18 d’agost 2016

Vida extra (Gina Tost)

No sé si coneixeu lo del eBiblio: és un servei de préstec de llibres electrònics, disponible amb el carnet de biblioteques. Bé, doncs aquest llibre que comento avui és el primer o el segon que vaig llegir així en digital a través d'aquesta plataforma (no n'he llegit gaires més, però s'agraeix el servei!). 


El llibre, VIDA EXTRA, és distret i m'ha fet recordar coses de quan era "més jove". Ara no jugo gaire, certament, però de petita m'hi passava hores. Bé, de fet no és cert, simplement he canviat de plataforma. A la tablet tinc jocs i vaig entrant. :-) i mola descobrir noves apps!

El llibre es divideix en set capítols. Us faig cinc cèntims (o deu) de les anotacions que vaig prendre

1. Introducció -- Bàsicament explica els beneficis del joc com a tal. Posa un exemple curiós i ben cert, i és que quan veiem algú jugant a videojocs es sol relacionar com a una activitat aïllada i anti-social, però en canvi no es pensa el mateix quan veiem algú llegint un llibre. La introducció també fa repàs d'alguns exemples positius i bones pràctiques; i de com ajuden a entendre millor el món, a saber prendre decisions d'una forma ràpida i efectiva i, sobretot, a ser més creatius.

La d'hores que m'hi vaig passar, puto Henry, jeje


2. El jugador que portes dins -- el capítol es centra en la quantitat de jugadors diferents que existeixen. Cada cop hi ha menys temps per l'oci i són moltes les activitats que competeixen per ocupar aquest espai de temps. Es defineixen tres tipus de jugadors:

  • Casual gammers (els qui juguen de tant en tant)
  • Midcore gammers (els que ens hi interessem però no ens hi desvivim). Jo crec que sóc d'aquestes
  • Hardcore gammers (els experts, els que s'hi passen hores o inclús fan grups etc.)
El clàssic més clàssic de tots els temps

Quina pena quan el nano queia a les punxes....


3. Tal com juguem -- Aquest capítol està molt bé, parla de tot el tema de la ludificació (és a dir, introduïr el joc en tasques comuns) (a grosso modo). Si hi ha objectius i recompenses, motiva molt més. S'introdueixen aquí la normativa que té cada joc: és important conéixer com funciona per poder participar-hi plenament -i això passa amb qualsevol joc, els del carrer també.-

4. La meravellosa tasca de crear jocs -- el quart capítol és centra en el desenvolupament de jocs. Hi ha elements que són universals (vides, penalitzacions, combos, poders màgics, etc) Un videojoc és una suma de moltes coses. Calen bons personatges, una bona història, lògica de joc, música, sons... tot suma i pot fer que un joc ens agradi o no. Ha de ser intuitiu i forçar l'amor a primera vista.


Els de la meva generació segur que reconeixereu aquesta imatge... us enrecordeu de la tensió que patíem quan el Sonic es quedava sense aire i calia buscar bombolles d'oxígen? la música posava dels nervis! Doncs bé, quan es dissenya un videojoc s'ha de ser capaç de preveure tot. Si el nino es queda sense aire molt sovint i no hi ha bombolles a prop mai... malament! Lo mateix amb les recompenses: que estiguin espaiades perque facin il·lusió!




Els coets del Tetris, un altre clàssic. Com les orquestres que sortíen :-)

5. La partida -- Aquí s'explica com és d'important mantenir el ritme de la partida per no caure en l'avorriment. Moltes apps de jocs que hi ha ara fan actualitzacions cada x per introduïr coses noves i així mantenir l'interès. Per exemple, el Piano Tiles 2, que ara estan d'aniversari i han posat cançons noves i han actualitzat l'app afegint noves funcions.


6. Com a la primera cita -- Enamorar a primera vista. Els protagonistes, per exemple, han de tenir ben definides les propietats, habilitats, com interactuen amb el seu entorn, etc.

7. Anècdotes per fer-se l'interessant -- Un darrer capítol amb fets curiosos que pots dir i quedes bé. La majoria són coses que ja sabia, però en destaco una que no coneixia i que em va fer gràcia: i és que el Mario porta gorra per evitar fer cabell en moviment i que el bigoti era per fer una boca més petita. També explica la història del jocs aquells d'Atari que van ser un fracàs i no se que i es van enterrar al desert de Nou Mèxic. 

Desenterrament, 2014
La veritat és que vénen ganes de jugar! :-)

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Quan era jovenet, a l'època de l'institut, me'n feia un fart de jugar. Jo era de Nintendo, vaig tenir tres consoles, però després ja vaig parar i actualment no jugo. En guardo bon record, no he considerat mai els vídeojocs com una cosa dolenta, m'agradaven força, però tot té el seu temps. De gran no m'he aficionat a cap joc nou, potser només esporàdicament, però se'm passa aviat. De totes maneres, no crec que llegeixi el llibre...

Eli Ramirez ha dit...

:) jo era més de SEGA hhehehe

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails