30 d’octubre 2015

Ahir en vaig fer 33

I que malament que queda aquest "ahir", oi? Vull dir, crec que és la primera vegada en tots aquests anys que m'oblido d'actualitzar el blog el dia del meu aniversari. Que hi farem! serà que m'estic fent gran O_O (espero que no gaire) ;-)

27 d’octubre 2015

Portal de Santa madrona i Jardins del Baluard

El primer i tercer diumenge de cada mes i en horari de 11 a 14h es poden visitar els Jardins del Baluard i el Portal de Santa Madrona.

Estan situats al Paral·lel. El Portal de Santa Madrona és l'únic portal que es conserva actualment de la muralla medieval que cobria Barcelona (o sigui, no confondre amb la muralla romana). Es va contruir l'any 1378 i per sota el seu arc passaven a diari els comerciants, artesans i viatgers que venien a Barcelona. Ara nosaltres també podem fer-ho, i a més tenim la possibilitat de caminar pels Jardins del Baluard, que es troben a sobre de la muralla.



Es curiós que fins l'any passat no s'haguessin recuperat aquests jardins. Vull dir... hi ha tantes coses històriques que ens estem perdent per falta de voluntat! (i ja no dic pressupost, que també, però pel que es veu quan interessa si que hi ha diners). 

Bé, el que deia, que tot i ser un espai de petit recorregut, val la pena ni que sigui per veure una cosa que mai heu vist. A més, que coi, Barcelona seguia plena de murs fins fa quatre dies! això em fot ràbia. Recordo que va ser una de les coses que més em van sorprendre quan les vaig saber. Va ser tard, no sé si perquè a classe mai vaig parar atenció o perquè mai ens ho van dir (no ens explicaven gaires coses, de Barcelona)(jo no sóc de Barcelona). Fins l'any 2004 no vaig ser conscient de la quantitat de muralles que cobrien la ciutat, i va ser gràcies a l'exposició ABAIX LES MURALLES que van fer al Museu d'Història de la Ciutat.




Segons llegeixo, hi ha una llegenda: als voltants del segle X hi va haver-hi un temporal de mar força potent. Un dels afectats va ser un vaixell francès que duien a bord les relíquies de Santa Madrona... i clar, entre el temporal i tot plegat, al final les relíquies es van quedar a Barcelona i es va convertir així en patrona de mariners.


25 d’octubre 2015

Pel·lícula de la setmana: Segon origen

Feia mesos que  no anava al cine, i la veritat es que no tinc excusa: tenint unes sales a deu minuts de casa caminant i amb el preu super-reduït dels dimecres (4,40), no aprofitar-ho de tant en tant és quasi un pecat. Aquesta setmana hi he anat i m'he promès a mi mateixa que intentaria anar-hi més sovint :-)


Bé, la peli escollida ha estat "SEGON ORIGEN", que s'ha basat en la coneguda obra de Manuel de Pedrolo "Mecanoscrit del segon origen". A veure, ens feia una mica de por com seria la versió, doncs el llibre és molt bonic (i un gran clàssic) i tots sabem que la majoria d'adaptacions deixen molt que desitjar.

I a a veure, la pel·lícula no és del tot bona... però dir que és dolenta tampoc seria just: a mi m'ha agradat. Trenca una mica amb l'essència del llibre (l'Alba no es "bruna") (verge no ho indica) sinó una noia d'origen anglès que utilitza el seu mòbil com a diari (i em pregunto quant d'espai hi deuria tindre....) i a més, hi ha coses que són bastant diferents. Es veu que el 30% del pressupost és d'origen anglès, o sigui que la explicació de l'Alba anglesa deu ser aquesta.

A part d'algunes incongruències de guió, crec que és una pel·lícula entretinguda i que té moments de tensió i nervis. A part, hi ha un bonic homenatge a Bigas Luna, co-director de la pel·lícula i mort al 2013.

No sé si sabeu de que va la història. És una situació catastròfica on hi ha dos joves protagonistes que es queden pràcticament sols al món i han de tirar endavant des del no-res i començar una nova humanitat. Bé, això seria el resum molt resumit, el que tothom ja sap: si voleu més, llegiu primer el llibre i després en tot cas mireu la pel·lícula. És un llibre curtet, no patiu!

Pd. No vull acabar aquest escrit sense fer referència a les escenes bibliotecàries del film.

Alba i Dídac a la biblioteca. (Seu Vella Lleida)
Making off

12 d’octubre 2015

Jornada sobre Concept art al Cosmocaixa

Dissabte vaig participar en una activitat que vaig trobar força interessant: una jornada sobre concept art. (definició Wikipedia: Arte conceptual es una forma de ilustración usados para transmitir una idea para su uso en (pero no limitado a) las películas, los videojuegos, la animación, o libros de historietas antes de su puesta en el producto final).
 
 
Per segon any, els de Il·lustraciència han fet el concurs "Ilustrafuturs", que consisteix en presentar dibuixos que responguin a la pregunta de "Com t'imagines la terra en un futur" o "Com seran les ciutats, la societat, la tecnologia, la població o el medi ambient a l'any 2100".

Bé, al concurs no hi vaig pas participar perquè hi ha MOLT DE NIVELL (després poso algunes imatges) però el taller era obert a tothom per explicar una mica en que consisteix l'art conceptual i a part es feia una visita guiada a la exposició "Experiment any 2100. Que ens espera a la terra del futur?"
 
Per tant amb unes companyes de classe d'il·lustració ens hi vam apuntar. L'exposició em va agradar força (curteta però amb força informació: mida justa) i després la masterclass/taller a càrrec de Santi Casas de l'Escola Joso també va ser molt profitosa.

Un parell de fotos de l'exposició:
 
Grans frases... "la televisió no durarà, és un èxit passatger"

Relació de la població al món i els recursos disponibles
Aquí algunes fotos del taller:

Santi Casas
Alguns esboços

Aquí tots aplicats fent els exercicis


Aquests són dos exemples d'obres que s'han presentat. Un és un dels tres guanyadors i l'altre, finalista:

"Ese mundo extaño" - Alejando Olmedo Nieto

"Visita al museo" - Elena Carrillo Segura

... i un clàssic del CosmoCaixa: el bosc inundat!



11 d’octubre 2015

La peli de la setmana: Ismael

L'altre dia,no sé quin dia va ser, van fer aquesta pel·lícula a TV3:


No és mala pel·li, però no me la vaig creure gaire. 
El protagonista és un nen, anomenat a la peli Ismael Tchou, que amb vuit anys agafa l'AVE des de Madrid fins a Barcelona per tal de conèixer el seu pare.
Un cop allà, no només el troba si no que a més coneix a la seva àvia, una Belén Rueda que ha viscut més pendent de la seva feina que de saber que passava pel cap del seu fill (el pare del nen).

És una història bastant simple, que no vol dir que sigui avorrida, però que no té gaire més. Quan la mare s'adona que el seu fill ha marxat, va a buscar-lo i trobar-se amb el pare del seu fill li provocarà algunes contradiccions i sentiments que pensava que ja estaven oblidats.


A mi se'm van fer rares algunes accions del nen, vull dir que algunes coses no sé si a la vida real haguessin anat així. Tret d'això, la peli és distreta i es deixa veure. Els actors ho fan bé també (per cert no sabia que aquest era el Mario Casas).

10 d’octubre 2015

Restaurant de la setmana: La Tarántula

Tinc especial predilecció pels restaurants mexicans (tot i que res supera als restaurants italians, és clar!) però la veritat és que uns bons nachos són temptadors...sempre. :-)


Ara fa unes quantes setmanes, quan van ser les festes de Sants, un amic que viu en aquell barri ens va proposar sopar a LA TARÁNTULA. Es troba al carrer Valladolid, molt a prop de l'Estació de Sants (entre plaça de Sants i la Estació, més o menys).

És un local de mida mitjana i preus correctes. Segons llegeixo a la pàgina web, van iniciar la seva activitat ara fa deu anys. L'objectiu no era ben bé crear un restaurant mexicà com els que solen haver-hi, sinó un espai de fusió amb productes d'allà i d'aquí. I vam quedar prou satisfets (per cert les racions no són molt molt grans, si sou de menjar molt ho heu de saber, si pel contrari sou de menjar poquet com jo, doncs ja estareu bé). És com molt casolà (abaix podeu veure una foto de les estovalles, per exemple).

Cadascú va demanar un plat (fajitas) i pel mig vam demanar uns Nachos guacaqueso crec que es deien, que era mitat de guacamole i mitat amb formatge. Bons. ARA, lo que mola és el postre. Tenen principalment dues coses: MUERTE POR CHOCOLATE i RESURRECCIÓN POR CHOCOLATE, aquest últim va ser fins i tot considerat com un dels 20 millors postres de Barcelona a la revista Time Out.


Són uns pastissos de xocolata, el de MUERTE és més petit, mentre que el de RESURRECCIÓN és molt gros (ho vam compartir tot, com veieu, hi ha vàries culleretes).

09 d’octubre 2015

Escapada a Zürich

Entre pitus i flautes, aquest blog s'està morint. Cal posar-hi remei! :)

L'altre dia vaig anar a Zuric (Zürich). Un viatget express amb ma mare i amb ma germana, perquè la molt boja marxa a viure Nova Zelanda i ves a saber quan la tornarem a veure... o sigui que vam buscar una cosa així pim pam de cap de setmana i vam acabar a Suïssa. Cal dir que ELS PREUS SÓN MOLT CARS. Me'ls imaginava cars, però no tant. El viatge va sortir molt bé (avió+hotel) però el menjar i tot plegat és abusiu per un sou merdós espanyol com el meu.

Però no ens lamentem, perquè tot i que la ciutat no és la més maca del país, per estar-hi dos dies és molt bonic i dóna bastant de sí. A mi personalment em va agradar molt, per què, a més, ens va fer molt bon temps. També cal dir que, com és evident, amb dos dies no vam veure realment res, només ens vam quedar al casc antic (que crec que és el més maco, però parlo des de la total desconeixença).

Pel centre hi passa un riu que desemboca en un llac. Les casetes del voltant són molt maques:


Hi ha dues esglésies principals, una és la Grossmünster, que de fet és la catedral, i que destaca per les seves dues torres (a la foto de sota es pot veure). Una torre es va construir l'any 1110 i l'altre l'any 1230.
L'altre és la Fraumünster, que data de l'any 853 i que té la particularitat de que hi ha uns vitralls de Marc Chagall.


Uns dels menjars que vam fer va ser a la Zeughauskeller, ja que ens ho va recomanar una amiga suissa (hola Anita, no sé si me vas a leer :-P). Es veu que és típic: està obert des de 1927 i l'edifici anteriorment havia sigut una "armeria" o lloc on es feien armes... l'any 1487 (que ja és dir!). Sobretot és cerveseria, però a mi que no m'agrada ni olorar.-la, ja em diràs :) De totes maneres, tot va estar bo i el lloc és pintoresc.
 

També vam pujar a dalt d'un mirador:
 

I també vam veure coses rares, com ara una familia hippie amant dels animals (una duia una mena de cobaya i l'altre uns ocellets al cap) o una campanya de màrquèting agressiva amb una trampa plena de xuxes esperant atrapar algun nen...
 


Per cert els ocellets no marxaven!! em va flipar molt. No sabia que els ocells tinguessin aquesta dependència humana (després les vam veure en un parc i els ocells seguien al seu cap).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails