29 de febrer 2016

Exposició dels 25 anys de Capicua

Quan era petita vaig anar a diferents casals i esplais, però n'hi ha un que, curiosament, en tinc molt bon record tot i haver-hi anat només dos anys: Capicua.

Va ser l'any 1991: jo feia 4art d'EGB i van anunciar que s'havia creat un nou esplai per als dissabtes a la tarda. La curiositat ens va fer apuntar-nos-hi amb una amiga, i la veritat és que, almenys a mi, em va agradar molt. Però només hi vaig estar dos anys: quan vam acabar cinquè la meva amiga va dir que ja no seguiria (ella ja no havia anat a les colònies de fi de curs) i jo, valorant els pros i contres, vaig decidir que també ho deixava. No per que no m'agradés, sinó perquè la majoria dels meus amics d'aquella època no hi anaven, i clar, en aquestes edats, és difícil quedar-se en un lloc on no hi tens gaires amics. La majoria de gent de la meva classe anava a DOFINS, i vaig canviar. 

Cal dir, però, que dofins era divendres a la tarda i es podien fer perfectament les dues coses... però Dofins era gratis i Capicua no, potser era aquest el motiu de que no erem gaires. (A veure, no era car, diria que eren 4.000 pts al mes). 

Hi he pensat de tant en tant en aquells dos anys al llarg de la meva vida, però més aquests dies, que han fet el 25è aniversari i han muntat una expo als baixos de la biblioteca.


Si penso en els meus anys d'esplais i casals, la majoria d'activitats que em vénen al cap són precisament del Capi. Recordo perfectament que fèiem una sortida de cap de setmana al llarg de l'any i una a final de curs. El primer any vam anar a Montserrat de cap de setmana (i en parlo precisament en aquesta entrada de blog del 2011), el segon any, a Cabrera de Mar. I les colònies de final de curs també les recordo molt bé: les cases, les olors, les activitats, els jocs de nit, les petites anècdotes... I mireu si em va marcar que fa un parell d'anys amb el cotxe vaig passar prop de Sant Salvador de Bianya i vaig haver de desviar la ruta per acostar-me en aquella casa on, probablement, em vaig fer una mica més gran del que era quan vaig sortir de casa.


Em sap súper greu, ara veient-ho amb el temps, haver deixat aquell esplai. A vegades les coses s'han de veure amb perspectiva per adonar-se de lo molt que ens han marcat, i aquest n'és un exemple

L'exposició m'ha fet recordar moltes coses. I ep, surto en UNA de les fotos:


Per exemple, el CARNAVAL. Com ja he dit, jo vaig anar només dos anys. Bé, el primer any, 1991, els de Capicua es van disfressar del CUC que és la mascota de l'esplai. Jo no vaig anar perque ja ens havíem compromès per anar amb els del Casal de l'Obrera, que anàvem de galls de Portugal. Bé, aquell any els de Capicua van guanyar. L'any següent no vaig fallar i em vaig apuntar amb l'esplai. Ens vam vestir de MUNTANYES. Vist amb la perspectiva actual, allò semblava el KuKuxKlan, però bueno:

El lloc on ens trobàvem cada dissabte és potser una de les coses més guais i nostàlgiques. Al costat de casa meva hi havia un lloc que li deien EL SINDICAT, l'antic sindicat... un lloc fosc (que jo recordi) i llarg on veien coses (no recordo el què). Però bé, al pis de dalt hi havia un bar tipu casinet de carajillos i al costat una sala molt gran que devia ser com una mena d'antic teatre (crec recordar que hi havia un escenari). Allà ens reuníem tots els grups.

Hi havia varis grups: els Belluguets (grup petits), els Bufanúvols (grup mitjà), els Arrandeterra (grup grans)... jo vaig començar i acabar sent una bufanúvol. Bé, l'espai aquell era molt gran. Nosaltres estàvem tocant a la paret del principi, on hi havia també una mena de taules de billar. M'haguès agradat que l'exposició hagués tingut fotos del local, quasi no el puc recordar amb claredat... fa tant de temps!
Un any vam fer un gran pessebre al marge esquerra de la paret i ens vam passar tota la tarda "allisant" paper de plata.
Foto de l'exposició
En fi, com segueixi escrivint acabaré fent un llibre, se m'està allargant molt aquest text! Només vull remarcar que van ser dos anys molt feliços, que recordo amb carinyo totes aquelles tardes de dissabte, els monitors, les gincames i jocs i... sobretot!! que gràcies a Capicua vaig descobrir la que avui en dia és la meva pel·lícula preferida: HOOK. Era un dia de pluja i vam anar a ...casa d'un monitor??... no sé, una casa de l'Avinguda Just Marlès i ens van posar el vídeo. Quan van sortir les lletres del principi vaig pensar, joder quin pal, però quan vaig acabar de veure-la vaig saber que aquella peli m'acompanyaria sempre.

Gràcies capicua! :-)

4 comentaris:

pons007 ha dit...

Què xungo això d’anar del KuKuxKlan xD

Eli Ramirez ha dit...

jjajja si, em pregunto pq ningú ho va saber veure...

Kxtells ha dit...

Haha, Potser quan se'n van adonar ja era massa tard :-D

Joan Amigó ha dit...

Jo també en tinc molt bon record d'aquells anys i de les colonies (fins i tot posteriorment els records m'han servit de material per escriure histories). ´
Síi el sindicat, allò a la época que la meva mare era jove (i suposo q quan ho eren els teus avis) era una mena de discoteca, o sala de ball. I sí que tenia escenari. No sé tu però jo i varios altres nens ens hi colavem sovint i tenia una mena de trampilla secreta que duia a un soterrani ple d'andromines.
També me'n recordó molt del dia de la peli que dius. Sí que plovia, tot i que crec que recordar que la casa on vam veure la peli era cap a la part de dalt de la pujada q va del passeig maritim a la carretera de tossa, q primer ens fan fer deambular d'una casa a l'altra i vam acabar veient-la allá, tot i que ves a saber. A mi també em va marcar aquella peli. Bé o més que la peli el mite/personatge de Peter Pan. ¿Qui no vol ser Peter Pan i que el mon dels adults segueixi mantenint l'alegria il·lusió i el poder jugar? :D
Sant Salvador de Bianya, sí, amb el cementiri al costat i que hi havia escorpins. jeje i que vam sentir crits histerics a l'habitacio de les monitores i ens vam espantar que semblava que les matessin i va resultar que era que n'hi havia una q no soportava la violencia animal i plorava horroritzada suplicant a les altres dues que no matessin l'escorpit q els hi corria per les parets. I tinc el record també d'una nit amb tu, que tothom s'havia de disfressar per un joc de nit que es feia en una caseta q hi havia al davant d'on dormiem. I que tu i jo no trobavem a ningu i anavem amunt i avall per les escales d'una casa i l'altra buscant. No sé perquè però m'ha quedat aquest record. Jeje i també l'últim dia que com que ens avorriem i el terreny de la casa de colonies aquesta estaba com en una petita elevacio i a sota hi havia una carretera doncs ens vam dedicar a tirar gibrells plens d'aigua als cotxes que passaven per sota. I els nens/es que volien col·laborar i no els quedaven gibrells doncs anaven tirant pedres als cotxes. Fins que un cotxe va parar en sec i vam correr tots a amagar-nos boscos enllà i ens hi vam estar una estona tement que el del cotxe no hagués anat a explicar la trastada a les monitores. En fi, no se si va anar així, jo es com ho recordo pero fa tant de temps i de nen un ho magnifica tot tant q ves a saber si tu ho recordes completament diferent o ni tan sols en tens record. Recordo també que jo i els que llavors eren els meus amics a l'esplai aquest feiem una mica el rol de nens dolents i que només ens dedicavem a emprenyar a boicotejar totes les activitats que les monitores proposaven etc. I que poc a poc vam anar encomanant aquesta rebelia a tot el grup i que un dia les monitores ja deurien estar cansades i tota una tarda (al sindicat) van decidit que ja que teniem ganes de guerra de molestar de barallarnos amb ella i insultarles doncs que seria aixo el que fariem: combats nen/a contra monitor-a que evidentment tenien més força que nosaltres aixi q aquell dia van ser elles qui ens vam aconseguir putejar.
Ui com m'he enrotllat, quasi que sembla mes una entrada de blog q un comentari :D

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails