24 de gener 2016

Pel·lícula de la setmana: La chica danesa

Aquesta setmana he anat al cine a veure La chica danesa, basada en fets reals.

La història es centra en la vida de Lili Elbe, la primera persona (documentada) a qui se li va practicar una operació de canvi de sexe. Va néixer com a home (Einar Mogens Wegener) i va ser un reconegut pintor, però ell per dins sentia que era una dona.

Segons explica la Wikipedia, Einar i Gerda (la seva parella) es van conéixer a l'Escola d'Art i es van casar l'any 1904. Tant un com l'altre eren artistes i es guanyaven la vida així.Van viure a diversos països i van acabar vivint a París, ja que va ser un dels llocs on hi havia més llibertat i on no hi havia problema perque l'Einar fos la Lili.


A la pel·lícula podem veure un dels moments que més van marcar la vida del pintor: la seva dona, la Gerda, li demana que faci de model  per poder pintar unes escenes. Ell, un cop vestit amb mitges, faldilla i unes sabates de taló sent sorgir la dona que té dins i es troba tremendament còmode en aquesta situació, cosa que fa que a partir d'aquell moment el procés sigui imparable.

L'Einar es va sotmetre a unes quantes operacions (dos a la pel·lícula, cinc a la vida real). Segons explica la Wikipedia, ell semblava més una dona que no pas un home, i un doctor de Dresden va demostrar amb uns anàlisis de sang que al seu cos hi havia molta hormona femenina (fins i tot es van trobar evidències d'òrgans sexuals femenins i masculins a dins del seu cos).


La pel·lícula està molt ben feta. Té tocs molt sensibles i tant ell com ella ho fan molt bé (inclús el gos que tenen, és una monada).

Per cert, surt un actor... Matthias Schoenaerts que s'assembla molt al Putin. Almenys en aquesta peli. Quan vaig arribar a casa vaig buscar-ho i efectivament, hi ha moltes persones que tb ho diuen,... està clavat XD.



23 de gener 2016

Restaurant de la setmana: El Nacional

Feia temps que tenia ganes d'anar a El Nacional per curiositat, ja que tenia amics que hi havien anat i n'havia vist bastanta publicitat. 


I bé, està bé. Sobretot l'espai: és lo millor. És molt gran i està separat amb quatre ambients (quatre restaurants en un) on hi caben 700 persones. És un lloc així amb història que ha sigut diverses coses al llarg de la seva vida. Des de 1889 ha sigut un teatre, una fàbrica de tints, un concessionari de cotxes... i fins i tot un parking, que ha sigut la seva última personalitat fins que l'han convertit en el restaurant que és ara.

És molt bonic per dins: hi ha molt de vidre i molta llum. Mireu algunes imatges de Google (les meves del mòbil van sortir una mica malament)



Els espais són 4:
  • La Paradeta - entrepans, coques i menjar lleuger
  • La Tapería - espai de tapes
  • La Llotja - on hi ha peix fresc que pots comprar allà mateix i te'l poden oferir al forn, a la brasa, al vapor, fregit  o a la planxa
  • La Braseria - molta carn
També hi ha quatre barres al passadís central (vins, còctels, cerveses...).
Nosaltres vam optar per la taperia. Pots escollir de carta, però també els cambrers van passant amb diferents tapes a les mans i van cridant per si algú la vol. 

No és del tot barat, però es menja prou bé. Com que la gràcia és el local, si voleu podeu entrar a xafardejar i tornar a sortir. Al ser un restaurant així múltiple, no passa res si entres a mirar i després te'n vas. I ah! no deixeu d'anar als lavabos, que són molt bonics.

21 de gener 2016

Lo tuyo y lo mío (Teatre de l'Eixample)

La darrera vegada que vaig parlar de teatre en aquest blog va ser a principis de mes i va ser per parlar de TESTIMONI DE CÀRREC, una original obra on pots fer de figurant :-)
L'obra d'avui també és especial.... perquè inclou un karaoke!
Però no ens avancem. Anem a pams:


Lo tuyo y lo mío es un musical de 75 minuts on hi apareixen 75 cançons. Totes elles moooooooooolt conegudes i prou enganxoses com perquè et passis la resta de setmana cantant. Des de Mecano a Karina passant per la Shakira, Fangoria, l'Ana Belén o el Nino Bravo. Sí: aquelles cançons que tothom coneix i que més d'un i més de dos les ha cantat en un karaoke (i m'hi incloc ^^). 

L'argument és molt senzill: es una parella i ja està. Es coneixen, s'enamoren, es barallen... tot això sense ni una mica de diàleg, només cantant. I és que ja ho diuen: hi ha una cançó per a cada ocasió ;-)
Aquí teniu un resum de tres minuts


Vale i ara bé lo bo perquè quan entres et donen un llistat de cançons (i ens van donar una galeta també!) i tu marques quina vols cantar, i al final de tot l'escenari és un karaoke i surten uns quants (va per sorteig) i canten ^^ I bueno, tothom canta a la vegada, el públic ho dóna tot. 

Ara ja no la fan (va acabar diumenge) però segur que acaben tornant. I mola molt. Feia temps que no reia tant al teatre!

15 de gener 2016

Fotolog, vas marxar sense avisar

Crec que va ser cap a l'any 2006 que es va posar molt de moda una cosa que es deia FOTOLOG. En aquella època encara no hi havia facebooks ni coses d'aquestes, per la qual cosa aquella mena d'espai virtual va agafar molta volada.


Vaig començar-ne un i poc a poc li vaig anar posant imatges divertides de llibres i lectura. Em va pillar l'erasmus pel mig i el vaig abandonar una mica... però quan vaig tornar vaig veure que tothom tenia fotolog. I allò va ser un no parar. Vaig començar a passar de les fotos de llibres i lectura (genèriques) per començar a posar altres tipus de continguts, convertint-se en una mena de blog que una altra cosa. 

Lo bo es que tenia certes limitacions al principi: si no recordo malament, només podies posar una imatge al dia i només podies rebre crec que 20 comentaris. Durant una època la cosa estava tan saturada que costava trobar "murs" lliures, però vaja, que hi havia de tot. Ho recordo amb certa nostàlgia jaja. 

Però clar, tot cau. Les modes passen i Fotolog poc a poc va anar caient en el desús. Jo l'últim que hi vaig posar va ser una imatge d'un viatge, i això va ser al 2009. Però tot i que ja no l'actualitzàvem ningú de nosaltres, de tant en tant podies anar-hi i veure dos-tres anys de la teva vida en imatges. Cal dir, també, que algunes em feien ja passar una mica de vergonya... és lo que passa: quan escrius a la xarxa després passa el temps i ho veus i dius: "ai". 

Però Fotolog ha deixat d'existir. Un matí fred de gener (permeteu-me que em posi melodramàtica) fotolog va abaixar la persiana per sempre. Una generació postadolescent orfe per haver perdut els seus records d'un dia per l'altre. No va avisar, simplement ha marxat.

Ara, ha marxat deixant rastre: al archive.org i a Google en sí es poden trobar encara moltes coses. Si poso el meu nom d'usuari (bibliogirl) + la paraula "fotolog" a Google Imatges, puc recuperar moltes de les que vaig posar. Sopars de classe, regals, frikades i fotos diverses. També, de retruc, imatges que van posar els meus amics i que estaven linkats al meu fotolog. La qualitat és baixa, però aquestes són algunes de les que he pogut recuperar:

Un dels meus cumples:


I un joc que vaig trobar en un bazar i que, com comprendreu, HAVIA DE COMPRAR SÍ O SÍ
 

ADEÚ FOTOLOG! GRÀCIES PELS BONS MOMENTS! :-)

10 de gener 2016

Pel·lícula de la setmana: Palmeras en la nieve (i altres)

L'any ha començat molt pel·liculero (per dir-ho d'alguna manera) i m'he tragat diverses pel·lícules que feien per la tele. Ara bé, la que m'ha agradat més és la de Palmeras en la nieve, al cine.


Em sap greu perquè en el seu moment no em vaig llegir el llibre i ara penso que m'hagués agradat... però bé, ja suposo que no el llegiré mai (no tinc per costum llegir llibres dels quals ja he vist la peli).
De totes maneres tinc un dubte amb la peli que potser els que us l'heu llegit em sabreu dir

SPOILER
(tinta blanca per evitar spoiler)

A la wikipedia posa que l'actriu Petra Martínez fa de Julia quan es gran però en cap moment a la peli diuen que el Jacobo (o el Kilian) finalment torna amb la Julia quan tornen a Espanya, no? a la peli surt que la Julia se'n va amb el metge -el seu marit- i se suposa que acaba aquí... però a la casa de Huesca hi ha una dona gran i segons la Wikipedia es la Julia de gran. O no sé, hi ha algo que no m'encaixa.


La història és molt maca. Va d'un noi, el Kilian, que a principis dels anys 50 se'n va a l'illa de Fernando Poo, una colonia espanyola (ex-colònia avui en dia, clar) on hi ha el seu pare i el seu germà treballant a la finca de Sampaka, els del cacao. I bé, allà a la colònia es viu la vida d'una manera diferent i poc a poc es van establint certes relacions (amor, odi, etc.) Tot això sumant-li la tensió política del moment -finals dels anys 60- en el qual Guinea deixa de ser una colònia per convertir-se en un país lliure. Bé, lliure no: són una dictadura militar i no saben massa que volen dir els drets humans (amb això no vull dir que quan hi havia Espanya es respectessin, eh)  A efectes d'aquest passat tan recent, Guinea és l'únic país africà on tenen l'espanyol com a llengua oficial i quasi el 90% l'entenen.

He vist tres pel·lícules més:

1. It's complicated (No es tan fácil) 2009

Típica pel·li de diumenge tarda on els principals al·licients són els protagonistes. Bé, més per la Meryl Streep que per l'Alec Baldwin. Ella és molt crak i m'agrada molt, val la pena mirar qualsevol peli seva pel seu esperit camaleònic i pq té un ritme i unes expressions molt pròpies i que fan que qualsevol peli estigui bé :-).

L'argument no mata: una parella divorciada i amb fills grans que de cop es lien una nit (no és spoiler, el cartell de la peli ja ho mostra XD) i la bona relació que tenien es complica una miqueta.


2. Arbitrage (El fraude) 2012

Lo mateix que el cas anterior però canviant Meryl Streep per Richard Gere. No per l'argument, clar, sinó per ell... que a casa sempre n'hem sigut molt fans :-)

En aquesta peli el Richard fa de ricachón d'aquests que tenen una gran empresa, molts negocis i una dona que es gasta els diners del marit fent obres de caritat per quedar bé. Fins que alguna cosa comença a no rutllar. Tal com diu el títol, hi ha un frau pel mig, una doble moral que no és tot com sembla. Sumat a tot això hi ha un accident pel mig que complica -bastant- les coses.

La pel·lícula en sí està bé però ja està... a mi no em va cridar gaire l'atenció.

3. Karate Kid. Versió 2010

Per acabar, una pel·li que em va sorprendre gratament. La cosa es que uns dies abans havia mirat una app de programació televisiva i vaig veure que feien KARATE KID, i juraria que havia vist que era la de tota la vida, la dels anys 80. Però just el mateix dia em vaig fixar que no, que era la nova del Jackie Chan i el fill de'n Will Smith. Bé, no la volia mirar perque jo sóc molt fidel a la versió de tota la vida (sóc molt fan del Daniel San i el Miyagi) Però al final vaig caure.

I bueno, ¡ni tan mal! l'únic que fan kung-fu, cosa que no té molta lògica si la peli es diu Karate Kid, però bé. Acceptamos barco. No és millor ni molt menys, però està prou bé i es deixa veure sense perdre l'interès, que ja és molt.

I com a homenatge, us deixo l'escena final.... la de tota la vida! :-)

04 de gener 2016

"Figurant" a Testimoni de càrrec (Teatre del Raval)

Hi ha persones que conec que fan de figurants a la tele. Surten prenent un cafè a Can Riera, per exemple, mentre el Sergi i la Maribel parlen en primer pla. És divertit, jo no ho he fet mai, però em fa gràcia quan t'ho diuen i els busques o bé te'ls trobes de casualitat en algun segon pla.

Bé, el cas és que també es pot fer figurant en obres de teatre, i això és el que vaig fer l'altre dia! i per cert, en una obra que us recomano molt, Testimoni de càrrec (de l'Agatha Christie)


Jo no coneixia la història ni havia vist la pel·lícula, o sigui que per mi va ser sorpresa total el desenllaç (es demana no fer spoilers!). Només a línies generals dir que l'argument gira entorn d'un bon home acusat de matar a una vella ricachona per tal de poder heredar la seva fortuna. Si és culpable o no ja us ho trobareu si aneu a veure-la.

Cal dir que l'obra de teatre és fidel al context i està tota ambientada als anys 50, com si fos una peli en blanc i negre. 

Fer de figurant

Bé, aquí està la gran gràcia de l'obra. Com que hi he anat a veure alguna que altra obra (com la Vampira del raval o La Monyos) en algun moment em dec haver subscrit a la newsletter i vaig rebre un correu on es deia que estaven a punt de presentar una nova obra i on feien falta figurants per fer de jurat popular.

La cosa té un doble objectiu: en primer lloc no haver de contractar més actors (que ja són 11) i, en segon lloc, fer una cosa diferent i aconseguir més participació i interès per part del públic. Així que bueno, m'hi vaig apuntar de seguida. I res, al cap de poc ja tenia un correu informant que podia fer de jurat el dia de l'estrena oficial al públic, el dia 18/12.

No paguen res, però el que t'emportes està molt bé: la possibilitat de veure l'obra de forma gratuïta i d'una forma privilegiada. L'obra es divideix en tres actes, i el jurat surt quan se'l requereix. Està molt bé i és molt divertit. A més, et demanen que vagis vestit de blanc o negre i que si tens alguna cosa dels anys 50 doncs la portis. Però que si no tens res no passa res, ells tenen cosetes. Para muestra, un botón, i aquí podeu veure la foto del flamant jurat popular del primer dia :-)

Si voleu fer de jurat heu d'enviar un correu a teatredelravalbcn@gmail.com i posar el vostre nom, edat i telèfon de contacte.

Us ho recomano molt, tant per l'experiència com per l'obra: els actors ho fan súper bé i l'argument atrapa moltíssim!

01 de gener 2016

Resum 2015 en 12 imatges (i feliç 2016)

Un altre any que s'acaba i un altre any que comença. El 2015 ha estat un bon any, almenys per mi. Tampoc ha sigut el millor any del món, però com a mínim he seguit bé de salut i de feina (i almenys en el primer cas és el més important: sense salut no tens res!)


Per aquest 2016 l'únic que desitjo és, sobretot, seguir tenint bona salut. Tant per mi com per les persones del meu voltant. Ara bé, en un sentit ja més superficial, m'agradaria acomplir uns quants propòsits més, com per exemple viatjar a Nova Zelanda (ma germana fa dos mesos que hi viu i sembla que s'hi quedarà una bona temporada... m'encantaria anar-la a veure!) o llegir més. I... intentar mantenir aquest blog una mica més actiu. També m'agradaria reprendre el col·leccionisme de punts de llibre, cagun dena, fa mesos que tinc el tema súper oblidat...!

Resum 2015 en 12 imatges


1. Està molt bé que enguany, Any de les Biblioteques, hagi coincidit en el fet de poder visitar la mítica Library of Congress a Washington. El viatge va ser genial tot plegat, i també ha coincidit amb un any carregat de viatges (a part de EEUU he anat també a Madrid, a Brighton, a Donosti, a Frankfurt, a Zurich, a Bilbao i a València). 


2. Un altre fet rellevant ha estat el canvi de feina. Deixar la biblio i embarcar-me a noves coses. Fer-me autònoma, descobrir l'apassionant món de les factures, els pressupostos, l'IVA trimestral ... i el treballar des de casa o des de qualsevol lloc.


3. L'emoció, un any més, de l'11-S, l'emoció del vot per el 27-S.... la situació surrealista que estem vivint des de fa un parell de mesos...

4. El tancament d'una etapa a Bibliotecaris de Paper. Al setembre celebràvem cinc anys i fa pocs dies el fanzine s'ha aturat per decisió pròpia per veure com es pot enfocar d'una manera diferent. M'estimo molt aquest projecte, espero que no sigui un punt i final :-)


5. Una de les coses més maques que m'han passat aquest any és la possibilitat de fer les il·lustracions per a un llibre. Un projecte bastant personal per al seu autor (Mossèn Amador) però que sens dubte ha significat un gran repte i una oportunitat molt maca.


 6. També força interessant va ser l'experiència d'il·lustrar contes en directe amb la gent de ZigZag de Vilafranca. Els nens venien amb els seus contes i es posaven al teu costat veient com interpretaves el seu text. Molt enriquidor i experiència que recomano fervorosament!
 

7. Com el clàssic "Conte va, va de contes" de Vilanova, una festa per una gran causa i que petits i grans hi estan convidats per a gaudir-ne. I sempre és maco compartir l'experiència amb companys de classe!
 

8. Petites sortides també n'hi han hagut bastantes, i una que vull remarcar ha estat la que vaig fer a la Maternitat d'Elna. Un lloc que va servir per tornar l'esperança i la il·lusió per viure a moltes de les dones embarassades que es trobaven al camp de concentració d'Argelès-sur-Mer a l'acabar la nostra guerra. 


9. I també vull fer un lloc en aquest recull per les grans exposicions que han tingut lloc a Barcelona, de les quals en destaco sobretot la de PIXAR o la que hi ha ara mateix a la Fundació Mapfre (però res es pot comparar amb PIXAR, res, hehe).
 

10. I seria injust deixar de banda els punts de llibre. He anat a bastantes trobades però moltes menys que altres anys perquè tinc un grau de saturació molt heavy amb els punts XD hauríeu de veure les muntanyes i muntanyes de punts que tinc per classificar. Només diré que al setembre vaig anar a la trobada de Monzón i els punts aconseguits (molts) encara estan dins la bossa tal qual van arribar....


11. Una imatge qualsevol per destacar els bons moments passats a les classes d'il·lustració. Al començar l'any teníem a l'Anna Castagnoli com a professora convidada i poc després va venir el Diego Mallo. Ara fa poc hem començat el nou curs, Edicions Personals i Enquadernació, amb el Jan Barceló i l'Ignasi Blanch. Només en puc dir meravelles pq a part de que aprenem un munt, l'ambient de classe és dels millors que he vist mai.
 

12. I una imatge final per recordar els bons moments passats al teatre. No és que vagi a veure moltes obres, però les que he anat m'han agradat molt. Sobretot Mar i Cel, que com ja vaig dir fa poc, encara no hi havia anat mai...!

Benvingut siguis, 2016.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails