21 de novembre 2016

Club de lectura de còmic a Tecla Sala

L'altre dia vaig fer una cosa que feia temps que volia fer però que encara no havia fet mai: anar a un club de lectura d'una biblioteca pública :) I bé, gràcies a una amiga que em va convèncer, fa un parell de dimarts em vaig estrenar. El club de lectura escollit és del de còmic que fan a Tecla Sala, a L'Hospitalet. Sí, segurament tinc clubs de lectura de còmics MÉS A PROP de casa, però bueno, tampoc em mola la idea d'anar-hi sola. No per res, però que millor si hi vas amb algú que coneguis XD hehe.

Al Club som uns 10 o 12. I bé, que només porto 1 sessió, a veure com va al llarg del curs. El conductor és el Xavier Domènech, de la llibreria especialitzada Arkham comics. De fet jo ja vaig tard, perque m'he unit amb el club ja començat (el primer mes van llegir l'Spirou si no m'equivoco). I aquest segon mes, El hombre sin talento.

El còmic té ja un temps, es va publicar al Japó cap als anys 80 i és una obra pràcticament autobiogràfica.
El protagonista es diu Sukezo Sukegawa i és un fracàs de persona: un gandul que no fot res, que no es cuida de la seva família (té una dona i un fill petit, asmàtic) i que té debilitat per crear negocis que no van enlloc.
Sukegawa és també un dibuixant de manga, però que per raons diverses un dia deixa de dibuixar (cosa que retreu continuament la seva dona, doncs almenys allò era una feina de veritat i donava diners).

És, realment, un còmic per posar-se nerviós i odiar al protagonista per inútil. L'autor, Tsuge, aconsegueix crear un clima que molesta. Veus l'autor fracassar una vegada i una altra, gastar diners en coses que no tenen sentit. Per posar l'exemple més clar, un dels negocis que monta és la venda de pedres... al costat del riu on les ha recollit. Pedres que per ell semblen xules però que està clar que no tenen res d'especial. En fi, un personatge que somia en muntar el negoci del segle per les coses que veu i que sent, però amb una visió empresarial de zero a l'esquerra.

L'autor del manga va deixar de dibuixar després de publicar això. Si mal no recordo, té un fill d'aquests que es queden tancats a l'habitació sempre. Es tracta d'un hombre depressiu, amb tendència a la pobresa... antisocial, reservat i que no vol que les seves obres es publiquin en altres idiomes.

La dona, farta de les pedres.
Jo el vaig llegir a l'estiu i em va anar bé comentar-lo. De fet, a ningú li havia agradat... però és interessant de llegir (a més, la crítica el deixa pels núvols).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails