27 d’agost 2016

Viatge a Nàpols (2 de 2)

Seguint l'entrada que vaig publicar ahir, aquí va la segona i darrera part del viatge a Nàpols. :-)

DISSABTE 20. CASTELL DELL'OVO + CASTEL SANT'ELMO + PIAZZA PLEBISCITO...

El dissabte teníem marcat que visitaríem el Castell dell'ovo (Castell de l'ou). Vam fer alguns canvis en la planificació, doncs també volíem visitar el parc natural on hi ha el Vesuvi però tot plegat resultava massa apinyat i els dies s'anaven acabant.

Per anar cap allà vam agafar un bus que sortia des de l'estació central de trens. Va ser una experiència curiososa, tothom cridant i tothom aixafat. Ens vam saltar la parada perque des del bus no veiem res, però per sort no va ser massa tros. I això que el castell és força gran :-)


Napolitans banyant-se al mar

El Castell de l'ou, de fons. Bonic bonic!
El castell és gratis de visitar. Es diu així perque hi ha una llegenda que explica que Virgili va amagar un ou màgic a l'interior de la fortalesa. Segons la història, si algú trobés l'ou i el destruís, el castell es derrumbaria i també la ciutat sencera. Nosaltres vam mirar una mica així per sobre però no el vam trobar pas. A veure, tampoc ens hi vam posar massa, ;-)
És imprescindible anar-hi, té unes vistes molt maques sobre la ciutat i també es veu molt bé el volcà.
No molt lluny d'allà podem trobar la Piazza del Plebiscito i el Palau Reial.
Columnes d'inspiració vaticana
Al costat també hi ha la Galleria Umberto I. Són un calc de les galeries que hi ha a Milà... però més cutre. És a dir. Les de Milano són així com pijes, amb botigues d'alt standing i tal. Aquí més aviat tot eren souvenirs. Però vaja, arquitectònicament molt boniques!



Bé, seguim. Per la tarda vam pujar al Castell de Sant'Elmo. És un castell que està molt amunt (el punt més alt de la ciutat?) i que per anar has d'agafar el metro i depsrés combinar escales mecàniques amb pujades a pèl. El Castell per dins no es pot visitar, però si per fora... i també es pot pujar al terrat (pati d'armes). Com el cas de l'anterior castell, les vistes també són fantàstiques (millors!). Us poso només una foto, des d'on es veu el castell de l'ou, la plaça i les galeries pseudopijes:


Per tornar al centre vam baixar a peu per una baixada plena de escalons planers. Déu meu, vam fer el rècord Guiness caminador aquell dia, jaja. Lo més curiós es que es tracta d'una baixada sense carrers laterals, on no poden accedir cotxes ni motos... i la gent viu allà... cada cop que surten de casa pujen i baixen aquelles escales mortals? voglio morire. Ah!!!! també vam donar voltes pel Quartiere Spagnolo. Molt típic! (napolità!) XD

DIUMENGE 21. ISOLA PROCIDA

Diumenge, illes. Una recomanació propera d'algú que havia fet un erasmus allà ens va dir que no visitessim Capri sino Procida, ja que la primera està molt turistada i en canvi aquesta era una petita marevella. I ben fet que vam fer!

Per anar allà fixeu-vos bé amb els horaris dels ferris (n'hi ha més d'un) Val una mitjana de 11 euros anar i 11 euros tornar (aprox). Solen trigar una horeta i són barcos molt grans, d'aquests que tenen cotxes a sota. A dins hi ha un espai gran amb cadires i moqueta i a dalt bancs per pendre el sol :)

Procida és una illa petita i molt pintoresca: s'hi ha gravat diverses pel·lícules. 
Com a tot arreu en aquesta ciutat, hi ha una fortalesa a dalt d'una muntanyeta i si puges tens unes vistes fantàstiques:


Dalt d'aquesta muntanyeta hi trobem l'Abadia de S. Michele Arcangelo. L'entrada es fa per una porta lateral. És gratis, entreu. Fa pena perque JUST ESTAVEN EN OBRES, però en un pis inferior hi havia la biblioteca! (i pintava bé: més de 8.000 llibres, atles.. una de les persones que se'n va fer càrrec va ser l'Abad Roberto Bellarmino, que segons deia el fulletó va ser el jutge de l'Inquisició que va jutjar Galileu). Diuen que la processó de Setmana Santa de Procida és de les més maques.


Un parell de fotos més, va:



Tornant vam trobar aparcat a Nàpols un barco molt gros i gris, tipu militar amb ple de banderetes. Es veu que corria la Merkel per la zona i anaven a fer no se qué a no sé quina illa.


DILLUNS 22. BIBLIOTECA NAZIONALE DI NAPOLI

A veure, que no podia marxar del país sense visitar almenys una biblioteca :) [Nota: moltes biblioteques públiques, pel carrer, no sembla haver-hi]. 

Aquesta és la tercera més importat d'Itàlia. Està ubicada dins el Palau Reial i és força gran, tot i que nosaltres només vam visitar la part visiblement visitable. Tampoc teníem massa temps. De fet, arribar-hi no era gaire fàcil, una mica caòtic tot plegat:



Per dins... Bueno. Una biblioteca d'aquestes que són maques perque són antigues... però que, com tot en aquesta ciutat, sembla descuidat. Aquí una mostra de la sala d'exposicions: 



La Sala principal. Bonic sostre, ningú ho pot negar, però ni una petita mostra d'aire acondicionat (els treballadors tenien ventiladorets, els usuaris no... només finestres obertes...). Tampoc sembla haver-hi wifi ni res que s'hi assembli.



Llibres descolorits davant la finestra:


Després d'això vam fer unes quantes voltes més i ja vam plegar veles. L'avió sortia aviat i amb Vueling: més valia no temptar al destí i ser-hi amb temps!

En fi, un viatge per recordar. Estimo aquest país! Val molt la pena! I s'hi menja molt bé!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails