01 de desembre 2015

Escapadeta a València

Ara fa cosa d'un mes vaig anar a València. Tot va ser fruit d'una improvització: va sorgir la possibilitat d'anar a les Jornades que organitzaven els del COBDCV i de pas vaig aprofitar per visitar una amiga a qui feia temps que no veia i amb qui vaig compartir els millors mesos de la meva vida (és a dir: l'erasmus a Viterbo :-P). O sigui que tenint en compte els preus súper barats d'ALSA, vaig anar cap allà.

Tot el que s'havia de dir sobre les Jornades ja ho vaig fer a BIBLIOGTECARIOS (article juntament amb l'Ana Doñate, a qui vaig desvirtualitzar allà mateix). 

Hi havia xuxes i orxata


Per A o per B, València és una de les ciutats espanyoles que més he visitat, tenint en compte que he anat a les falles en tres ocasions diferents. No és que la ciutat m'agradi més que altres, però potser la seva proximitat i el fet de conéixer gent allà, sempre ha estat un lloc on sé que hi vaig i tard o d'hora hi tornaré.

Per dinar vaig anar amb els meus amics a un restaurant que es diu LA CIGRONA. És així com de "medium-high level" (vull dir, ambient pijete) però amb preus bons. I menú migdia sent dissabte, que això ja és més raro de trobar. 

La tarda de dissabte la vam dedicar a voltar una mica pel centre històric, però amb una particularitat: vam visitar el Jardí Botànic. No sabia que existia, però es veu que és bastant famoset. Pertany a la Universitat de València i està súper cèntric (ho dic més que res perquè aquesta mena d'equipaments normalment no ho estan).

El Jardí es va fundar l'any 1567 (oju eh!! segle XVI!) i durant uns 200 anys va ser un hort de plantes medicinals. Cal dir que no sempre ha estat ubicat al mateix lloc, però en l'emplaçament actual ja hi porta més o menys cent anys. Al principi s'hi feien classes de botànica i altres coses, però poc a poc es va anar abandonant. Per sort, a finals del 80, la Universitat se'n va fer càrrec i l'ha convertit en el que és avui en dia. A part de preservar, la funció principal a dia d'avui és la didàctica.

Tres fotos:


  
 Un cop em van dir que les plantes carnívores si les tocaves i posaves el dit pq "et mosseguessin" doncs s'estressaven perquè no era menjar de veritat i feien un esforç per a no res, cosa que era súper perjudicial per elles. Al Jardí hi havia moltes plantetes carnívores mortes. EM VA FER PENA.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails