no li perdona res i la sotmet a càstigs continus. Poca cosa sap la Constance de la seva família: qui és aquella noia que surt en algunes fotos? qui són els seus pares i perquè no en sap res? i, el més important: pq no acaba d'encaixar el que li diuen amb el que ell pensa? 

Logout (Sergi Puertas, Pier Brito)


Logout és una història d'aquelles que fan pensar i que tenen una trama molt ben pensada. Editat per Norma Comic, Logout és una història de ciència ficció que ens situa en un futur on la gent utilitza móns virtuals per evadir-se de la realitat. En aquest futur hi ha persones que es dediquen precisament a això, a provar aquests móns i valorar-los per veure si són o no són aptes per al consum humà i ajudar a millorar-los per evitar errades. Però és una professió de risc: algunes persones no aconsegueixen retornar d'aquests mons o, si tornen, ho fan totalment descol·locats. Un món depressiu, ben pensat, amb un dibuix molt currat i detallat. Crec que dels millors que he llegit enguany, si més no en temes de guió. Tal com diu la web de Norma, és ideal per a les persones a qui els hi agraden les històries tipu Matrix o Minority Report. Ja direu!

Ala rota (Antonio Altarriba, Kim)


I per últim, però no per això menys important, la segona part de "El arte de volar", un fantàstic còmic històric d'obligada lectura que no us decebrà. (I, per cert, us podeu llegir sense haver llegit el primer: no és una continuació pròpiament dita, sinó una història paral·lela, al mateix temps, un nou punt de vista). El arte de volar va guanyar el Premi Nacional de Cómic l'any 2010 i era la història del pare de l'autor, i ara veiem la història de la mare: una dona que va néixer amb la mala sort de la mort de sa mare en el part i que no va tenir una infància fàcil. Sent ella la protagonista veiem un punt de vista de la guerra civil que potser no està tan vist en còmics i pel·lícules, i és que les dones -tot i discretes i silencioses- van desenvolupar un paper força important i cal donar-lis tota la veu que es pugui. Bé, una bona manera d'entendre la història i una bona eina si l'ajuntem al costat de la seva predecesora.

24 de desembre 2016

Restaurats de la setmana: Banna (cuina thai) i Karakala (cuina fenícia) [i bonus: Flax & Kale]

Sempre que parlo de restaurants acostumo a fer-ho de llocs on fan cuina italiana o cuina tipica d'aquí. Però això no vol dir que de tant en tant no vagi a altres llocs. De fet, però, no acostumo a triar-los jo (si per mi fos, sempre triaria italians xD) i en canvi avui us parlaré de dos llocs a Gràcia, el primer de cuina tailandesa i el segon de cuina fenicia. L'elecció va ser a càrrec de la meva cosina petita, que li agrada provar moltes coses noves (he de reconéixer que els locals i el menjar em van agradar molt, sobretot el Karakala). 

Banna

No és el primer tailandès que provo a Barcelona, i crec que tots m'han agradat (bé, aquí el que em va pasar és que em vaig passar demanant que fos "una mica picant" quan en realitat volien dir "et sortirà foc pels queixals"). :) Aquest en concret està a la plaça Revolució. Una de moltes places que hi ha a Gràcia i que si vas caminant te la trobes. 


El meu plat és el primer que es veu a sota, i era arròs amb coses. El millor de tot va ser el pollastre, els pinxitos que es veuen a la part dreta de la foto. Als restaurants tailandesos sempre hi ha pollastre amb salsa que acostuma a estar molt bona, és aquella salsa com de cacahuet, no sé exactament com es diu. Diuen a la seva web que només fan cuina tailandesa, res d'altres menjars asiàtics que pots trobar en altres llocs. Res de arròs tres delicies.

Destacar també la decoració, és un local agradable, decorat amb bon gust. Fan menú migdia però si hi aneu de nit o cap de setmana els preus no són cars. Està molt bé el lloc.

Karakala

Sense marxar del barri de Gràcia, al carrer Torrent de l'Olla número 136 hi podeu provar autèntica cuina fenícia. Hi vam anar a parar de casualitat, però després vam veure que a la majoria de webs de rànkings tenia molt bona puntuació, i amb raó. 
Va ser un migdia entre setmana i vam poder optar al menú migdia. Hi havia unes tres opcions per escollir a cada franja i realment crec que vam encertar.

Un dels plats que vaig escollir jo va ser aquest, que encara que la foto no sigui gaire agraciada (necessito un curs de instafood o algo així) us en podeu fer una mica a la idea. Era pinxo de pollastre amb hummus, salsa d'all i una mena de "tortita" suau per acompanyar i embolicar la carn. De primer havia escollit unes croquetes de carn amb pinyons (el menú inclou dos plats, postre i beguda). 


I vam anar ben d'hora i estàvem bastant soles, després poc a poc es va anar omplint. El tracte va ser molt correcte i tot plegat es podria dir que va ser una bona experiència, un d'aquells restaurants per repetir.


Bonus: Flax & Kale

L'endemà vam esmorzar en aquest local hipster conegut per ser "healthy" i "flexiterià". És el típic lloc on jo potser no hi menjaria perquè quasi tot el que donen és vegetarià, però per anar-hi a esmorzar un dia no està mal, inclús crec que és una experiència que val la pena provar. A tall d'exemple, una mostra del que em vaig crupsir, que va ser una mena de donut gegantí amb moltes coses sanes a sobre.


Els sucs mereixen també un paràgraf. Tenen una exposició de sucs que caus de cul a terra. Tots són molt sans i serveixen per moltes coses diferents. S'asseguren d'indicar-te bé tots els ingredients i quines són les seves propietats. No sé quin és el que vaig agafar jo, vaig triar-ne un de color vermell... potser era el vegan vampire (pera + remolacha + zanahoria + piña + naranja + limón + jengibre) o el sweet heart (naranja + frambuesa + granada + cúrcuma). No són barats.

A la pàgina web tenen tot penjat. És de bon valorar que tenen en compte totes les intoleràncies possibles, i que tot està molt a la vista. El local, un 10. Això sí, s'ompla ràpid, està de moda. Bon profit!


22 de desembre 2016

9 llibres (recomanats o no)

No m'agrada fer això... vull dir, que m'agrada que cada novel·la o llibre que llegeixo pugui tenir la seva entrada única i ben comentada, però menys m'agrada la idea d'acabar l'any i no mencionar-los o comentar-los l'any vinent xD. O sigui que aquí va una tanda de micro-ressenyes de llibres. 9 en total, llegides aquests darrers mesos.

1. Yo fui a EGB 3 (Javier Ikaz & Jorge Díaz)

Ara que ha sortit el quart volum aprofito per parlar del tercer. Què voleu que us digui, a mi m'agraden molt. Cert que algunes coses són llunyanes per mi (hi ha coses dels 70 que, òbviament, no he viscut) (i els principis dels 80... tampoc, és clar). La meva infància pren sentit a l'inici dels 90 pràcticament. Rollo Cobi. Però bé, els llibres EGBeros em segueixen agradant igual. Fires, jocs, yogurs, cançons... no puc evitar llegir-les amb un somriure al llavis (sóc molt nostàlgica, inclús de les coses que no he viscut, ho reconec!). I sí, es tracta d'un llibre que potser va perdent gas -no sé com serà el quart- però tot i així vaig voler comprar. I segurament per Reis caigui el 4rt. Què coi, recordar ens fa viure. Almenys a mi :-) (3/5)


2. Lolito (Ben Brooks)

Tothom parla tant de Lolito que al final vaig caure i el vaig llegir. No em va agradar. El protagonista és un adolescent que ha tingut un desengany amoròs i que comença a parlar per xat amb una dona més gran que ell (ell en té 15). És un adolescent. Actua i pensa com un adolescent, fins aquí ok (no sé si tots els adolescents follen i s'emborratxen tant, de fet). Però bé, no és això el que no m'agrada del llibre, sino tot plegat, el vaig trobar fluix. I això que l'autor és tota una revolució: té 22 anys i ja porta sis llibres publicats (deu ni dó!). No sé. A més, no m'agrada el títol, no m'agrada que vulgui establir aquest paral·lelisme amb la novel·la de Nabókov. Res a veure. (2/5)


3. Contra el vent del nord (Daniel Glattauer)

Feia temps que me n'havien parlat i em cridava bastant l'atenció, però allò que passa, que ho deixes... i un dia, en una coneguda botiga de segona mà, me'l vaig trobar de cara. I clar, per dos euros, el vaig comprar. I tu, que amè. És una història d'amor a través de correus electrònics, però amb molt més contingut que -per exemple- el Lolito anterior.
Aquí el punt de partida és un correu electrònic enviat per error i dues persones d'una mateixa ciutat. Tot el llibre està redactat a través dels correus electrònics que s'envien, i això vulguis que no crea un ritme de lectura força ràpid (són correus electrònics generalment curtets i escrits en llenguatge molt oral). Curiosament, el segon llibre totalment epistolar que llegeixo aquest any (després de la Societat Literària del pastís de pela de patata) Per cert, hi ha una segona part!. (4/5)


4. L'amor fora de mapa (Roc Casagran)


Roc Casagran és un d'aquells autors que acumula bones crítiques i premis allà on va, i amb raó. Em va captivar amb el seu "Ara que estem junts" i aquest deu ni dó també lo molt que m'ha agradat. Amb una edició curosa de Sembra Llibres, aquesta novel·la ens presenta al Llull, un nano introvertit i insegur que veu com el món li cau a terra quan es separa de la seva parella, la Clàudia. Juntament amb el seu millor amic, l'Eldar, i el seu entorn més pròxim, en Llull intentarà sobreviure a les situacions que li depara la vida. És una novel·la tendre amb molta poesia, una manera diferent d veure i entendre l'amor. (4/5)



5. El dia que vaig aprendre a volar (Stefanie Kremser)

Em va costar entrar en aquesta lectura. Vaig interpretar malament les pàgines inicials i em vaig descol·locar una mica, però després igualment seguia llegint i no acabava de trobar-li el què. No obstant, quan un llibre te'l deixen recomanat, s'ha de llegir. I així vaig fer, i em vaig empatitzar més amb els personatges. I qui són ells? Doncs un jove universitari que es troba pràcticament d'un dia per l'altre amb un bebè a les mans i se n'ha de fer càrrec... juntament amb els seus companys de pis i amics. El llibre és un viatge cap a la recerca de la veritat, el retrobament dels orígens, passant per alguns fets curiosos que potser alguns poden pensar que despista la lectura (ho dic perque a mi em va passar). Hi ha com històries entremig que s'expliquen per entendre bé el context de les coses, però jo amb menys pàgines haguès passat. (3/5)

6. Inhòspits (Joan Valls)

És un llibre ideal per aquelles persones a qui els hi agraden els llcs abandonats. La veritat és que vaig llegir a trompicons aquest llibre fa molt de temps (va ser un regal d'aniversari de la gent de la feina) però al no ser una lectura linial sinó una mena de guia, enguany he volgut recuperar-lo per no quedar-me amb la sensació de que m'havia deixat coses per llegir. I quina bona elecció, perque és una bona recopilació. Hotels, discoteques, llocs històrics, balnearis, parcs d'oci, llocs maleïts... tot hi té força cabuda en aquest llibre. 
Un consell: és possible que mentre llegiu us entrin ganes de consultar Internet (dades, imatges, detalls..) feu-ho. Tingueu a prop una tablet o un mòbil, la experiència de lectura millora molt (i anoto que és un greu error no afegir cap imatge dins el llibre, ni que fossin en blanc i negre!). (4/5)


7. Yo tenía 12 años, cogí mi bici y me fui al colegio (Sabine Dardenne)

Poca broma amb aquest llibre. La seva autora, Sabine Dardenne, és una supervivent. Quan tenia 12 anys, l'any 1996, va ser segrestada per Marc Dutroux, un assassí en sèrie que va segrestar durant un cert periode de temps a unes quantes nenes per torturar-les i abusar sexualment d'elles. És un llibre dur, ja us podeu imaginar: hi explica tot el que va passar obviant les parts més escabrosses. És una lectura dura d'una noia enfadada i ressentida amb el món. I amb raó.... (3/5)





8. 500 Bars i una llibreria (Roser Caminals)

Una altra lectura extranya i que t'acaba descol·locant bastant. Sincerament el vaig agafar de la biblioteca pel títol. I prou bé. La història es mou entre dos mons: Barcelona, la ciutat d'ón és la protagonista i Lítica, un poblet d'Espanya. Tot comença quan el pare de la protagonista (anna) decideix viatjar amb cotxe cap al poblet aquest per retrobar un amic de joventut. El trobarà, en un entorn humil però acollidor, i havent creat una família. Allà l'Anna coneixerà als fills de la parella, establint una relació d'amistat profunda amb la noia gran i una mena de relació tendre-afectiva amb el germà petit. La novel·la ens fa veure el pas dels anys i com evolucionen els personatges, però és cert que té un regust força amarg. És una lectura d'anar fent, són més de 300 pàgines que van passant com qui no vol la cosa, veient créixer als nanos. Interessant i ben escrita. (4/5)

9. Oso (Marian Engel)

AH. Oso. El descobriment de l'any! un llibre bizarro bizarro tu! Escrit a finals dels anys 70, OSO és un llibre protagonitzat per una BIBLIOTECÀRIA (alerta bibliotecaris, només per això ja l'haurieu d'agafar jaja). La bibliotecària es diu Lou i rep l'encàrrec de catalogar la biblioteca que hi ha en una mansió mig abandonada en una illa canadenca. Una illa on només hi viu ella sola. Remotament aillada. Perdó, he dit sola? No, no està sola. Hi ha una altre ésser viu... un ós. I estableixen una extranya I ÍNTIMA relació. I hasta aquí puedo leer! (3/5)


19 de desembre 2016

Tots els noms de Barcelona (David Izquierdo)

Quan una ciutat t'agrada, et fa gràcia llegir o veure coses que parlen d'ella. Sobretot novel·les, còmics, pel·lícules i demés. I amb aquest llibre per exemple es compleix bé l'expectativa: es parla de Barcelona, hi ha un component històric important i, a més, està ple de intrigues, curiositats i es pot dir que t'enganxa fins al final.

De que va? bé, és llarg d'explicar. I tampoc m'agradaria fer spòilers :-) Només dir-vos que el títol ja dóna pistes i encamina el contingut: Barcelona és una ciutat històrica que ha tingut forces noms al llarg de la seva història [Barkeno, Barcino, Barshiluna, Barchinona...) llavors, ja us podeu imaginar que la història transcorre en diferents époques i ajuda a entendre una mica la ciutat que hem heredat a dia d'avui. David Izquierdo, el seu autor, sap combinar els elements!

La història es centra en el present: un grup de persones interessades en la història i l'arqueologia (i que es dediquen professionalment a això) troben pistes sobre un riu que se suposa que passa pel subsòl de la ciutat. Això no és un invent de la novel·la, hi ha moltes històries i llegendes al voltant d'aquest riu misteriós. De fet, altres llibres en parlen també! Es diu que és un riu que ja existia a la Barcino romana. Doncs bé, la cosa comença quan aquest grup de professionals investiga aquests indicis i descobreixen que al Museu d'Història de la Ciutat, que és on treballen, hi ha una mena d'accés per arribar-hi.

Però ah! res serà fàcil. Si troben o no el riu no us ho puc dir, però si que us puc dir que investigant no només trobaran coses impressionants sino que correran mil perills i riscos i ens ajudaran a veure quina història ha tingut la ciutat amb un toc, també, d'imaginació, ficció i personatges entranyables. 

Vaja, que es tracta d'una novel·la amb molts ingredients i que, per tant, pot agradar a molta gent. Té aires de thriller, de novel·la històrica, té un punt romàntic, té bones dosis d'humor però també tocs de guerra i misteri. Envolta l'argument amb fets actuals (la visita del papa Benet XVI a Barcelona) i juga amb totes les cartes que pot jugar per oferir-nos un bon producte amè de llegir.

Dues anècdotes personals: 

  • L'autor comenta als agraïments finals (crec que és allà, no tinc el llibre a mà ara mateix) que el nom de la protagonista, la enignmàtica VIREIA, el va treure de les tombes romanes que hi ha a la Plaça de la Vila de Madrid. Des de dalt no es llegeix, però moltes vegades quan passo per aquella plaça he pensat en el llibre.
  • Parlen tant del Museu d'Història i de les ruines que amaga en el seu interior que no vaig poder evitar visitar-lo quan vaig acabar de llegir el llibre. :-) Si és que Barcelona enganxa!
La foto no és meva, l'he tret de Fodor's
Us deixo amb una web:

http://totselsnomsdebarcelona.blogspot.com.es/

... i us animo a llegir aquesta novel·la, tant si sou amants de la ciutat com si no! 🌝

18 de desembre 2016

Pel·lícules de la setmana: La habitación | Conducta | Patch Adams

Tres pel·lícules més vistes, (i ja sumen 54 aquest any)


La habitación (2015)

Pel·lícula estrenada l'any passat que semblava -pel tràiler- molt més del que en realitat és. Però no em malinterpreteu, que la peli en sí està molt bé i crec que els dos actors protagonistes ho fan realment bé (sobretot el nen, el petit Jacob Tremblay... i té només 10 anys!).
Es tracta d'una peli amb un argument força dur, ja que la dona protagonista es troba tancada en una habitació des de fa set anys. En tot aquest temps no li han passat gaires coses, però sí una de molt important: ha tingut un fill. Ara, el nen té cinc anys i ja és hora de que s'adoni que el lloc on viuen no és el món de veritat... però els intents per tornar al món real no seran gens fàcils.
Interssant film que he vist poc després de llegir "Yo tenía doce años, cogí mi bici y me fui al colegio" i que, inevitablement n'he fet paral·lelismes i és com si les dues històries fossin una de sola. (Nota FA: 6/10)

Conducta (2014)

Aquesta película cubana és de fa dos anys i està dirigida per Ernesto Daranas. Tenia algunes nominacions i premis, per la qual cosa quan la vaig veure disponible a la plataforma de Movistar em vaig decidir a veure-la. I està bé. És un drama protagonitzat per uns nanos que es troben en situacions difícils i la seva mestra, que vetlla per aconseguir que aquests nanos puguin tenir una vida una mica més digna i poder tirar endavant malgrat les circumstàncies personals i familiars en les que es troben. 

Armando Valdés (un nano cubà que a la vida real és força tímid i vol estudiar biologia marina) fa de Chala, el nano protagonista. De pare desconegut, sobreviu com pot ajudant en les baralles de gossos i lluitant per portar diners a casa, intentant també que la seva mare no se'ls gasti tots en drogues. (Nota FA: 6/10)

Patch Adams (1998)

Sent com sóc jo i sent també bastant admiradora de la feina del desaparegut Robin Williams, no entenc perque he trigat casi 20 anys en veure aquesta pel·lícula. :-)
El film es centra en la vida de Hunter Adams, més conegut com a Patch Adams. Es un doctor que encara està viu i que se'l coneix, sobretot, per ser l'inventor de la risoteràpia [riureteràpia?]. Adams és el fundador de l'Institut Gesundheit i cada any organitza sessions per portar somriures als hospitals. La pel·lícula és molt tendra i a mi m'ha agradat molt. Trobo que a part de que ell està fantàstic, el tema que toca és molt maco i necessari. :)

16 de desembre 2016

Versions manga de clàssics de la literatura (Ed. Herder)

L'editorial Herder és una editorial espanyola amb seu a Barcelona. Porta temps funcionant i la seva línia s'enfoca, sobretot, a llibres sobre filosofia o religió. Tot i així, el seu catàleg s'ha anat ampliant amb el temps i és per això que avui en parlo aquí, ja que una de les coses que ha estat publicant darrerament són clàssics de la literatura universal (més o menys) en versió manga. S'engloben dins una col·lecció anomenada "La otra h".

La primera vegada que els vaig veure va ser a casa d'una companya bibliotecària, i la veritat és que em van fer molta gràcia. Al cap d'un temps vaig passar per una botiga i, en veure'ls, vaig comprar-ne uns quants. Tres, per ser més exactes:




Ja en cauran més. Están prou bé. 
Són llibres curtets i segurament estareu pensat com pot ser que les hagin adaptat tant i reduir-les a unes 200 pàgines plenes de dibuixos? Bé, és obvi que hi ha mil coses que no surten, però el procés de sintetització és força correcte i en línies generals et pots fer a la idea sobre l'obra.

La veritat és que d'aquests tres només he llegit "en real" el de 1984. El gran Gatsby només el conec per les pelis (tot i que hi ha una versió de Nórdica Libros que fa temps que vull comprar) i l'altre em fa certa mandra i segurament no el llegiré mai. 

Aquests còmics no van signats per cap autor en especial. Pel que sembla, és un grup de professionals que treballen per l'editorial: East Press Co. I les adaptacions les fa un tal Kosuke Maruo. Certament a mi el dibuix en alguns casos em sembla un pèl descuidat. Vull dir, que algunes vinyetes les veig més mal cuidades que d'altres... o els personatges a vegades presenten unes extranyes expressions.

Han sortit força títols (29 segons la web) i no sembla que de moment s'hagi d'aturar. Jo crec que són una bona idea. No justifico que s'utilitzin aquestes obres per substituïr la lectura de les originals, però sens dubte és una bona manera d'atraure segons quin públic a segons quines obres (i vaja, per tothom! que a vegades hi ha llibres que són molt clàssics i sabem que mai llegirem i així sabem una mica de que va i quins personatges surten, al menys! :-P)

I per cert, que a la web de l'editorial també es pot adquirir la versió epub. .


14 de desembre 2016

Fira nadalenca a Les Corts (dissabte 17.12)



De nou es prepara una fira nadalenca a Les Corts i allà estarem venent cosetes. Esperem que no faci molt de fred, que enguany és tot el dia! :-) Estaré en una carpa juntament amb la súper Maria Palet i vendrem cosetes il·lustrades. Postals, punts de llibre, tasses i coses d'aquestes :-) Us hi esperem!

Organitza el PIJ Les Corts, però estarem a la zona Diagonal, entre Gandesa i Numància.


Punts de llibre per regalar als qui vinguin a comprar :-)

13 de desembre 2016

[Teatre] El curiós incident del gos a mitjanit

Dissabte vaig anar al teatre a veure El curiós incident del gos a mitjanit. És una obra que tenia ganes de veure, però que mai havia fet el pas (és terrible, després és lo típic, que quan la desprogramen et sap greu no haver anat xD). Vaig llegir el llibre [de Mark Haddon] fa bastants anys i recordo que em va agradar, tot i que pràcticament no en recordava l'argument.

Oportunitats per veure-la n'he tingut de sobres, doncs és el tercera vegada que la programen (primer al Lliure i ara al Poliorama) però no sé. En fi, que una amiga em va dir que hi anava i m'hi vaig apuntar. Resultat? SUBLIM! l'heu de veure, heu d'anar, correu! Teniu temps fins al 22 de gener!!! COMPREU AQUÍ.

De què va?

És l'adaptació de la novel·la que porta el mateix títol. Si no l'heu llegit i us interessa, els dies de funció hi ha una entitat, la Fundació Ludàlia, que els ven allà mateix per 12 euros. Es tracta d'una fundació que té per objectiu programar activitats d'oci i cultura a joves amb discapacitat intel·lectual que tenen més de 18 anys. I per quin motiu? Doncs perque el protagonista del llibre (de l'obra) és un noi de 15 anys amb síndrome d'Asperger (interpretat per un magnífic Pol López, però aquí ja hi arribarem després).

El noi es diu Christopher Boone i, una nit, troba el gos de la veïna mort: algu li ha clavat una forca de jardí. Tant el pare com els personatges del seu entorn li diuen que no en faci cas, però ell decideix que vol investigar qui ha matat el gos. En Wellington. 

Font: catacultural

Aquesta investigació no serà com ell s'imagina, doncs quan comença a estirar el fil descobreix un munt de coses que no sabia i que li canviaran la vida per sempre, al mateix temps que li suposaran un repte i haurà de fer coses que mai abans havia fet.

Qui ho fa possible?

Actors i equip tècnic són la peça clau perquè aquesta obra hagi guanyat un munt de premis (de fet és una adaptació de l'obra de teatre anglesa, de Simon Stephens). Al fulletó del teatre posa que ha guanyat 3 Premis Butaca 2015, 4 premis Crítica 2015 i Premi Ciutat de Barcelona de teatre per l'actor que fa de Christopher, en Pol López. Potser us sonarà, surt al Crakòvia. Tot això amenitzat per la direcció de Julio Manrique, que a hores d'ara no cal dir que és un crack.


Bé, doncs el que us deia; el Pol López està radiant. No vull menysvalorar la feina dels altres actors, ni molt menys, però és que el repte d'interpretar un noi tan especial com el Christopher és digne d'admiració. Ho clava tant i ho fa tant bé (veu, expressió, moviments) que de veritat fa que l'obra sigui una passada de veure. Total: que m'ha encantat. Tot plegat. (Per si no s'ha notat encara). :-)

12 de desembre 2016

Còmics i Segona Guerra Mundial: Maus & Pies descalzos

Fa poc vaig llegir Maus. Em maleeixo per no haver-lo llegit abans, però més val tard que mai. Com dir-ho? és una obra mestra, un d'aquells còmics que s'han de llegir sí o sí. I la cosa no acaba aquí, perque al cap de pocs dies vaig començar Pies descalzos. Si el primer va de camps de concentració a l'Alemanya nazi, el segon va de la bomba d'Hiroshima. Tant un com l'altre retraten -amb dibuixos magnífics- l'horror de la guerra (en aquest cas, dues cares d'una mateixa moneda: els horrors de la segona guerra mundial).

MAUS (Art Spiegelman)

Maus: relat d'un supervivent és obra de Art Spiegelman, un americà d'origen polonès que explica la vida del seu pare, supervivent dels camps -concretament Auschwitz-. 

Es tracta d'una obra força completa que es divideix en diverses parts. En la primera podem veure com el protagonista (recordem: el pare de l'autor, de nom Vladek) s'enamora d'una noia de casa bona i tenen un fill. Tots són feliços i viuen bé, en abundància, però comencen a correr rumors: la guerra i, sobretot, les persecucions i identificació de jueus. Comecen, doncs, els problemes per a tots ells fins que poc a poc comencen a viure de la clandestinitat, les traicions, les ajudes i el mercat negre.
Van tirant fins que poden, però ja us podeu imaginar on van a parar. 

Una de les 1.500 vinyetes
El còmic està narrat a través del testimoni del pare. L'obra comença que el pare i el fill es troben i ell, el fill, li demana que li expliqui tot el que va patir durant els anys de la guerra. Gravadora en mà, doncs, es proposa a recollir el testimoni encara vivent d'aquells anys horrorosos. També, a més, gràcies al fill i al component aquest de la narració, podem anar descobrint com viu avui en dia, quina relació manté amb la família i quines seqüèles físiques o psíquiques li han quedat.


Afegir, també, que l'autor ha volgut explicar la història humanitzant ratolins, un recurs que trobo que és un encert (els alemanys estan representats com a gats) i que permet fer molt de joc amb el tema. De fet, hi ha imatges molt dures, no ha escatimat detalls. I bé, si no l'heu llegit no trigueu en fer-ho, no feu com jo! 


PIES DESCALZOS (Keiji Nakazawa) (4 v.)

Aquesta obra ha estat un descobriment, la vaig descobrir de casualitat i poc després d'acabar Maus. Vaig trobar a la biblioteca el volum 1 i, en veure que l'obra completa en espanyol constava de 4 títols, em vaig "apresurar" a fer-ne la reserva, per no quedar-me a mitges. Es pot dir que els vaig devorar, i això que cada volum té unes 600 pàgines.

Aquí, també amb molts trets autobiogràfics, el protagonista és en Gen Nakaoka. Deu tenir uns 6-7 anys en el moment en que explota la bomba, i -ja us podeu imaginar- són pàgines amb dibuixos molt durs. Ell vivia amb els seus pares i alguns dels seus germans. Fins a la meitat del primer volum (aprox) veiem com era la vida abans de l'atac: passaven gana per culpa de la guerra, i els hi tenien a tots el coco menjat. Veiem, per exemple, a un pare pacifista que lluita contra la guerra i de com per culpa d'això el titllen d'antipatriota.

Després del llançament, res és com abans. Poques famílies s'han mantingut "senceres" i les poques que ho han aconseguit no és per gaire temps, doncs com ja sabeu els efectes de la bomba atòmica van deixar moltes seqüeles (durant massa temps). Els volums posteriors són una lluita constant, una lluita de supervivents per poder menjar i viure amb certa dignitat, cosa molt difícil ja sigui per la escassetat de recursos com pel fet que els ferits eren repudiats per tothom per tal de no ser contagiats. Històries molt dures que demostren com de cruels podem ser els essers humans.


Els posteriors volums es dediquen a fer el seguiment dels protagonistes, sobretot el del Gen, el noi protagonista. El seus amics, els problemes per tirar endavant, el que queda de la seva família, l'etapa escolar, el seu primer amor, les seves primeres feines.


Llegir aquesta obra entristeix, com passa quan llegeixes Maus, però tal com he dit allà, crec que són històries que s'han de llegir perquè la voluntat màxima dels seus autors és que aquestes històries es coneguin. I bé, de fet de Pies descalzos hi ha una peli pel que he vist, o sigui que podeu buscar-la i mirar-la!


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails