28 de desembre 2015

Darreres pel·lícules vistes

Seguint amb la idea de tancar l'any com déu mana, deixo anotades aquí les pel·lis que he vist aquest 2015 i que no han aparegut al blog. I n'afegeixo la que serà l'última, que l'estava vient ara per la tele i em fa una mica de vergonya reconéixer-ho: Zipi zape y el club de la canica.

Així doncs, són aquestes:


  • Persépolis: seria injust parlar d'aquesta pel·lícula sense mencionar el còmic en el qual es basa. Si no heu llegit mai Persépolis, ja trigueu en fer-ho. La pel·lícula és una còpia fidel de l'obra, amb el mateix to i pràcticament el mateix contingut. Està molt bé, li fa justícia.
    Persépolis és la història de Marjane, una nena iraní. Es tracta d'una obra autobiogràfica signada per Marjane Satrapi i que ha estat traduida a molts idiomes i guanyat molts premis arreu del món. Parla de la revolució islàmica des d'un punt de vista molt personal. Crec que explicar-ne més seria desvelar continguts i no ho faré, és lectura obligada!

  •  Divergent: amb la saga de Divergent em passa una mica com en els Jocs de la Fam, com que vaig llegir els llibres primer i no recordo en detall el que passa a cadascun dels volums en concret, confonc sovint trames i ja no sé quines he vist i quines no xD. De la saga de Divergent només n'he vist la primera (per cert els llibres em van agradar molt, ja ho vaig comentar en el seu moment) i he de dir que és ben fidel. I els protagonistes s'assemblen als seus corresponents, o sigui que res a dir (sí, sóc de les persones que quan veuen una adaptació literària en pantalla volen fidelitat)
 
  • Dallas buyers club: com que tenia moltes nominacions i havia guanyat varis premis, a l'estiu vaig agafar de la biblioteca aquesta pel·lícula basada en fets reals. Explica la vida de Ron Woodroof, que era un cowboy de Texas d'aquests que fan rodeos i porten una "mala vida" i que l'any 1986 li van diagnosticar la SIDA. Amb una esperança de vida de només un mes, el Ron aconsegueix girar el timó de la seva vida i aconseguir prendre i distribuir un medicament que permet lluitar-hi en contra. 

  • La extraña vida de Timothy Green: val, no és una GRAN PELI. Ni tan sols entre el públic infantil... però és tendra. És la típica peli que fan als canals infantils, però que curiosament no vaig veure a la tele sino que la vaig agafar per voluntat pròpia a la biblioteca. Va d'una parella que no pot tenir fills i un dia piquen a la porta i és un nen... un nen que ha vingut per quedar-se. Però un noiet una mica extrany, amb fulles d'arbre a les cames.... :-) Passable i distreta. Ideal per veure en família.
 
  •  50 sombras de Grey: en Grey aquest no mola.
 
  • Steamboy és una peli d'animació que va tenir molta volada quan la van estrenar pels mitjans tècnics invertits i tal. He trigat en veure-la (com sempre em passa) però per fi ho he fet aquest any. Es retrofuturisme que mola: tot passa a l'època de l'Anglaterra victoriana i gira entorn a una bola de vapor que conté suficient energia com per fer milers de coses.... bones o dolentes. Debats sobre progrés, evolució i límits de la tecnologia es troben aquests 126 minuts que dura el film. Cal dir que en alguns moments a mi se'm fa fer una mica llarga, però ho salva que té una estètica molt cuidada i que l'argument està molt bé. Tot i que no té del tot a veure, m'han vingut moltes ganes de tornar a veure CONAN EL NEN DEL FUTUR. (boníssima).

  • Fill de Caín: Tv3 està intentar programar pel·lis on surten els protagonistes de Merlí, l'exitosa sèrie d'adolescents que ha sorprès a tothom aquesta temporada. Bé, doncs una d'aquestes pel·lícules és aquesta, Hijo de Caín, on el David Solans (el que fa de Bruno a Merlí) s'estrena interpretant un inquietant adolescent amant dels escacs i que té un únic objectiu a la vida: triomfar en aquest joc. Per aconseguir-ho, és capaç de fer qualsevol cosa... 

  • Rastres de Sàndal: el primer que vaig pensar quan vaig veure l'anunci d'aquesta peli és que no tenia cap sentit fer veure que l'Aina Clotet era d'origen indi, perquè te de india lo que jo tinc d'esquimal. Però vamos, que un cop mires la pel·li t'adones que això ja és una mica lo de menys. No m'esperava que m'agrades tant i la veritat és que he gaudit molt mirant-la (la van fer fa un parell de dies per Tv3). Tampoc explica res de l'altre món, però té un punt tendre, trist, intercultural i barceloní que li acaben de donar el toc perfecte. 

  • Grand piano: una d'aquelles pelis que fan patir una mica pq són TENSES. En aquest cas el protagonista és el nen de Flipper (també conegut per fer de Frodo), l'Elijah Wood o com s'escrigui, ja sabeu qui vull dir. El cas és que aquí es posa a la pell d'un pianista molt bo que un cop s'asseu al piano per fer un súper concert davant de centenars de persones es troba en que algú li ha deixat un missatge anònim on diu que toqui bé el piano sinó vol acabar amb la seva vida. I bé, tota la peli passa allà. Interessant!

  • Zipi Zape y el club de la canica: val, no l'hauria d'haver vist. ÉS QUE SÓC MOLT FAN DE ZIPI ZAPE, són la meva infància. Vaig llegir centenars d'històries seves quan era petita i sempre els he tingut en un pedestal. Però ni amb pel·lícules ni videojocs s'aconsegueix captar aquella essència pura dels còmics :'(. La peli més fidel és una dels anys 80 (i tela també de com és).... està clar que el club de la canica té bones intencions, però no té res a veure amb els nostres i nostrats zipi zape de tota la vida. Per quan una adaptació fidel? (no crec que es pugui fer mai, no som una societat ochentera ja).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails