30 de desembre 2015

Darreres lectures abans de tancar l'any

El títol de fet no és real, aquests últims tres mesos he llegit poquíssim. Però bé, com porto fent ahir i abans d'ahir, la idea és posar-ho tot al blog per tenir-ho recollit i després poder fer un "top ten" com deu mana.

Així doncs, aquestes són les lectures que he fet aquest 2015 i que s'han quedat sense aparèixer al blog. Ara veig que realment no són tan poques com creia.


CÒMICS
a part dels que he anat comentant al llarg de l'any, també he llegit aquests:
  • Persèpolis: tot i que no és el primer còmic que vaig llegir aquest 2015, si que va ser el primer que vaig adquirir. Feia temps que volia llegir-lo i me'l vaig fer regalar per Nadal. I gran regal! (de fet fa dos dies ja vaig parlar de la seva versió pel·lícula, o sigui que no cal que expliqui l'argument)
 
  • Lo primero que me viene en mente: aquest és bastant dolentot...va dels records d'infància d'un tio, però tampoc destaquen tan com per fer-ne un còmic. No sé si m'explico. 
 
  • Planeta Tierra: aquesta obra signada per l'alemana Aisha Franz no és dolenta, però a mi no em va arribar. Les històries on hi intervenen elements extranys em costen i les sento llunyanes. No és que sigui ciència ficció, però quan hi ha coses que no són reals o personatges extranys (en aquest cas un extraterrestre) no puc entrar bé a la història i acabo per no saber que pensar-ne. Només puc dir que tècnicament està fet a llapis (en alguns moments, brut, intencionadament o no, no el gaudeixo XD)
  • Los silencios de David: aquest, en canvi, em va agradar molt. Tinc clar que el faré sortir al top ten personal. Va sobre càncer.... però realment està molt bé. Va d'un home a qui li diagnostiquen un càncer al mateix moment en que neix la seva néta i bé, ja us podeu imaginar més o menys com va la cosa.
 
  • Revienta, cerdo: una de cal y una de arena, que diuen en castellà. Tècnicament molt ben fet i pulit, però la història a mi no em va atrapar. (Jo es que faig valoracions molt personals, o m'agrada o no m'agrada XD). És una història d'infidelitat i venjança.
 
  • Caravaggio: aquest també apareixerà al top ten segur ;-). És només la primera part d'una petita sèrie publicada per Norma, però Milo Manara és un crak i estic segura que els propers volums no decauran. Per força l'he de posar! (pd. és la bio del pintor)
 
  • K.O en Tel Aviv: aquest ja no tant. I ojo, que no està gens malament. Són històries curtes (crec que es publicaven setmanalment en una revista) sobre el fet de ser isrealí. Molta ironia i algunes d'elles força impactants. Jo quasi que diria que recomano la seva lectura (que a part, és molt ràpida), tot i que a mi no em va arribar on havia d'arribar.
 
  • Léo, Léa: tot el que fa Zidrou té un component drama i especial. És un crak, i aquesta obra no n'és una excepció. Tracta d'un tema molt especial i poc parlat en la literatura (i menys en còmics) però que existeix. El que passa es que no puc dir res més perquè veig que no surt a la fitxa de la web i no vull fer spoilers. 
 
  • Murderabilia: és el darrer còmic que va publicar l'Álvaro Ortiz, del qual ja n'he parlat alguna vegada aquí al blog. Té poques obres publicades, però un estil inconfusible. I bé, tot i que el tipus de dibuix m'agrada molt (m'agradaria dibuixar com ell!), la història que explica... haha, t'ha d'agradar. Es que sempre té un tonillo macabra la seva obra. Jo per llegir-lo de la biblio sí, però comprar-lo em costaria.
 
  •  La nota de jazz: bé, aquest directament no. És el guanyador d'aquest any de lo de la Beca del carnet Jove (allà d'on han sortit grans autors com la Moderna de Pueblo o l'Aleix Saló d'Españistan). Però vaja, que aquest any és una mica fluix... crec jo, vaja. 
 
  • Papel estrujado: va ser una de les obres més aplaudides del 2013, i entenc els motius. L'argument es va desgranant poc a poc a mesura que vas entrant en matèria i al final el que queda és el saber que has llegit una bona història.
 
  • El escultor: i què dir d'aquesta? tinc molt clar que encapçalarà el top ten. És el millor còmic que he llegit aquest any. És pràcticament perfecte: un argument que t'atrapa, uns personatges perfectament rodons i un dibuix perfecte. Tot sumat en un ambient blau i un ritme intens que fa que no puguis parar de llegir. Un cant a la vida, a la perfecció i a les prioritats. Una obra mestra, vaya! a llegir-la tothom!
 
  • Manual para padres frikis 2: que sóc fan dels melli del Andrés Palomino és una cosa que he dit ja vàries vegades en aquest blog. DONCS bé! a falta de dedicar-ne una entrada sencera (com em passa amb totes les obres que cito avui en aquesta entrada) dir només que val molt la pena i que rius molt :-) (de fet enguany ha tret una altra: Soy friki y tengo novia)
 
  •  Picasso 1. Max Jacob: no sóc molt fan de Picasso però un dia vaig veure aquest còmic a la biblio i me'l vaig emportar. Explica els primers anys de Picasso a París (suposo que hi ha volum 2, 3... 4?... però no sé si els buscaré).
 
  • Jaco: i per últim en Jaco, el darrer còmic llegit i que és del gran mestre Toriyama. Es tracta d'un còmic que cronològicament va ABANS de Bola de Drac, on podrem trobar-hi una Bulma de només cinc anys (tot i que la protagonista és sa germana... que després a Bola de drac no surt XD), un vell a l'estil Follet Tortuga i un robotet membre del cos d'èlit de seguretat. Riureu segur :-)

LLIBRES 
a part dels que he anat comentant al llarg de l'any, també he llegit aquests:
  • Yo fui a EGB 2. No em puc creure que no parlés d'aquest llibre amb lo fan que sóc de la moguda vuitantera que promouen aquests llibres xD (a punt estic de comprar el tercer volum haha).
 
  • Después del terremoto: no sóc gens de Murakami. Ho havia provat un parell de vegades, però vaig desistir. El problema és que aquest any, a classe d'il·lustració, havíem de fer uns dibuixos inspirats en aquesta obra... i me'l vaig llegir. Són contes surrealistes, ergo, no em mola gens. Es que no els hi trobo gens el punt!
 
  • El mar llegaba hasta aquí: tampoc puc creure que no hagués fet entrada d'aquest llibre. És obra d'un autor jove, poc conegut, però que arribarà molt lluny. A més, que coi, que és amic meu i li desitjo que triomfi molt. És el clar exemple de que una obra autoeditada no és sinònim de mala qualitat, al contrari: va revisatr mil i una vegades tot plegat i va parir una obra completa. És una obra poètica i confesso que al principi em va costar perquè hi ha moltes referències als peixos i als carrers (llicències ben justificades si veus el conjunt de l'obra) però al final hi vas entrant i t'acaba atrapant.
  • Un any i mig: si heu llegit alguna cosa de la Sílvia Soler sabreu que té un estil molt planer i que converteix tots els seus llibres en un producte tendre per passar-hi una bona estona. Ara bé, si "L'ESTIU QUE COMENÇA" va significar crec que ocupar la primera posició d'un top ten, amb l'obra d'aquest any la cosa queda descompensada. No està mal, perquè no ho està, però es una història una mica menys captivadora. 
 
  • Kalimán en Jericó: buah, aquesta obra és molt dura. La signa l'Àngel Burgas i es basa amb una experiència real viscuda a Colòmbia, a Medellín. Els protagonistes són uns nens de carrer, uns pelaos, que viuen en un centre com d'acollida per rehabilitar-se (voluntàriament) i sortir una mica de l'ambient de drogues i violència que es troben al carrer. Hi ha algunes escenes molt dures, massa per uns nens tan joves..
 
  • Pèl de Panotxa: aquest és un clàssic que no havia llegit mai. Un llibre escrit a finals del segle XIX que descriu la vida al camp des del punt de vista d'un nen que a casa no és gaire estimat.
  • El nen que parlava l'idioma dels gossos. GRAN DESCOBRIMENT! crec que encapçalarà el top ten. És un llibre sobre la guerra... però sense la guerra. Un llibre tendre i emotiu on veiem les coses des del punt de vista d'un nen que va de centre en centre i de família en família per tal d'esuivar els perills i poder tornar algun dia amb la seva família verdadera. 
 
  • La llibreria ambulant: és un dels llibres que em vaig comprar per Sant Jordi. Va del que diu el títol, una llibreria ambulant. Per una part tenim l'amo del carruatge que està fart de donar voltes i vendre llibres... i per l'altra banda tenim a una dona cansada de fer cada dia el mateix i rentar-li els mitjons al seu germà. Quan el destí fa que les seves vides es creuin... voilà! tot canviarà. (Ara em falta llegir la segona part, que sé que hi és).
 
  • Orgullo y prejuicio: digueu-me rància, però ni havia llegit la història ni n'havia vist les pel·lícules (cap versió) o sigui que en certa manera ja tocava. I sí, no està mal (valga'm deu criticar un clàssic d'aquesta embergadura!!) però no puc negar que se'm va fer avorrit i llarg, i que el llenguatge se'm va fer realment moooooooooolt llunyà.
 
  • El nen perdut. Un altre llibre clàssic que també he comprat i llegit aquest any. Thomas Wolfe, res a dir, un llibre molt ben escrit (evidentment) i amb un to trist que ens fa reviure - des de diferents punts de vista-, la mort d'un germà.
 
  • Negre i plata. Enguany l'autor de "La soledad de los números primos" ha tret un nou llibre. Profund i amb un to trist, per mi supera àmpliament el seu segon llibre, que va ser l'anterior a aquest. Tot gira al voltant d'una família petita de tres persones (mare-pare-fill) i una persona de confiança que sempre ha viscut amb ells fins que li diagnostiquen un càncer i decideix posar un nou rumb. Una història per pensar...
 
  • Algú com tu. Dubto si aquest llibre ha d'encapçalar el top ten o ho ha de fer el llibre del nen i l'idioma dels gossos... aquest és preciós també. És una història d'amor com podria haver-n'hi moltes, però està explicada d'una manera que aconsegueix atrapar i enamorar als lectors. A més, passa entre París i Barcelona, que és molt bona combinació (justament el vaig acabar de llegir un parell de dies abans dels atemptats... :-/....)
 
  • Lady Macbeth de Mtsensk és una obra també clàssica (escrita al segle XIX) que explica la desventura d'una dona que s'avorreix i decideix complicar-se molt la vida. He llegit la darrera versió publicada, la de Nòrdica Libros i il·lustrada per Ignasi Blanch. És cert que els personatges no generen gaire empatia, però en el fons pots arribar a comprendre'ls (a tots).
 
  • La vida es suero: i per últim he acabat l'any amb una obra d'aquestes cutres per passar l'estona. Realment fa riure molt. És una infermera que ha decidit posar en un llibre les diferents històries amb que es troba en el seu dia a dia. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails