13 de novembre 2015

Any de les bibliotques: concert de cloenda

Sembla que no, però el temps passa força ràpid.
Per si algú d'aquest nostre país petit no se n'havia encara adonat, aquest 2015 ha estat "L'Any de les biblioteques". Això ha anat molt bé per pujar posicions a la societat, sembla que -fruit o no de l'Any- les biblioteques i bibliotecaris hem ocupat enguany més planes i més minuts als mitjans de comunicació, cosa que sempre es bo.

Sigui com sigui, i per no perdre el temps fent paràgrafs introductoris, ja hem arribat al final (o quasi bé). I per aquest motiu s'ha fet un concert de cloenda al Liceu.


Cartell inmillorable. Raimon, Roger Mas, Gemma Humet i Albert Guinovart conduits per un Màrius Serra sempre atent amb el nostre món ple de lletres i llibres.

Vaig anar-hi i em va agradar molt. Què dir dels artistes? de deu. Em van sorprendre tots ells:

  • Primer en Raimon, que clar, tots l'hem sentit molts cops. És un dels grans, dels coneguts, dels que tothom n'ha sentit a parlar alguna vegada. Em va sorprendre especialment una cosa: feia temps que no el sentia parlar. En Raimon passa dels 70 anys, i les edats, no perdonen. Sentir-lo parlar va ser una cosa però després, quan es va posar el micro al davant, ja en va ser tota una altra. La seva veu va irrompre fins l'últim mil·límetre de la sala.
  • Després va ser el torn de l'Albert Guinovart. Ell és, potser, el que em va sorprendre menys. I oju, que no és res dolent això, més que res ho dic perquè a ell l'he seguit més i sé que n'espero. Va tocar unes peces de Mar i Cel -que sempre agraden- (el mar es com un desert d'aiguaaaaaaaaaaaa) i crec que Clar de Lluna (ara potser em confonc). Després va tocar també una obra seva inspirada en Granados que va sonar molt bé, i que alguns trossos potser podrien servir per la propera telenovela de TV3 (no ho dic com a despreci, al contrari, m'encanta! de fet a ell el vaig descobrir justament amb NISSAGA DE PODER, gran sèrie, la millor de totes) :-) [tinc el cd i tot]
  • La Gemma Huget va ser un descobriment perquè no l'havia sentit mai (digueu-me empanada, no us diré que no). Com la resta, va interpretar tres cançons, i la veritat és que té una veu molt maca!
  • I després va venir el Roger Mas, que va tancar l'acte. És ben curiós: fa pocs dies el vaig sentir al TN dient que havia presentat disc nou blablablala. Vaja, lo que a vegades fan a les notícies, fins aquí bé. És un cantautor amb un estil molt propi, com tots, i mira, et pot agradar més o menys. A mi no és que no m'agradés, sinó que simplement no és el tipus de música que escolto normalment, i potser per això mai m'havia parat a escoltar atentament. Doncs bé, ahor si que ho vaig fer i una de les cançons, EL REI DELS VERNS, em va arribar a l'ànima. Oh! que bonica. És una versió d'un conte de Goethe. Us la poso. Escolteu la lletra, clar. La manera com interpreta els tres personatges fa posar la pell de gallina..


 Qui cavalca, a deshora, aquesta nit?
És el pare, que porta el seu petit.
L’estreny ben fort, l’arrecera del vent,
i l’aguanta segur, el manté calent.

Acabo amb una foto nostra, OI QUE SEMBLA QUE SIGUI UN CROMA? hahaha és molt fort! semblem posats amb photoshop! xD


2 comentaris:

pons007 ha dit...

Tret del Raimon els altres no em sonen de res. Quanta incultura musical, oi? Què i farem, si has vist que t'he afegit al filmaffinity (pons) ja veuràs que jo sóc més de cine que de música.

Eli Ramirez ha dit...

De tot se n'apren!!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails