27 de desembre 2016

Micro-ressenyes de còmics (4)

Darrerament llegeixo molt de còmic. Abans del top-10, vull destacar a l'entrada d'avui un parell d'obres vinculades amb l'autisme i 4 amb un to força més dur o seriós que altres. Som-hi doncs!

El viaje juntos (Paul & Judy Karasik) 

Interessant obra bio on veiem a quatre germans créixer, un d'ells amb autisme. El viaje juntos és aquest camí que recorren, aquest pas del temps, aquesta manera d'entendre al germà, a la convivència. Una obra que barreja dibuixos amb força text fent així una obra híbrida que detalla molt bé la situació. Es també una història de maduresa i de sentiments. Suposo que algunes situacions no deuen ser fàcils, però tobo que el llibre està redactat i dibuixat amb un to molt directe, tendre i amè. Suposo que tot plegat és gràcies a la complicitat dels seus autors, Judy i Paul Karasik, dos dels quatre germans protagonistes. Qui millor que ells per explicar la història de la seva família? (4/5)

María cumple 20 años (Miguel Gallardo)

Ja fa bastants anys que vaig parlar de "María y yo" aquí al blog. Em va agradar, i un dia vaig descobrir que el Miguel Gallardo i la seva filla havien tret un altre llibre. I es que la María ja té 20 anys, i això suposa molts canvis a la seva vida. O no! D'això és el que tracta el llibre, dels canvis, del fet de créixer en aquestes condicions, el que suposa i com s'hi va trobant. Veiem a una mateixa María, més crescuda però amb el mateix caràcter surrut i rialler a l'hora.. i un pare que es desviu per fer-la feliç. (3/5).




Sukkwan island (David Vann, Ugo Bienvenu)



No es pot parlar d'aquest còmic a la lleugera. És la versió còmic d'una novel·la... una novel·la que si és tan xunga com el còmic (que segur que sí) deu ser una lectura impactant. I és que l'autor (David Vann) va trigar molt en escriure-la, ja que plasma en les pàgines el suicici del seu pare i com haguessin pogut ser les coses (la va escriure amb 19 anys i després va estar molt de temps dont-li voltes). Resulta que el pare de l'autor es va suicidar quan ell tenia 13 anys. Dos mesos abans, li havia preguntat al seu fill si volia acompanyar-lo a Alaska, a passar un any sencer en un lloc remot. El nano va dir que no, i després va veure com el seu pare es treia la vida.

Cal dir que el pare no estava molt bé: s'havia divorciat un parell de vegades i tenia tendències depressives fortes. La història recupera algunes coses i reescriu els fets donant una nova i dura perspectiva. Com que ell es sentia culpable de la mort del seu pare, va escriure un relat on ell deia SÍ, és a dir: accedia a passar un any amb el pare en un lloc remot d'Alaska. Un lloc on l'ambient seria asfixiant i el fred i les poques reserves d'aliments acabarien de fer la resta. O no. Ja ho veureu, l'heu de llegir, crec que és un dels còmics que més m'han impressionat aquest any

La Favorita (Matthias Lehmann)


Història amb final sorprenent. La història gira al voltant de la Constance, una nena de 10 anys que viu amb els seus avis en una casa solitària i aïllada de tot. Té ordres estrictes: no pot relacionar-se amb ningú ni sortir de la casa on viu. El seu avi és un home més aviat comprensiu i quasi sempre va begut, mentre que la seva àvia és una dona dura i intransigent que no li perdona res i la sotmet a càstigs continus. Poca cosa sap la Constance de la seva família: qui és aquella noia que surt en algunes fotos? qui són els seus pares i perquè no en sap res? i, el més important: pq no acaba d'encaixar el que li diuen amb el que ell pensa? 

Logout (Sergi Puertas, Pier Brito)


Logout és una història d'aquelles que fan pensar i que tenen una trama molt ben pensada. Editat per Norma Comic, Logout és una història de ciència ficció que ens situa en un futur on la gent utilitza móns virtuals per evadir-se de la realitat. En aquest futur hi ha persones que es dediquen precisament a això, a provar aquests móns i valorar-los per veure si són o no són aptes per al consum humà i ajudar a millorar-los per evitar errades. Però és una professió de risc: algunes persones no aconsegueixen retornar d'aquests mons o, si tornen, ho fan totalment descol·locats. Un món depressiu, ben pensat, amb un dibuix molt currat i detallat. Crec que dels millors que he llegit enguany, si més no en temes de guió. Tal com diu la web de Norma, és ideal per a les persones a qui els hi agraden les històries tipu Matrix o Minority Report. Ja direu!

Ala rota (Antonio Altarriba, Kim)


I per últim, però no per això menys important, la segona part de "El arte de volar", un fantàstic còmic històric d'obligada lectura que no us decebrà. (I, per cert, us podeu llegir sense haver llegit el primer: no és una continuació pròpiament dita, sinó una història paral·lela, al mateix temps, un nou punt de vista). El arte de volar va guanyar el Premi Nacional de Cómic l'any 2010 i era la història del pare de l'autor, i ara veiem la història de la mare: una dona que va néixer amb la mala sort de la mort de sa mare en el part i que no va tenir una infància fàcil. Sent ella la protagonista veiem un punt de vista de la guerra civil que potser no està tan vist en còmics i pel·lícules, i és que les dones -tot i discretes i silencioses- van desenvolupar un paper força important i cal donar-lis tota la veu que es pugui. Bé, una bona manera d'entendre la història i una bona eina si l'ajuntem al costat de la seva predecesora.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails