01 de desembre 2016

Micro-ressenyes de còmics (3):

De cara al 2017 crec que agruparé les lectures de forma mensual o algo així. Al blog, vull dir. O almenys les de còmics. En fi, sigui com sigui, com que ja fa un mes de la darrera entrada de microrressenyes de còmics, aquí en va una alta. Aquest cop seran aquestes quatre:

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra | Plagio | La Mondaine (1 & 2) | Metralla

Val a dir que cap d'elles és molt alegre que diguem. Al contrari.

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra (2015)

Barcelona, com a moltes altres ciutats, té un alt percentatge de gent que es busca la vida com pot. Això és el que vol mostrar aquest còmic de Jorge Carrión i Sagar. Un testimoni gràfic, dur, sobre la vida d'aquestes persones que viuen en paral·lel a nosaltres. Tal com diuen des de la pròpia editorial (que en aquest cas és Norma Comics) el llibre mostra diversos punts de vista que van des de l'okupació de naus als sense-sostre, passant per desallotjaments, negocis dubtosos, condicions de vida precàries, enganys i il·lusions i moltes coses més. Es tracta d'un còmic que té la intenció de denunciar i donar visibilitat a aquest col·lectiu existent i incòmode per alguns. Us animo, doncs, a donar-li un cop d'ull. Cal destacar tot el treball de camp realitzat (entrevistes a un munt de gent i seguiment de casos) i les il·lustracions, que són molt bones.

Hi són, sempre hi són.
Plagio (2012)


Digueu-me ignorant, però jo no sabia que plagio era un sinònim de segrest. Vaig agafar el còmic de la biblioteca sense saber que m'hi trobaria, la veritat!. I bé, uf, un còmic d'aquells que fan patir una mica (tot i que també he de dir que la història no em va arribar com potser ho han fet altres). Com deia, la paraula plagio es sinònima de segrest, i això és l'argument de l'obra. I basada en fets reals!

Melina era, i és, una noia de Perú que amb 18 anys va patir un segrest. Van ser tres dies molt durs en els quals s'ha de destacar que les primeres sis hores la van tenir aixafada dins una maleta. Això t'ha de marcat de per vida, però si a sobre després tenies una pistola apuntant el teu cap i tu saber que en qualsevol moment podies morir, això si que ja és per abandonar-ho tot...

Va ser l'any 1997. Actualment aquesta noia està casada amb Hernán Migoya, que es qui ha fet aquest còmic i que ha intentat ser el màxim fidel posible als fets (recollint testimonis i reculls de premsa de l'època).

La Mondaine (1 & 2) (2014)

Aquest còmic en realitat són dos. Els poso junts perque els vaig llegir junts (hi ha obres que no entenc massa perque fan dos volums en comptes d'un de sol... cal economitzar, jeje).

Vaig agafar-lo perque m'agrada molt la feina de tant un com l'altre: els guions de Zidrou són una petita maravella de lectura obligada, i els dibuixos del català Lafebre hi encaixen sempre molt bé. No és el primer cop que treballen junts (ai, ara hauria de mirar cronologies per saber si això era abans o després xD) i bueno, que es nota que s'entenen i que persegueixen el mateix objectiu.

Diuen de La Mondaine que és una de les millors obres que han sortit de Zidrou. Potser sí. Hi ha algunes històries i alguns personatges se't queden gravats... i com sempre amb màxima sensibilitat. Crec que l'últim que vaig llegir d'ell va ser el Folies Bergère i no em va arribar. Massa dur. Aquest, però, té un bon equilibri.


El còmic s'enmarca en el periode entre guerres i fa referència a una brigada de policies que tenen per objectiu acabar amb la prostitució. O, com a mínim, netejar els carrers de putes. I el llibre comença amb la incorporació d'un nou membre al grup, un home que encara no sap com funciona tot això i que poc a poc veurà com la corrupció es troba a tots els nivells. I això per no parlar dels seus propis problemes familiars, que tampoc són pocs. 

Metralla (2006)

Acabo amb un còmic publicat per Astiberri ara fa uns 10 anys. 

Ruto Modan signa aquesta obra protagonitzada per un noi que es diu Kobi, un taxista de Tel Aviv que fa anys que no es parla amb el seu pare. La seva vida, però, canviarà quan conegui a la Numi, la novieta (jove) del seu pare que afirma que l'home s'ha mort en un dels darrers atemptats ja que fa dies que no dóna senyals de vida. Junts emprenen un petit viatge per trobar el pare del Kobi (o el que en quedi d'ell). Descobriran coses, parlaran amb gent.. però sobretot, recorreran la ciutat i els entorns per mostrar als lectors com és el lloc on viuen i com n'és de dur. 

Cal destacar que aquesta obra va guanyar el premi Eisner al 2008, i aquell mateix any va rebre alguns altres premis i va quedar seleccionada al festival d'Angoulême. (Tot i això, a mi aquesta obra tampoc em va "arribar", per mi li falta un punt, però això cadascú).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails