29 de maig 2015

"Conte va! Va de contes!" (Vilanova i la Geltrú) edició 2015

El dissabte 9 de maig va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú una nova edició de la festa "Conte va, va de contes!", organitzada per l'Associació pel Foment de la Literatura Infantil i Juvenil Judit Sendra García.

És el segon any que participava (podeu veure aquí l'entrada de l'any passat) i com sempre va ser una experiència molt maca i enriquidora. Enguany teníem tots un cartró en forma de nino on plasmar el nostre personatge i perquè després els nanos poguessin jugar a posar-s'hi al darrera.

Aquí el material abans de començar: 



El producte acabat (vaig fer una mena de astronauta que sembla un pilot de carreres):




També va haver moment per trobar els cubs de l'any passat i jugar a girar-los... ;-)


Definitivament, una experiència molt bonica. Crec que la Judit, a qui no vaig conèixer personalment però tinc alguns punts de llibre fets per ella gràcies al seu pare, li hagués agradat molt veure que hi havia tants nens i nenes gaudint de les activitats, dels contes i de tot plegat.

Des d'aquí, una abraçada!

26 de maig 2015

Soy friki y tengo novia - pregúnteme cómo- (Andrés Palomino)

En algun moment d'aquest blog us dec haver parlat d'aquest webcòmic: http://www.cronicaspsn.com/, i del còmic que va fer el seu autor: MANUAL PARA PADRES FRIKIS
Doncs bé, aquest any ataca de nou amb una publicació que val molt la pena i rius molt: Soy friki y tengo novia (pregúnteme cómo):


Amb la mateixa premissa que l'anterior publicació, aquesta vegada l'autor ha recollit tires còmiques publicades al seu blog on parla del tema de parella (noviazgo, vida en comú, etc.). Algunes són molt antigues i es nota l'estil de dibuix antic :-)


Jo us poso aquestes dues a tall d'exemple. La veritat és que són molt divertides, i de fet algunes requereixen un nivell de frikisme una mica elevat i em costava inclús pillar-los, jaja


Us recomano molt que mireu la web i no us perdeu les tires que es publiquen cada dia ;-) i si teniu ganes de més, podeu comprar algunes de les publicacions que s'ofereixen a la mateixa web (sobretot aquesta o el Manual de Padres frikis)

20 de maig 2015

Yo fui a EGB 2

Ja fa molt de temps em vaig fer seguidora de la pàgina de Facebook “Yo fui a EGB”. La vaig trobar genial i nostaligissima des del primer moment, per això no vaig dubtar en comprar el llibre quan va sortir.
I per Nadal va ser el mateix impuls quan va sortir el segon llibre!

Els autors són Javier Ikaz y Jorge Díaz, uns també nostàlgics de tota aquella època que cada dia aconsegueixen arrancar somriures a tots als qui seguim la pàgina (que de fet prové del blog amb el mateix nom).
Un llibre que recomano sense dubtar a tots aquells qui vau créixer entre els 70 i els 90. Segur que trobeu molts bons records entre les seves pàgines!

I bé, per anar obrint boca us poso algunes de les coses que surten en aquest segon llibre...

·         EL SÚPER DESPERTADOR DE LA CHABEL



Crec que ja ho he dit en diverses ocasions, (fins i tot en vaig fer una entrada sencera!) però aquí on em veieu jo era ULTRAFAN de la nina Chabel. Menys pija que la Barbi i amb un piló de coses guais, sobretot uns nebodets (la Melli en Zos) que eren la canya i tenien també un munt de complements. Bé, JO CADA MATÍ em despertava amb aquesta cosa. Deia: “Hola buenos días, soy Chabel! Es la hora de levantarse! Vístete pronto: hoy es un gran día!!!” Llavors feia piiiiiiiiiiiiiii i tornava a començar :_)

·         EL TRAGABOLAS


De fet, encara existeix. Però els autèntics tragabolas són d’aquella època. Un joc força tonto i que com a joc de taula era força breu... però era divertit. Es posaven totes les boles a la pista (que ja veieu que no és molt gran) i cada jugador havia d’intentar que el seu hipopòtam es menges més boles que els demés... (la palanqueta negra de cada animal era el mecanisme per fer obrir la boca)


·         EL CINEXIN


Ploro d’emoció quan pronuncio la paraula Cinexin. La de vegades que he volgut tornar a comprar-lo.... oh era tan guai... tenia moltes pelis!! Era genial poder projectar aquells petits vídeos muts tantes vegades com volguessis i fer-los avançar lentament, ràpidament o cap endarrere. Tenia, buah, moltes. De Disney sobretot: pato donald sol, pato Donald amb els sobrinos, Pluto, Mickey, ... però també els Barrufets, Bambi (el moment que salta la branca i cau), els Snorkels... ai, crec que ploraré...

·         ELS TÍPICS MONEDERS


Amb totes les grans fortunes... (que per cert, que boniques eren les monedes de 25!) (aquí no m’enrotllo gaire)

·         ELS FRUTISERVILLETEROS



No ho negueu: segur que per casa vostra encara en corre algun. En aquella època tothom tenia les mateixes coses casi, perquè l’oferta era molt més reduïda. És com la tele, abans podies comentar la peli o el programa perquè casi tothom mirava el mateix, ara hi ha tants canals! Doncs amb les joguines o amb els productes promocionals passa el mateix. I si mireu la foto a sota surten les gomes dels Cheetos... jejeje com molaven! I durant un temps també van donar regles de colors!

19 de maig 2015

[Marcapáginas]

Hoy seré breve :-)
  • APASC es una asociación de Lloret que vela por la protección de animales sin casa, sobre todo gatos. Para sobrevivir realizan productos como estos simpáticos marcapáginas de gatitos :)




  • MATBC. Museu Arxiu Tomàs Balvey (Cardedeu)



  • Marcapáginas de las comarcas del Vallès: aquí van Cerdanyola del Vallès i Ullastrell (Vallès Occidental ambas)


18 de maig 2015

Escapadeta a Brighton

El mes passat vaig fer una escapadeta a Brighton (la ciutat anglesa on viu ma germana des de ja fa força temps). No és la primera vegada que hi anava, o sigui que molta cosa nova tampoc vaig veure. Van ser tres dies i el del mig vam aprofitar per anar a la capital (bé, la nostra idea era Southampton però no circulaven trens aquell dia, ja és mala sort!) I vam decantar-nos per Londres…

Destacaré algunes coses:
  • Crec que allà a UK els audiollibres tenen més tirada que no pas aquí. Com podeu veure en aquesta foto, al tren anunciaven el llibre de Juego de Tronos ;-)
  •  Aquesta façana, que està pel barri on viu la meva germana i que a mi em recorda totalment als còmics de 13Rue del Percebe, hehe

Afegeix la llegenda
  • A Londres vam passar per la zona de les ambaixades i, voilà, un moment remember al passar per davant de l’Instituto Cervantes (hi vaig estar un mes sencer amb el programa de practiques d’estiu de la Facultat)

  • Exemples de LLIBRES REIALS. Us imagineu això aquí? XD

  • La GENIAL botiga dels Moomins a Covent Garden

  • Estranyes i curioses “terrasses” d’interior

  • Brighton. Les casetes victorianes des d’aquí no es veuen gaire, però són molt boniques…(són l’atractiu principal de la ciutat).



I això seria tot.  Tres dies força tranquils, desconnectant i practicant una mica l’idioma, que sempre fa falta….!

17 de maig 2015

Pel·lícula de la setmana: Mamá (2013)

No acostumo gaire a veure "La gran pel·lícula" de Tv3 dels divendres nit, però aquesta em va cridar l'atenció. I això que no sóc gaire seguidora de les pel·lícules de por (/ensurts). Bé, no sé. Potser el fet que sortís en Jamie Lannister com a un dels protagonistes també em va cridar l'atenció, hehe.



La peli gira al voltant de dues nenes petites que han viscut soles durant cinc anys al mig del bosc. Bé, en realitat soles-soles.... no. Pràcticament soles. Amb una cosa rara rodant per allà, una figura a les quals elles anomenen "Mama" ( i d'aquí el títol) :-)

El cas és que les nenes són orfes i durant aquests cinc anys el germà bessó del pare les ha estat buscant... fins que aconsegueixen trobar-les. I llavors, bé, se les emporten a viure amb ells.

Ja us podeu imaginar una mica: segueix el patró bàsic de les pelis de por: una casa força aïllada, poca relació amb la gent, coses rares que veus que passen per la casa... i etc. Vamos, que en el fons pensava que faria més por, però no en fa, és una peli més aviat de sustos. Té algun ensurt interessant i algunes parts de neguit, però res que no eviti que puguis dormir plàcidament un cop acaba el film.

Està bé, però no és una gran gran pel·lícula. 

16 de maig 2015

Restaurant de la setmana: La Locanda

Fa un parell de dies vaig sopar en un restaurant italià que es diu La Locanda. 
Està ubicant força cèntric: és un d'aquells carrers petits que connecten la Via Laietana amb la plaça de Catedral:


El nom prové dels antics restaurants italians que a part de donar menjar, també oferien allotjament als viatjers. Ells mateixos diuen a la seva web que han triat aquest nom per tradició italiana i és per aquest motiu que també intenten que tots els productes que ofereixen siguin de procedència italiana i de qualitat. 

Si mirem la carta veiem que la oferta és força àmplia: molts antipastis, molta pasata, moltes pizzes... jo vaig demanar gnocchi quatre formatges. N'hi havia molts: és un plat que et deixa ple! (tant que vaig ser incapaç d'arribar als postres, i això que n'hi havia molts i tots tenien una pinta estupenda :D).

El restaurant és bastant ampli per dins. Si te'l mires des de fora (malgrat que a la foto no ho sembli) et dóna la impressió que és força petit, ja que la cuina i forn estan molt a prop.. però després pel darrera es va ampliant i trobes més taueletes. Per les parets hi ha simulacions de mossaics que li donen un toc més clàssic.

Vam estar bé, el personal molt atent en tot moment i el menjar res a dir. 
Resumint: una bona opció a tenir en compte si esteu per allà.

12 de maig 2015

[Marcapáginas]: Conte va! va de contes.... y algunos más!

Toca hablar de marcapáginas, hoy :-)

En primer lugar, quiro mostrar los que se han hecho para la tercera edición de la feria CONTE VA! VA DE CONTES!. En breve hablaré de dicha fiesta con más calma, pero de momento os pongo los marcapáginas que han editado (las imagenes las he cogido del blog de Jaume - Senyal de plana)



Algunos más que quiero destacar:


  • Estos de la Biblioteca Artur Martorell que no sé si son de este año o no.... y creo que tiene que haber alguno más: no lo sé seguro! alguien tiene más info?


  •  Ayer fue Sant Ponç, y Impremta Sebtor no faltó a su cita... :-)


  •  El gran descubrimiento del mes gracias a Chelo: serie de marcapáginas del Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Para conseguirlos se puede ir al mercat y pedirlos en las paradas. 


  •  Y éstos conseguidos en el pasado encuentro, que son 4 y son para la campaña de de Barcelona ciutat de literatura, candidata en la UNESCO.


11 de maig 2015

Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Aquest cap de setmana que mitja Catalunya ha pujat a Girona per lo de “Girona temps de flors”, (festa que val MOLT la pena) jo he optat per fer una cosa que no havia fet mai encara i sempre pensava que algun cop hi hauria d’anar: anar al Parc Cervantes per lo del Concurs Internacional de Roses Noves.


El Roserar del parc Cervantes

Aquest parc urbà es troba a l’inici de la ciutat entrant per la Diagonal. Té una grandària de 4 hectàrees i normalment hi ha 10.000 rosers de 2.000 espècies diferents (sí, qui ho diria que hi ha tantes roses diferents!).
El parc es va crear als anys 60 de la mà dels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Ma. Casamor, tot i que després es van anar fent canvis per adaptar-ho als jardins actuals. Hi ha moltes, moltes roses. De tot el món.



Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Aquest any ha sigut la 15ª edició d’aquest concurs. L’objectiu és poder impulsar i difondre la tasca que es fa al parc i donar a conèixer roses de molts llocs, moltes olors i moltes varietats.
Hi havia molta gent!!! Tothom passejant pel mig del parc acostant el nas a la flor per veure quina olor feia. Tothom semblava expert en roses, jeje.


Els premis, 13 en total, s’atorguen valorant les diferents races de les roses, que segons la web poden ser: Híbrids de té i Grandiflores, Floribundes, Paisatgístiques, Miniatures-Entapissants i Enfiladissos.

El més curiós de tot és que les roses que es presenten al concurs són noves. Ja ho diu de fet el títol del concurs, però no deixa de ser sorprenent. Els roseristes les creen a partir de varietats existents i per tant són inèdites i no s’han comercialitzat mai. Imagineu! Els que es dediquen a això necessiten una mitjana de 10 anys de treball per crear una rosa nova, presentar-la a concursos o comercialitzar-les.

09 de maig 2015

Feria de Abril de Catalunya

La setmana passada vaig anar a la FERIA DE ABRIL (però a la de Barcelona, eh). Vam anar a sopar alguna coseta i a donar una volta per allà. De fet era entre setmana i a l’endemà havíem de matinar, sinó segurament ens hauríem quedat una estona a les fires (i comprar un nuvolet de sucre rosa).

En realitat no és la Feria de Abril de Barcelona, sinó la de Catalunya. Diguéssim que, tot i que s’en fan més arreu del territori, la de Barcelona és la principal. I la veritat és que vas allà i es com si et transportessis a una altra ciutat. Al sur, vaja. Tots amb els seus vestits típics i movent el cos com només ells saben fer-ho.

Bé, el cas es que la celebració dura uns 10 dies i es fa allà al Parc del Fòrum, que es un espai per fer-hi festes sorolloses (concerts i demés) perquè queda bastant aïllat de forma natural. No sé (els que sou de fora de BCN) si heu anat per la zona del Fòrum, però la veritat es que és un lloc una mica desangelat, molt artificial. Fins i tot hi ha una platja falsa, sense sorreta, només ciment. Curiós, si més no!

Es comparteixin o no les coses que s’hi fan, és curiós de veure la quantitat de gent que hi ha i la quantitat de coses que s’hi fan. Diu la Viquipèdia que l’any 2010 van actuar més de 250 artistes i es van beure més de 200.000 litres de “rebujito”.

Us poso algunes fotos:






Cal dir que per sopar ens vam endur una petita mala experiència. Érem 4 persones i vam demanar 3 hamburgueses (4 euros per cap), un pinxo (3 euros), un plat gran de braves (8 euros) i 4 begudes (a 2 euros per beguda). 

Al arribar el compte havia de sumar 31 euros, però ens van dir 36. Mirant el compte vam veure que les hamburgueses les havien cobrat a 5 i les braves a 10, o sigui que, “moraleja”: cal estar pendent dels tiquets, sobretot en festes grans i de molta afluència. PER CERT, les patates braves, 8 euros i estaven dures, crues i n’hi havia poques XD. Això ens passa per triar la caseta més barata, jajaja.

Pd. en una caseta hi havia l'Albiol (PP Badalona) i al passar pel costat vaig sentir "este mayo ARRASAREMOS". 

06 de maig 2015

Excursió a la Maternitat d'Elna

Fa ja uns quants anys, em van tocar dues entrades per anar al teatre a veure l’obra de teatre de la Maternitat d’Elna, al SAT. Com que coneixia una amiga que havia llegit el llibre li vaig dir de venir, i entre el que em va explicar ella i el que vaig veure a l’obra... em van entrar moltes ganes de saber-ne més.

A dia d’avui, havent llegit el primer llibre (sobre la Maternitat) i el segon (sobre la vida de la protagonista, Elisabeth Eidenbenz) l’únic que em faltava per arrodonir l’experiència era visitar personalment l’edifici i conèixer de primera mà (bé, segona mà) tot el que havia passat en aquella casa.

L’oportunitat va sorgir fa uns quants dissabtes i gràcies a l’entitat lloretenca L’AURORA, que va organitzar una excursió amb l’Assumpta Montellà, (historiadora i escriptora dels dos llibres) responsable de donar a conèixer aquesta part de la història tan poc coneguda i tan necessària per entendre tantes coses.

L’excursió va començar a la platja d’Argelers, on hi havia hagut el camp de concentració. Un camp que quan en llegeixes les característiques ja t’esgarrifes, però encara més quan hi vas i te’n fas a la idea. El camp no tenia res: era platja rodejada de reixes i on només es podia fugir cap endavant, cap al mar, però per fugir-ne si no en volies tornar mai més...



Ens va fer un dia terrible, terrible de veritat. Molta pluja, força fred. L’Assumpta recalcava la importància de veure la platja en aquelles condicions, perquè així ens podíem fer a la idea (ni que sigui un 1%) de com de dura va ser aquella etapa. (No m’enrotllaré amb el tema: podeu llegir el llibre i “estremir-vos” vosaltres mateixos).

La maternitat d’Elna

Al començar la tarda vam fer cap a la Maternitat. Per qui vagi despistat, dir que aquest edifici va ser una esperança de vida per aquelles dones embarassades i aquells nadons que van haver de néixer en aquelles condicions tan adverses i amb unes possibilitats de sortir-ne amb vida tan minses.


La casa va ser inaugurada l’any 1939 per Elisabeth Eidenbenz, suïssa, i van arribar-hi a néixer 600 personetes. Les noies venien sobretot del camp d’Argelers, però també d’altres camps propers. Cal recordar, i no oblidar, que aquelles persones van fugir d’un país per poder conservar la vida de forma digna i es van trobar que al creuar la frontera el govern francès va intentar per tots els mitjans que aquelles persones no provoquessin gaires problemes, encabint-los tots en els camps que tenien preparats.

A la maternitat arribaven productes suissos com ara llet condensada, farina, sucre o arròs, i gràcies a la bona gestió es van poder atendre uns 20 parts mensuals. Hi havia una cinquantena de llits i les habitacions tenien noms de ciutats o països, com ara Barcelona o Bilbao. Aquí podem veure una foto de la petita sala dels naixements:




La tasca que va fer Eindebenz gràcies al Servei Civil Internacional (SCI) és digne de ser coneguda i reconeguda, i si podeu val molt la pena que feu l’excursió o bé us llegiu els llibres. Ah! Per cert: els nazis van tancar l’edifici: amb l’esclat de la segona guerra mundial hi havia moltes mares jueves i la situació els va sobrepassar: no van poder evitar-los, no van poder frenar-los. L’any 1944 aquest gran servei humanitari va tancar les seves portes.


 Una foto friki per acabar:

04 de maig 2015

Thermae Romae (Mari Yamazaki)

Fa ja bastantes setmanes vaig llegir un còmic que em va agradar molt: Thermae Romae. La veritat és que em va cridar l’atenció perquè veia que diverses persones i mitjans en parlaven bé, i al veure que només eren sis volums (odio les sèries llargues i obertes) i que estaven disponibles a la biblioteca en préstec, doncs vaig fer el pas.


Mirant el títol del còmic i la imatge de la coberta del llibre ja podem fer-nos una mica a la idea del seu contingut: termes romanes. I direu, quina gràcia té això? Doncs la veritat és que té una mica de tot: la barreja de l’humor, l’aportació històrica i el bon dibuix fa que tot plegat enganxi.

L’argument gira entorn al protagonista de la història, en Lucius Modestus, un arquitecte romà especialitzat en termes. La història comença a l’Antiga Roma, cap a l’any 128… però després ja veiem que combina actualitat amb antiguitat: en Lucius visita unes termes per relaxar-se i per mirar d’inspirar-se, però de cop i volta es desmaia, s’ofega i va a parar al Japó actual.
El que veu l’inspira de tal manera que quan aconsegueix tornar al seu món mira de posar-ho en pràctica.

Els tres primers volums són més o menys així: anar i venint, anar-se inspirant i anar-se fent cada cop més conegut entre els seus per les grans modernitats i avenços que suposen els seus projectes. Jo al volum tres ja em casava una mica, (sempre el mateix!) però després la cosa s’anima i l’argument comença a tenir “més chicha”.


Cada capítol s’acompanya d’una detallada explicació sobre termes i la història vinculada als banys públics i a la higiene personal. Està súper bé! (Tant va ser el seu èxit, que a Japó en van fer uns dibuixos animats i una peli en imatges reals).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails