29 d’agost 2016

Avui va de còmics

Admiro molt a les persones que dibuixen còmics. Molt. He estat uns anys fent cursos d'il·lustració a l'Escola de la Dona, i veig el que em costa dibuixar un sol dibuix com per valorar infinitament la gent que en fa tants. I que els personatges els hi quedin sempre iguals i reconeixibles. Veritablement em trec el barret :-)

I bé, després d'aquest breu paràgraf d'agraïment, passo a enumerar i comentar breument els còmics que m'he llegit darrerament.

MAMMA MIA! (La Volátil)


No sóc el públic objectiu d'aquest llibre amb dibuixos d'humor (ni estic embarassada ni pretenc quedar-m'hi ni ara ni per ara XD) però he de confessar que les històries de LA VOLÁTIL m'agraden molt. El seu primer llibre el tinc a casa, i aquest segon -si més no- l'havia de llegir. Ho vaig fer a través de l'eBiblio, en digital. Hi ha bastants còmics, eh!

Com us podeu imaginar ja només veient la portada, en aquest llibre veiem com la noia es queda prenyada i tot el que això comporta. Ho fa amb el seu humor habitual :-)


EL PERRO ENAMORADO DE LAS ESTRELLAS (Takashi Murakami)

Em va enamorar a primera vista el títol i em va enamorar a primera vista el dibuix de la coberta. Què podia fallar? He de confessar que vaig trigar a llegir-lo: des de que vaig veure'l fins que vaig llegir-l potser va passar un any. No hi vaig pensar més fins que un dia vaig tornar un llibre a la biblio i allà estava ell, esperant que algú l'agafés en préstec.

I que bonic és. No m'extranya que hagi guanyat premis i hagi rebut bones crítiques allà on va, és súper tendre. I fa plorar!

Són tres històries entrellaçades. La primera és sobre un home que es troba sol al món i amb l'única companyia d'un gos. Ell primer no li fa gaire cas però després veurà que és un amic fidel... I bé, després trobem la història d'un nen també bastant sol al món i d'una vella cascarrabies.
Realment un còmic fantàstic per llegir i/o regalar. Aposta segura!



EL PASEO DE LOS SUEÑOS (Zidrou, Egurza)


He de confessar que tot el que va signat per Zidrou m'empeny a ser llegit. En aquest cas, però, la història l'he trobat una mica més fluixa, tot i que molt ben il·lustrada per Egurza.

Publicat per Norma, El paseo de los sueños es una petita historia d'amor sobre sonambulisme. Tot comença quan Linh Yu, una noia asiàtica, descobreix cada matí un home dormint dins el seu llit. Ni ella sap com ha entrat ni ell sap com ha arribat fins allà. Facin el que facin no aconsegueixen evitar-ho... i al final descobreixen que mig barri està fent el mateix. Algu de vosaltres és sonàmbul?


CRISI (D'ANSIETAT) (Juanjo Sáez)


No estic d'acord amb algunes de les coses que diu el Juanjo Sáez, però això no treu que m'agradi molt el que fa com autor i la simplicitat de les seves creacions. El vaig descobrir -com tants altres- gràcies a Arròs covat i des de llavors he intentat anar llegint tot el que fa. De fet, agradin o no les seves opinions, ell sempre és clar i no es talla ni un pél.



Aquest llibre no és res més que un recopilatori amb les vinyetes que publicava cada dia al Diari Ara (crec que amb alguna nova afegida de més). Vinyetes d'actualitat donant la seva versió sobre la crisi, l'economia, la política i el dia a dia que ens ha tocat viure.

HIT EMOCIONAL (Juanjo Sáez)

Seguim amb el Juanjo. En aquest cas és també un recopilatori ampliat de les vinyetes (historietes) que ha anat publicant a la revista musical Rockdelux. Si ho pares a pensar, és molt semblant al llibre de Crisi, l'únic que aquesta vegada el fil que unifica tot plegat és la música. Música que no és gens popera, tot s'ha de dir, però que és la que segurament el defineixi com a persona. Fa un repàs de la seva vida a través de la música que ha anat escoltant, i mentre opina de discs i grups, ens mostra la seva cara més íntima i autobiogràfica. Com sempre, té un punt trist i una dosi molt alta de nostàlgia. 
Potser no m'hi he sentit propera perquè no m'agrada gens aquest tipus de música, però no podia no llegir-lo :-)


LAS ABUELAS DAN EL GOLPE (Cristina Bueno, Raquel Franco)

Un altre que m'he llegit gràcies a l'autora. I de fet, me l'he comprat i tot. La Cristina Bueno és una il·lustradora que vaig conéixer gràcies a SOSTRES, una de les obres premiades de la beca del Carnet Jove. Des del moment vaig trobar que tenia un estil molt tendre i que la paleta de colors que utilitzava era molt encertada. Fa poc vaig comprar Aquí vivió i vaig descobrir que també hi havia aquest llibre. La veritat és que el vaig trobar per wallapop més barat de lo normal, i no vaig dubtar en adquirirlo. 

Tornem al tema de la crisi, doncs en aquest cas les protagonistes són quatre velletes que decideixen robar un banc... el punt tendre, humà, divertit i trist (per la realitat que tot plegat suposa) està assegurat. És una història curteta publicada per Planeta. Distreta.

TORMENTA Y DESESPERANZA (Lucie Durbiano)

Una d'aquelles històries que agafes de la biblioteca perque et fa gràcia la coberta i després sorprenenment t'agrada bastant :-) (tot i que tampoc és una gran gran història, hehe). He de confessar que me'l vaig emportar perque vaig fullejar-lo i dins vaig trobar una pàgina on hi sortia una gran biblioteca (^^). Vaig oblidar de fer-li la foto corresponent i vaig retornar-lo a la biblio...

Però bueno, anem a lo que anem. La història es centra en la vida de dues germanes adolescents: una es diu Tormenta i l'altra es diu Desesperanza. Com cada estiu van al poble, però aquesta vegada serà una mica diferent. Hi ha un misteri al voltant d'una illa propera i sembla que elles en serán una part important. Té un toc infantil i alguna cosa rara, però és un còmic simpàtic, que no entrarà en cap TOP però que ens farà passar una estona entretinguda.

EL AÑO QUE VIMOS NEVAR (Fermín Solís)

Un altre que no passarà a formar part de cap top però que no està mal... En aquest cas, es recorre al gran recurs dels records personals (si algun dia faig un còmic, tindrà molt d'això, crec!). L'autor evoca en aquestes pàgines els seus recors d'infància: la família, l'escola, els amics... i el resultat és un bon retrat de l'época.

No m'hi he sentit del tot idenntificada perque aquest nano és de l'any 72 i jo vaig néixer 10 anys després (i es nota, es nota) però tampoc me n'he sentit del tot llunyana. I els personatges són expressius i divertits. Ideal per a qui li agradin les històries nostàlgiques i retrobar el passat!

AMORES MINÚSCULOS (Alfonso Casas)

I venga, acabo ja que ja porto molts. Aquest últim tampoc passarà a la història ni segurament formarà part de cap top, però donem una oportunitat als autors que comencen. (Que de fet ja porta dos o tres edicions, eh!). Jo vaig agafar-lo perque vaig veure que la història passava a Barcelona... i no sé, m'agrada veure còmics on s'hi dibuixen llocs que conec. :) (aquesta coberta de Sant Felip Neri és xula, no?). 

El llibre són petites històries d'amor... de fet són tres històries que es barregen entre elles i que acaben formant part d'un tot. 


Bueno, fins aquí. Un altre dia en poso més! :-)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails