07 d’agost 2016

Pel·lícules vistes darrerament

Estic de vacances. Més o menys. O sigui que aprofito per posar-me al dia de sèries, pelis i llibres. :-) Que no sigui dit que no s'aprofita l'agost. 



Inside Out (2015)
Boníssima! Em va agradar molt. Crec que és ben merescut l'Oscar a la millor peli d'animació i tota la resta de premis que vaa guanyar. Lo raro és que hagués trigat tant en veure-la, un error imperdonable. Bé, per si algú no l'ha vist us en faig cinc cèntims: la protagonista és una nena feliç que ha de canviar de ciutat per motius laborals (del seu pare). Fins aquí tot normal, però la gràcia de la pel·lícula és veure que passa per dins: tristesa, alegria... com funcionen una mica els nostres sentiments i estats d'ànim. Ho posen en escena d'una manera molt original i entenedora, i no s'obliden dels records ni dels somnis. Tot ben encaixat. Una maravella de film (9/10)

Barcelona nit d'hivern (2015)
Barcelona nit d'estiu em va semblar una pel·lícula maca. Aquesta també, però a mig gas. Torna a ser una mica el mateix: històries curtes entrellaçades (o no) que passen en un mateix moment. En aquest cas, la nit de Reis. Retrobem alguns personatges de la primera pel·lícula i també en trobem de nous. Una barreja de personatges bastant coneguts que funcionen bé, però que tampoc va més enllà. Jo us recomanaria que miressiu la primera si encara no l'heu vist, però aquesta no és imprescindible. El millor de tot és que passa a Barcelona ;-D (6/10)

Spotlight (2015)
Ah, una altra pel·li bona. Aquesta la vaig veure al cine, ja fa bastantes setmanes. Em va agradar molt. És una pel·lícula d'investigació policial basada en fets reals. A Boston, un equip de reporters investiga un cas de pedrastia a gran escala, i la pel·li va d'això, del procès per destapar-ho tot. Cerca d'informació, xantatges, secrets íntims, interessos personals i prejudicis. Una bona combinació per una bona peli. (8/10)

Ocho apellidos catalanes (2015)
He d'admetre i confessar que la de los apellidos bascos em va agradar molt i vaig riure un munt. Però crec que voler allargar la corda ha sigut un error. I ojo, que no ho dic pel fet de que sóc catalana i els acudits sobre catalans no em facin gràcia, eh? Però que no, que no és el mateix. S'ha volgut repetir una fòrmula i no ha funcionat gaire. Ara bé, jo m'he rigut força en algunes escenes, és entretinguda. Per passar l'estona està bé. (5/10)

El jardín de las palabras (2013)
Per acabar, una petita pel·lícula japonesa d'animació. Dura 46 minuts, és un migmetratge ;)
És molt a l'estil oriental, una d'aquelles pel·lis on hi passa poca cosa, però que hi hi ha molta poesia visual. En aquest cas és un noi que es troba una dona en un jardí, i sempre s'hi troben quan plou. El noi és estudiant de secundària i vol ser sabater. Ella, en canvi, és un misteri. Tots dos es van fer cada cop més amics, fins que un dia es retroben fora del lloc habitual... (6/10)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails