17 d’octubre 2016

Catalunya vista per japonesos. Llegint Ko Tazawa

Fa anys, bastants anys, vaig llegir una ressenya sobre un llibre on s'explicava que un japonès havia vingut a Catalunya amb els seus dos fills i n'havia escrit un llibre. Després, mirant una mica, vaig veure que hi havia dos llibres: el que explicava com els nens havien vingut a Catalunya i el que explicava com els nens s'havien adaptat després un altre cop al Japó. Algun cop havia pensat en llegir-los, però entre una cosa i l'altre... ja se sap.

Fins fa poc. Vaig obrir el diari Ara i vaig veure un article d'oinió de Ko Tazawa que parlava sobre com el seu fill, ja gran, havia vingut l'11 de setembre per veure com es vivia la diada nacional. I es que Tazawa és el pare d'aquells dos nens! Per tant vaig dir-me: ARA ÉS EL MOMENT!

I res, dit i fet. Són tres llibres i curtets, amens! Són aquests:

1. Catalunya i un japonès, de Ko Tazawa


Desconeixia aquest primer llibre, però bàsic per entendre el context dels dos següents. Tazawa és un japonès que amb 25 anys i treballant en un banc, decideixen enviar-lo a Espanya per a que investigui una mica el tema, ja que estan pensant en obrir sucursals allà. Però no l'envien a Madrid, sinó a Barcelona.

Ell, que no sap espanyol, comença a veure que hi ha coses que no enten: és el seu primer contacte amb el català. 

El llibre explica bastanta cosa (dels tres, és el més complet). Explica com va conéixer la seva dona a Madrid, com un cop dominat l'espanyol va començar a mostrar interès pel català, com li va canviar la vida... i es que al poc temps va decidir deixar la feina del banc per dedicar-se a ser professor d'espanyol a la universitat japonesa. Un risc, però que li va sortir bé. 

El tio comença a aprendre català tot solet, amb cassetes i tal. Decideix subscriure's al diari Avui i tot! :-) I és gràcies al diari que contacta amb famílies catalanes i decideix fer-hi una petita estada. 

Crec que tot i que han passat anys des de que Tazawa va escriure el llibre, és interessant llegir-lo. La diferència entre japonesos i catalans, l'aprenentatge d'un idioma... etc. No falten comentaris tipu "alguns castellanoparlants a Catalunya deien que perquè perdia temps estudiant una llengua com aquesta". Bé, en fi. M'ha agradat llegir-lo!


2. Cartes a Yu i Kei

Aquest va ser el segon relat testimonial. 
A Tazawa li sorgeix la possibilitat de fer de professor de japonès a la UB durant dos anys, i aprofita per emportar-se la família cap allà.

En aquest cas el llibre es divideix en dues parts: per un costat cartes que escrivia als seus fills i per l'altra alguns costums i diferències entre una cultura i l'altra. El nen gran té 6 anys i el petit, 3. Decideixen des del primer moment que aniran a una escola catalana tot i que no tenen ni idea de cap dels dos idiomes que parlem aquí. Però ja sabeu, la inmersió és una cosa exitosa ;-). 

Després, com ja he dit, són comentaris del dia a dia: que si mengem moltíssims carmels, que si el concepte de bany és molt diferent, que si el paper de plata, que si la vestimenta... 



3. En Yu i en Kei tornen al Japó

I per últim, aquest tercer llibre. Sorprenentment en aquest cas utilitza la veu de'n Yu per narrar els fets en primera persona. És en Yu qui ens explica com va ser el retorn al Japó i com, poc a poc, es van haver d'adaptar a un sistema educatiu menys flexible i més estricte, i sobretot com van haver de posar-se al dia amb el tema dels kanjis i aquestes coses que fan els japonesos quan escriuen ;-) 

No són llibres amb una gran profunditat, però crec que com a anècdotics i culturals són un testimoni agradable i interessant. Poques persones farien lo que ha fet en Ko Tazawa, i crec que conéixer la seva història val la pena. I per cert, li van donar una CREU DE SANT JORDI.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails