03 d’octubre 2016

Lectures 2016 | ¿Cuánta tierra necesita un hombre? - La salvatge - La veritable història del Capità Garfi

Com qui no vol la cosa estem ja a octubre. La pila de llibres per llegir durant aquest 2016 està encara molt plena i molt em temo que la majoria d'ells hauran de posposar-se fins al 2017. Però bueno, no és cap drama -ni de bon tros!-. 

Un dia d'aquests us escriuré sobre el nou llibre de Harry Potter (El legado maldito), que no m'ha durat ni un dia (lectura ràpida i amena!) però de moment us deixo amb unes quantes microrressenyes cutres (i curtes) de les meves.


1. ¿Cuánta tierra necesita un hombre? (Lev Tolstoi)

Tolstói il·lustrat Elena Odriozola. Quan el vaig veure en una llibreria de segona mà, no vaig dubtar que el llibre havia de venir amb mi cap a casa. I bé, res a dir! és un clàssic. Ja al segle XIX aquest home veia clar que l'ambició humana no porta enlloc, al contrari. Ai, quantes guerres s'han lliurat per res...
En aquest cas que ens ocupa avui aquí, no hi ha cap guerra, o almenys, no hi ha guerra entre dues persones o dos estats. La guerra que ens presenta Tolstói és amb un mateix, amb la capacitat que té l'ésser humà per voler abarcar cada cop més i més. Vosaltres, quanta terra necessiteu? Imagineu-vos que un dia us diuen que tota la terra que pogueu recòrrer amb un sol dia serà vostra. Apurarieu segur... Penseu-ho amb altres exemples, si voleu. A mi em poseu una sala plena de punts de llibre i em dieu que n'agafi tants com puguis d'una sola vegada i seran teus... i us asseguro que se'm trenquen els dits ;-) Però bueno, ara en sèrio. És un bon exemple per reflexionar, i les il·lustracions d'Odriozola hi van quadrades.

2. La salvatge (Isabel-Clara Simó)

Hi ha històries inquietats, i aquesta n'és una. Però un "Premi Sant Jordi" (1993) bé és mereix una lectura. I ull, que el llibre és primet, però deixa força malestar.
De que va? Doncs jo us ho dic -amb cura de no aixafar-vos massa-. Hi ha dos protagonistes: un home ja madur (i ric) que viu a Barcelona i una noia pobre i joveneta que arriba de les amèriques escapant del seu passat.
Com que ell es mou entre gent de diners, decideix que vol que la noia sigui culta i refinada. La seva obsessió però, és tant i tant gran que s'acaba traspassant una línia i acabant fent coses que potser no voldria fer. És un relat d'una obsessió malaltissa que acaba sent força angoixant. No ho vaig passar gens bé, llegint la història. Em va deixar bastant mal rotllo (el que no treu que sigui una bona obra, evidentment, deu costar molt transmetre aquest sentiment obsessiu i fer patir al lector!).

3. La veritble història del Capità Garfi (P. Baccalario)

Sempre m'he declarat molt fan de Peter Pan i de tot el que té a veure amb aquesta història i personatges, i possiblement aquest sigui el motiu que em va empènyer a agafar en préstec aquest llibre a la Biblioteca de Lloret. 
Què dir? bueno. No sé que dir. Reconec que el llibre està ben escrit, es fa amè i és adequat per a moltes edats, però no sé. Hi ha una mena de traició implícita però molt ben intencionada i que, de fet, quadra perfectament amb qualsevol història vinculada amb aquell nen que no volia créixer.
Oblideu-vos de'n Peter perquè això no va d'ell, sinó del seu enemic, en Garfi. L'autor es monta una ficció (amb certs punts i bona documentació) amb el possible origen del pirata més temut. Un nen amb un gran secret que veu com poc a poc les peces d'un puzzle que no coneixia comencen a encaixar al seu voltant. Un digne origen per un digne personatge, però humm... em costa de veure. No hi he sabut entrar bé, ho reconec. De totes maneres, vull destacar l'habilitat de l'autor per explicar una història vinculada en una altra més forta i encaixar-ho sense que trontolli res (o quasi res). 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails