12 de desembre 2016

Còmics i Segona Guerra Mundial: Maus & Pies descalzos

Fa poc vaig llegir Maus. Em maleeixo per no haver-lo llegit abans, però més val tard que mai. Com dir-ho? és una obra mestra, un d'aquells còmics que s'han de llegir sí o sí. I la cosa no acaba aquí, perque al cap de pocs dies vaig començar Pies descalzos. Si el primer va de camps de concentració a l'Alemanya nazi, el segon va de la bomba d'Hiroshima. Tant un com l'altre retraten -amb dibuixos magnífics- l'horror de la guerra (en aquest cas, dues cares d'una mateixa moneda: els horrors de la segona guerra mundial).

MAUS (Art Spiegelman)

Maus: relat d'un supervivent és obra de Art Spiegelman, un americà d'origen polonès que explica la vida del seu pare, supervivent dels camps -concretament Auschwitz-. 

Es tracta d'una obra força completa que es divideix en diverses parts. En la primera podem veure com el protagonista (recordem: el pare de l'autor, de nom Vladek) s'enamora d'una noia de casa bona i tenen un fill. Tots són feliços i viuen bé, en abundància, però comencen a correr rumors: la guerra i, sobretot, les persecucions i identificació de jueus. Comecen, doncs, els problemes per a tots ells fins que poc a poc comencen a viure de la clandestinitat, les traicions, les ajudes i el mercat negre.
Van tirant fins que poden, però ja us podeu imaginar on van a parar. 

Una de les 1.500 vinyetes
El còmic està narrat a través del testimoni del pare. L'obra comença que el pare i el fill es troben i ell, el fill, li demana que li expliqui tot el que va patir durant els anys de la guerra. Gravadora en mà, doncs, es proposa a recollir el testimoni encara vivent d'aquells anys horrorosos. També, a més, gràcies al fill i al component aquest de la narració, podem anar descobrint com viu avui en dia, quina relació manté amb la família i quines seqüèles físiques o psíquiques li han quedat.


Afegir, també, que l'autor ha volgut explicar la història humanitzant ratolins, un recurs que trobo que és un encert (els alemanys estan representats com a gats) i que permet fer molt de joc amb el tema. De fet, hi ha imatges molt dures, no ha escatimat detalls. I bé, si no l'heu llegit no trigueu en fer-ho, no feu com jo! 


PIES DESCALZOS (Keiji Nakazawa) (4 v.)

Aquesta obra ha estat un descobriment, la vaig descobrir de casualitat i poc després d'acabar Maus. Vaig trobar a la biblioteca el volum 1 i, en veure que l'obra completa en espanyol constava de 4 títols, em vaig "apresurar" a fer-ne la reserva, per no quedar-me a mitges. Es pot dir que els vaig devorar, i això que cada volum té unes 600 pàgines.

Aquí, també amb molts trets autobiogràfics, el protagonista és en Gen Nakaoka. Deu tenir uns 6-7 anys en el moment en que explota la bomba, i -ja us podeu imaginar- són pàgines amb dibuixos molt durs. Ell vivia amb els seus pares i alguns dels seus germans. Fins a la meitat del primer volum (aprox) veiem com era la vida abans de l'atac: passaven gana per culpa de la guerra, i els hi tenien a tots el coco menjat. Veiem, per exemple, a un pare pacifista que lluita contra la guerra i de com per culpa d'això el titllen d'antipatriota.

Després del llançament, res és com abans. Poques famílies s'han mantingut "senceres" i les poques que ho han aconseguit no és per gaire temps, doncs com ja sabeu els efectes de la bomba atòmica van deixar moltes seqüeles (durant massa temps). Els volums posteriors són una lluita constant, una lluita de supervivents per poder menjar i viure amb certa dignitat, cosa molt difícil ja sigui per la escassetat de recursos com pel fet que els ferits eren repudiats per tothom per tal de no ser contagiats. Històries molt dures que demostren com de cruels podem ser els essers humans.


Els posteriors volums es dediquen a fer el seguiment dels protagonistes, sobretot el del Gen, el noi protagonista. El seus amics, els problemes per tirar endavant, el que queda de la seva família, l'etapa escolar, el seu primer amor, les seves primeres feines.


Llegir aquesta obra entristeix, com passa quan llegeixes Maus, però tal com he dit allà, crec que són històries que s'han de llegir perquè la voluntat màxima dels seus autors és que aquestes històries es coneguin. I bé, de fet de Pies descalzos hi ha una peli pel que he vist, o sigui que podeu buscar-la i mirar-la!


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails