13 de novembre 2016

Pel·lícules de la setmana... pel·lícules sobre dones

Aquesta setmana ho faig una mica diferent i agrupo pel·lícules per -més o menys- un tema similar. En aquest cas, dones. Ara bé, que ho faig des d'un punt de vista bastant general, eh? les pel·lícules són aquestes (i ara que m'hi fixo, la majoria d'elles basades -més o menys- en fets reals)



Anna and the king (1999)

"Anna i el rei" és una pel·lícula de 1999.
Explica la vida de Anna Leonowens, una anglesa que al segle XIX va viatjar fins a Siam amb el seu fill petit per fer de mestra als fills del rei (58 nens i nenes) (!!!).

En realitat la pel·lícula és una mica "versió lliure" dels fets, però a mi em va agradar. Està protagonistzada per la Jodie Foster. El nen que fa de fill de la Jodie és el Tom Felton (el Malfoy de Harry Potter).




Bé, torno a l'argument: l'Anna havia rebut l'encàrrec d'ensenyar anglès als fills del rei, i això es diposa a fer... tot i que topa una mica amb les costums del país (actualment, Tailàndia). Això en principi al rei li agrada, ja que vol una persona de caràcter fort, però quan la dona comença a posar-se en segons quin temes, ja no li fa tanta gràcia. De fet, una de les escenes més impactants de la pel·lícula és la decapitació de dues persones, una parella jove d'enamorats.

No deixa de ser una història d'amor, sigui o no sigui certa. El cas és que com ja passa en moltes altres pel·lícules per l'estil, neix una mena de sintonia entre els dos, però tot acaba quan ella marxa un altre cop cap Anglaterra. (De fet, la pel·li ha sigut polèmica precisament pel fet aquest, per la suggerència d'aquesta "sintonia"). Cal dir que
a Tailàndia aquesta pel·lícula va estar molt de temps censurada, i no sé de fet si encara ara ho està.

Big eyes (2014)


Ja fa bastant de temps que vaig deixar de veure pel·lícules del Tim Burton perque no m'agraden, però aquesta tenia pinta de ser una mica diferent i fa poc la vaig agafar de la biblioteca. I què dir d'ella? doncs que trobo que està molt bé. No només dóna a conéixer la vida d'una artista sino que a més denúncia el tracte rebut per part de la seva parella (bé, dón dues coses en una, de fet). Però anem per pams: quina artista, quina obra, quina parella?

Big eyes narra la vida de Margaret Keane, que als anys 50 va començar a pintar quadres de personatges amb els ulls molt grans
. Tenia certa gràcia i poc a poc va anar fent-se una reputació... però el problema és que qui signava era en Walter, el seu marit. Al principi de la pel·lícula ens dóna entendre que és fruit de un descuit ben aprofitat, però poc a poc veus com li va caient la màscara. Ella, que ha de veure des d'un segon pla com les seves obres guanyen i guanyen seguidors es va consumint cada cop més. Obligada pràcticament a dibuixar tot el sant dia i no poder fer-hi res. A mesura que veus la pel·li et fot molta ràbia que ell sigui així de manipulador, i desitjaries que ella li plantés cara i el deixes en evidència.


Trobo que és una pel·lícula molt ben feta i que potser ha passat una mica desapercebuda, cosa que sap bastant de greu perque cal que aquest tipus de coses és sàpiguen :-)

Sufragistas (2015)

I de dones "ninguneadas" passem al vot femení. Tot i que ja pel títol queda força clar l'argument, dir només que la pel·li dóna veu a les dones que van iniciar a Anglaterra el moviment que avui en dia permet que les dones puguin votar. Això va a principis de segle XX, o sigui que no fa pas gaire. És una bona pel·li on veiem com aquelles dones es van haver d'enfrontar a la societat per aconseguir el que avui per avui trobem del tot normal (en alguns països, per desgràcia). Es van haver d'enfrontar amb marits, caps i demés... sovint amb conseqüències bastant nefastes.
En el cas de la peli que ens ocupa, la protagonista és una noia que, tot i casada i amb un fill, ho perd tot per la causa.

Per cert, hi ha un còmic publicat per La Cúpula que parla d'això: SUFRAGISTA (podeu veure'n aquí una ressenya que vaig fer pel blog de Biblogtecarios)



Siempre Alice (2014)

Per últim, una pel·lícula protagonitzada per la Julianne Moore i que va sobre l'Alzheimer.

Segurament us sona perque és bastant nova i va guanyar crec que algun Oscar (o estava nominada o algo així... crec que ella va guanyar l'Oscar a millor actriu, ara no ho recordo bé). El cas és que és una pel·lícula molt trista sobre un tipus d'Alzheimer prematur.

La protagonista és una dona que es podria dir que ho té tot: una família que l'estima (marit i tres fills), una casa maca, una bona feina... ella es dedica, precisament, a la psicologia cognitiva i de cop es comença a donar que el seu cap no funciona en plenes condicions. Comença a despistar-se, surt a correr i no troba el camí de tornada, oblida algunes coses necessàries per fer les seves classes... I el diagnòstic és dur i contundent: està patint un Alzheimer prematur i agressiu.

A partir d'aquest punt, la vida li canvia, així com també la de les persones que es troben al seu voltant. No sé, trobo que fa molta pena. Potser és cert que busca el punt dramàtic exagerat en certs moments, però és interessant en el sentit de veure com evoluciona ella i com reaccionen el seu marit i els seus fills (estant o no estant d'acord amb ells). Un drama, vaya.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails