09 de novembre 2015

Trilogia Baztan (Dolores Redondo)

Que porti la tira de mesos sense parlar de cap llibre no vol dir que no n'hagi llegit cap, al contrari. Uns dels que m'he llegit han estat aquests del Baztan, la trologia de Dolores Redondo:

- El guardià invisible
- El llegat dels ossos
- Ofrena a la tempesta


He de dir que enganxen moltíssim. Però també he de dir que després de tres llibres, t'esperes un final una mica més "desenvolupat". No faré spoilers, però si els heu llegit sabreu perquè ho dic! tot acabat a corre cuita com si volgués trobar una solució ràpida (i algunes coses deixen la porta oberta a possibles continuacions, com el cas Dupree). Però vaja, igualment, em va agradar molt la història, no podia parar de llegir. El tercer me'l vaig haver de comprar perquè a la biblioteca hi havia molta llista d'espera i quan vaig acabar el segon volia continuar, hehe.

Què ens explica?

Els llibres són una barreja de novel·la negra (que no acaba del tot de ser negra) i de mitologia... bé, no és la paraula, o sí, és a dir: fa molta referència a criatures típiques basques, éssers màgics que viuen al bosc i que tenen un paper força rellevant al llibre.

Quan comencem a llegir el primer llibre, El guardià invisible, el que veiem és la presentació d'una dona forta i segura de sí mateixa... aparentment, ja que per dins amaga moltes coses. Inspectora professional de cap a peus, es troba que haurà de lluitar amb algunes pors del passat quan un cas la porta a retornar al seu poble natal, a Elizondo. 


Tot i que el primer llibre acaba resolent-se (aparentment) el cas, al segon veiem com la cosa es complica i cada cop es troba més implicada a nivell personal i emocional. L'Amaia Salazar, que és com es diu, comença a enredar-se i veure que cada cop és més complicat separar la seva vida personal de la professional. A resultes d'això la seva relació amb el seu marit, en James, comença a passar-li factura... tot i que les seves germanes i la seva tieta no es queden pas enrera en el joc. Intervé en aquest segon llibre un nou element, l'Ibai, el fill petit de l'Amaia. 

El desenllaç de la història el trobem amb "Ofrena a la tempesta", on al llarg de nosequantes pàgines l'autora intenta posar ordre a totes les coses que han anat passant fins ara i posar un nom i cognom a tot plegat.

Lo millor de l'obra és el ritme: enganxa, no pots parar (o, almenys, ho dic a títol personal!) i fa que tinguis ganes de llegir-los tots tres. Ara bé, t'ha d'agradar una mica el rollo aquest espiritual-màgic-paranormal. 

Pd. En faran peli.

3 comentaris:

mondopunt ha dit...

En Domènec i la meva filla pensen el mateix d'aquests llibres.
Montse

Goretti ha dit...

Creo que en el último libro ya desbarra un poco la autora. El prinero es el que más me gustó.
Saludos

Eli Ramirez ha dit...

Montse, sí, crec que devem ser molts els qui ho veiem així. Tu els has llegit? enganxen, tot sigui dit!!

Goretti = si, el último creo que fue un poco del plan "venga-acabemos-ya" jejejejej

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails