05 d’octubre 2016

Harry Potter y el legado maldito (J.K. Rowling)

És un any una mica Potter, no ens enganyem. L'estrena de l'obra de teatre a Londres i la propera estrena de la peli de les criatures màgiques està fent que torni a haver-hi una mica de febre potteriana. I bé, no és bonic això? Ara bé, no hem d'oblidar que l'objectiu principal és que ens rasquem la butxaca ;-)

Que fessin una obra de teatre ho trobo súper bé, i més si no és una obra sobre el que tothom ja sap o ha llegit sinó que s'ha buscat un nou argument i certs nous personatges per atrapar a tothom. És una bona tècnica fer-ho ara, tants anys després, ja que les noves generacions estan creixent sense Harry Potter i aquesta és una bona manera per atraure'ls. I de pas, tota la resta que ens hi vam enganxar ;-)

Dit tot això, ara parlaré del llibre. Un petit escrit sense spoilers i un altre amb spoilers. Podeu triar!


HARRY POTTER Y EL LEGADO MALDITO (NO SPOILERS)

Abans de parlar del llibre, una puntualització. Algunes persones em van preguntar pq no el comprava en català. Bé, és una qüestió llarga d'explicar. A mi m'agrada llegir en català, però si una saga l'he començat a veure o llegir en catsellà, em costa. És lo mateix que amb les sèries, si començo amb un idioma no puc canviar-lo... i bueno, vaig llegir els tres primers en castellà perque la cosa va anar així i després el 4rt en català i OH. No em va agradar!!! ja no per el canvi d'idioma, sino per la traducció. Els llibres del Potter han seguit una lògica al ser traduïts a la nostra llengua. Ho respecto però no ho comparteixo. Se'm fa raro que uns nanos anglesos tinguin cognoms catalans, per molt que aquesta fos la intenció de l'autora al escollir els noms (que tinguessin doble sentit o tal). I no. Que no.

Dit això, seguiré. Tal com vaig posar al facebook l'endemà d'haver-lo comprat i llegit...


Lectura imprescindible? No. Entretinguda, emotiva, ràpida de llegir... veure personatges que han crescut amb tu... sí. Això sí. No me'n arrepenteixo gens i llegiria cada llibre que sortís de la saga, però desenganyem-nos, és un producte only for fans 


Crec que amb això ho resumeixo prou bé. El llibre l'he esperat amb moltes ganes i l'he llegit del tirón perque enganxa i perque sento molt de carinyo per aquests personatges, però aporta poc o gens. Fa gràcia perque veiem molts personatges aparèixer de nou entre les pàgines i conéixer una mica millor que se n'ha fet de les seves vides (recordem que la història es centra 19 anys després de la finalització del darrer llibre). És entretingut i maco, sempre hi ha una bona excusa per tornar a Hogwarts.

Que sigui teatre no molesta gens i de fet en el fons casi ni ho notes. Em va fer gràcia una conversa mantinguda a principis del llibre entre el Harry i la Hermione, on ella li ofereix un toffe i ell li respon que no pot, que han deixat el sucre. Em va semblar una conversa una mica surrealista, però em va fer molta gràcia. M'imagino el Harry i la Ginny Weasley a casa, amb els fills, fent vida normal i deixant el sucre de banda per mantenir una dieta més sana i equilibrada. M'imagino que potser el Harry revisa el menú de Hogwarts per mirar si els seus fills estaran ben alimentats... per favor, no jajajaja!! aquest tipu de converses tan mundanes no són pròpies del món de la màgia! s'estan convertint en muggles!

Bé, res més. Trobo que agradarà a quasi tothom 

HARRY POTTER Y EL LEGADO MALDITO (SPOILERS)

Ara us faig la versió spoiloritzada.

Per començar, repassem l'argument: es tracta d'una nova aventura potteriana on aquest cop han passat 19 anys i els protagonistes són dos: el Albus Severus Potter, fill del Harry Potter i la Ginny Weasley i el Scorpius Malfoy, que ja no cal que digui de qui és fill.

Es coneixen el primer dia de curs, al tren que porta a Hogwarts. De seguida es fan amics i la cosa està en que al nano Potter el posen a Slytherin (¡un potter en slytherin!, que diuen ells tots sorpresos...) Realment els uneix que són molt semblants: l'Scorpius és fill d'un Malfoy i, tot i ser molt empollon i treure molt bones notes (rollo Hermione) no té gaires amics perque una llegenda gira al seu voltant i es diu que és fill del propi Voldemort. Per altra banda, el nano Potter no només l'han posat a la casa de les serps, sino que és mal estudiant, bastant patosillo i es pot dir que no li agrada gens Hogwarts. 

Per no perdre el costum, els nanos es posen en problemes i oh, TATXAN, torna a sortir en Voldemort. Si, sembla que no puguin haver-hi més enemics. Bé, suposo que si realment hagués sigut un vuitè llibre potser hagués sigut diferent, però entenc que per l'obra de teatre volien un producte molt similar als set llibres que el precedeixen.

Tenim un Voldemort però no com us penseu, sino una FILLA d'ell. Sí, increïble. Es veu fa 19 anys el Sr aquest es va tirar a una d'aquestes que duia la marca tenebrosa (la Bellatrix) i en va sortir una noia... de la qual curiosament no se'n sap res fins als 19 anys.

Està clar que el que vol aquesta noia es que torni EL MAL al regne de la màgia o sigui que ja us podeu imaginar que se les empescarà per aconseguir-ho. Involucrant, és clar, als dos hereus protagonistes. 

Dit això vull fer una pausa per recordar que el Harry i la Ginny tenen tres fills, i no només un. Però l'Albus Severus és l'únic protagonista i deixa totalment de banda al James i a la Lily, els altres dos. Però bé, no passa res. La Rowling sempre deixa de banda alguns germans.. o no recordeu que els Weasley n'eren uns quants??????? XD

Després hi ha un altre tema, que tornen a recuperar el tema del Cédric Diggory. La cosa està en que el que es preten es tornar enrera (torna a sortir el tema dels giroscopis) per evitar el moment en que el Voldemort va matar el Cédric i no al Potter. (Bé, és un tema més complex però si us llegiu el llibre o entenc que ja l'heu llegit.. doncs això). Em sembla bé recuperar el tema, no dic que no, però tot plegat és un argument un pèl forçat per poder justificar algunes coses i que tot s'assembli sospitosament als llibres anteriors. No hi ha res nou, en aquest llibre. Només faltava recuperar en Dobby i en Sirius Black i tindriem el joc complet :-) 

Bé, ara que he escrit tot això sembla que no m'hagi agradat i no eh!! que m'ha agradat molt... estavem esperant-lo com agua de mayo, però que ja m'enteneu. És más de lo más. Les mateixes històries amb diferents noms, els mateixos enemics, el mateix sentiment fraternal i amical per combtre-ho tot, etc. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails