09 d’octubre 2016

Pel·lícules de la setmana: Los niños lobo | Sing street | Pan

Tres més.
A bon ritme, aquest any!



Niños lobo (Ôkami Kodomo no Ame to Yuki - The Wolf Children Ame and Yuki) [2012]

Una gran sorpresa, amb aquesta pel·lícula. Li acabo de posar un 9 a Filmaffinity, i penso que potser és de les més altes que he posat aquest any. M'ha agradat molt. 

Dirigida per Mamoru Hosoda (una mena de Miyazaki), la pel·lícula va d'una noia que s'enamora d'un noi en la seva època universitària. Al cap d'un temps d'anar-se veient, li explica que ell en realitat és un llop. Ella no fuig, al contrari, es queda amb ell i decideixen tenir fills.
Tot va bé fins que passa una desgràcia... i és aquí quan decideixen anar a viure al camp, en una casa molt totoriana. 

La pel·lícula abarca un període de 15 o 16 anys, més o menys. Els nens creixen i, a mesura que ho fan, han d'intentar controlar els seus impulsos per no convertir-se en llop, cosa que sovint serà prou difícil. També, a mesura que van creixent, trobaran diferents problemes i arribarà un dia en que hauran d'escollir quin tipus de vida volen viure. Tot plegat, una petita meravella de pel·lícula que no us hauríeu de perdre :)


Sing street (John Carney) [2016]


El director de Once i Begin Again ha tornat aquest any amb una pel·li amb molta música: Sing Street.
Aquest cop el protagonista és en Connor, un nano de 15 anys que arran de la situació econòmica de la seva família, ha de canviar d'escola i es topa amb un lloc no gaire agradable. La cosa, però, canvia quan veu una noia que li mola a els afores del institut i gràcies a això, decideix muntar un grup musical amb els seus amics (frikis).
La música que fan sona bé, -influenciada per tot el boom musical propi dels anys 80- i poc a poc van creant noves melodies que enganxen i que fan que no puguis desenganxar-te de la pantalla. Us en deixo una mostra (i trio aquesta no només per la cançó, que m'agrada, sinó també pel fet que surten imatges de la pel·li i així també veieu una mica l'estètica de tot plegat).




Pan (Joe Wright) [2015]

Bé, aquesta ja un pèl més justeta (tot i que tampoc com per guanyar Razzies, tal com llegeixo a Filmaffinity). És una de tantes pel·lis sobre Peter Pan, però amb un enfocament diferent i buscant calar entre els seguidors del personatge mentre intenten captar públic nou infantil.

Ni tan mal. Em va sorprendre gratament, però em costava d'encaixar la història en tot l'univers Peter Pan pròpiament dit. El punt de partida és un orfanat londinenc on hi viu un nen que es diu Peter. Una nit, arriben uns pirates amb un vaixell volador i se l'emporten juntament amb els seus companys. La cosa és que segresten nens per fer-ne esclaus al País de Nunca Jamás... però un cop allà, descobreixen que en Peter és una mica diferent a la resta de nens. I bueno, lluiten contra un pirata que s'anomena... Barbanegra. I en Garfio és, ara per ara, el seu millor aliat. 
Coses de la vida. Li poso un 6, perque realment té uns efectes visuals molt bons i es deixa veure bé, però no passarà a la història, no. ^^U

Poso un vídeo musical, també. Tots els nens esclaus cantant a ritme de Smells ike teen spirit

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails