11 de desembre 2016

Pel·lis de la setmana

Una altra setmana que ve carregadeta de pel·lícules. I m'he subscrit a Filmin per un any sencer ^__^ (#El2017esPresentaPel·liculero) hehe. Bé, doncs aquestes són algunes de les que he vist darrerament i que aprofito per fer-ne una micro-ressenya :-)
Les poso per ordre d'agradament (de més a menys). De fet, les dos primeres m'han agradat... les altres quatre no gaite (totes 4 els hi he posat un 5 -"pasable"- a Filmaffinity).



La costa de los mosquitos (1986)

Era molt petita quan vaig veure aquesta pel·lícula, per la qual cosa no la vaig entendre massa bé. Amb el temps la vaig tornar a veure i em va agradar més, però la tenia molt oblidada. Vaig pensar en tornar-la a visualitzar i trobo que ha estat un encert. L'argument que s'hi planteja crec que és interessant: va d'un home (americà, mitjana edat, pare de família) que fart de l'Amèrica consumista decideix marxar amb els seus fills a la selva. Allà viure no serà fàcil, però la veritat és que aconsegueixen diverses coses i fins i tot establir-s'hi més o menys bé. El problema és que el tio està una mica boig i sembla no tenir-ne mai prou, i això fa que poc a poc la situació comenci a ser incòmda (i perillosa). Bé, un clàssic que va rebre moltes crítiques que no mereix, on el Harrison com sempre està genial i, en aaquest cas, ben acompanyat d'un jove (i viu) River Phoneix, en pau descansi.

El olivo (2016)

Interessant pel·li d'aquest any. La protagonista és una noia de 20 anys que s'estima molt el seu avi, però que ell amb prou feines la mira a la cara perque està ja bastant gran i amb un estat bastant desfavorable. L'home fa temps que no parla i que no sembla ser conscient de res. Ella, però, no perd l'esperança i està convençuda que si l'avi veu un OLIVO (olivera) que havia estat seu fa anys, recuperarà la parla. L'arbre mil·lenari havia sigut venut per la família a canvi de molts diners i amb la ferma oposició de l'avi. Uns 10 o 12 anys després, la noia vol saber qui es va quedar l'arbre i com el pot recuperar.
La pel·lícula podria tenir un lema a l'estil "Si se puede". Quan la noia descobreix on és l'arbre, enredarà al seu amic i al seu tiet per anar-lo a buscar. Vaja, una mitja road-movie a la recerca d'uns orígens i destapant petits punts familiars pel camí. Està prou bé. No hi passa gaire cosa, però.



Ana y los lobos (1972)

Pel·lícula que pretén ser una crítica a l'Espanya postfranquista. Ana és una noia anglesa que arriba a una família espanyola per cuidar la canalla (un parell de nenes). El que es troba allà és un exemple típic de lo més ranci que hi ha al país: un pare de família reprimit sexualment que veu com la noia aporta llum nova a la casa, un oncle autoritari col·leccionista de vestimenta militar i un germà místic que vol viure en una cova del jardí i estudiar sagrades escriptures. Poc a poc la noia comença a sentir-se una mica incòmde, ja sigui per la presència dels tres homes com pel fet que de tant en tant les nenes trobin que les seves nines han estat torturades i enterrades al jardí (avís: la peli NO és de por). 

Dos madres perfectas (2015)
Una semana en Córcega (2015)

Les poso juntes perque tenen arguments similars. La primera va de dues amigues de tota la vida que viuen en un entorn paradisíac i tenen, cadascuna, un fill. Quan aquests nois creixen, s'estableix una extranya atracció sexual creuada i cada fill acaba liat amb la mare de l'altre. Vaja, tot un drama i pura infelicitat. La segona pel·li és bastant similar: dos amics marxen amb les seves respectives filles a Còrsega durant una setmana. Doncs bé, una de les noies li tira als tratos al pare de la seva amiga. No maten gaire.

La quinta ola (2016)


I per últim, aquest film que prové de la novel·la del mateix nom i que ja vaig comentar en el seu moment. Novel·la juvenil de caràcter distòpic on veiem una societat amenaçada i dominada per extranys extraterrestres barrejats entre els humans. És una bona adaptació, l'únic que no sé si faran la segona part (el llibre és trilogia, tot i que a Espanya encara només se n'han publicat dos) o bé ja ho deixaran així. De fet, l'han fet bastant autoconclusiva, i pel poc éxit que va tenir -crec- penso que potser no cal que en facin més.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails