13 d’octubre 2016

Les fantasies del nàufrag (Pep Albanell)

Ja fa forces setmanes que em vaig agafar aquest llibre en préstec de la biblioteca, i la veritat és que em va agradar força. He de reconéixer que el vaig escollir com qui agafa una poma d'un supermercat, deixant-me endur per la il·lustració de la coberta, que la trobo ben maca:


La veritat és que em va atrapar força. Són capítols d'infantesa, una biografia plena de petits detalls on hi passen moltes coses i on veiem poc a poc com canvia el país i com un nen es va fent gran.

El llibre, com he sabut després, ha estat guanyador del 50è Premi de la Crítica Serra d'Or (un premi que es dóna a obres catalanes de qualitat i que aporten difusió cultural i, també, un dels premis literaris més antics del nostre petit país).
Llegir el llibre és endinsar-se en una época on encara no es podia parlar català i on tot escasejava. De fet, tot comença quan la família es trasllada a la Seu d'Urgell, on aterrarà en una escola que no és sant de la seva devoció i on, sobretot al principi, li costarà fer-hi amics pel seu caràcter tímid i introvertit.

.
Però no és un llibre negatiu, al contrari: aquest seguit d'anècdotes fan que els lectors sentim una gran empatia per aquest noi que adora els llibres sobre nàufrags i que, a mesura que es va fent gran, va descobrint el món de l'amor i les noies i comença a forjar la seva carrera com a escriptor. Cal dir, sobretot, que una de les coses que més em van agradar del llibre és que
les biblioteques hi tenen un paper important. Des de que les descobreix, el seu petit món canvia per obrir-se una gran finestra cap a ple de móns amagats dins les pàgines. Veiem-ne alguns fragments:
.
-"Jo ja no tenia edat per a ser un bon lector d'en Patufet. [...] Però el que vaig descobrir, per a marevella meva, era que podia llegir en català amb la mateixa fluïdesa que ho feia en castellà, sense ni un entrabanc; entenia fins i tot les paraules que no entenia! Era el meu idioma, les meves paraules: ningú no m'ho havia explicat abans, això, ni a l'escola, ni a casa, ni al carrer. Institintivament entenia molt millor el català que el castellà, arribava més al fons de les paraules, perquè encara que fossin desconegudes per a mi, les tenia totes, totes, dintre meu, a la sang."




"-I si anessis a la biblioteca?
A la plaça de Patalín, damunt les oficines de la Caixa, al primer pis, hi havia una biblioteca. Jo no hi havia estat mai. Aquella tarda, en plegar de l'escola, hi vaig anar.

Només entrar vaig quedar sobtat per la quietud i el silenci que s'hi respirava. Em feia pensar en el recolliment de la catedral de la Seu quan no s'hi celebrava cap acte litúrgic... [....] prestatgeries a totes les parets. Totes. Només quedava lliure el pas dels balcons. I plenes de llibres. Allà hi havia centenars, milers de llibres".

"-Ja sé el que busques. Llibres de nàufrags. [...] Va fer-me el gest que la seguís cap a on tenia la taula i em va mostrar un arxivador que hi havia al costat de la seva taula.
- Aquí hi ha les fitxes de tots els llibres de la biblioteca. Estan ordenats per autors, per títols i per géneres, però no per temes. Vull dir que potser costarà una mica més de trobar-los, però no t'amoïnis que trobarem alguns llibres d'aquests que t'interessen"

- "-I el puc llegir així, sense més ni menys? [...]
- Sense més ni menys no. T'hauré de fer un carnet de lector i per això m'hauràs de dur una autorització signada pel teu pare o la teva mare. Ara et donaré l'imprès. Amb el carnet podràs llegir el llibre que vulguis. Aquí i o a casa teva amb el sistema de préstec...
Ni ho sospitava, jo, que les biblioteques fossin una meravella tan increïble. Tot aquell munt de llibres a la meva disposició. Allà hi havia lectura per anys i anys! 

He destacat el primer paràgraf pel tema del català i els altres tres pel tema bibliotecari, però hi ha un altre personatge important en aquesta història: el senyor Miñambres, l'entranyable llibreter que l'ajuda a trobar llibres sobre nàufrags i que poc a poc van consolidant una forta amistat.

--
Pep Albanell va néixer a Vic ara fa uns 70 anys. Ha escrit moltes obres, i quan escriu literatura infantil ho fa sota el pseudònim de Joles Sennell.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails