17 de juliol 2015

S'ha mort Sor Pura

Una vegada, aquí al meu blog, vaig parlar de la mort d'una monja que havia tingut de profe quan era petita. No sé perquè li vaig dedicar l'entrada, no va exercir gaire influència sobre la meva persona, però suposo que em vaig deixar emportar per la nostàlgia del moment i perquè la seva mort em va fer recordar coses que estaven guardades en un petit racó del cervell. (L'entrada en qüestió és "Adéu, Sor Gràcia")

Ara m'he enterat que s'ha mort una altra monja, Sor Pura. Em passa el mateix: em fa certa pena i em sap cert greu, però tampoc hi vaig tenir mai una estreta relació. Bé, més aviat crec que em tenia mania jajaja.
De fet jo a les seves classes sempre dibuixava bastant i un dia va dir que deixés de fer "MONIGOTES". Jajaj. 
La seva pedagogia educativa no era gaire moderna ni gaire esperançadora. Ens feia classes de castellà, això incloia llengua i literatura. Tenia dos aficions:
  • Fer dictats: sempre feiem dictats. I després els corregia...la paraula que més recorda tothom crec que es "HABÍA", sempre deia "había, hachebéacento".
  • Recitar: ens feia recitar la lliçó. Si, ara t'ho pares a pensar i dius, mare meva. Volia que aprenguéssim les coses així de memòria i que anéssim a la seva taula a recitar-li. La cosa funcionava així: teníem classe amb ella 4 hores a la setmana, i en algunes ens deixava els últims vint minuts perquè memoritzèsim una pàgina. I després quan ja t'ho sabies t'aixecaves i anaves a la seva taula a fer fila. Horrorós. Jo casi mai anava perquè 1) sóc molt vaga per aquestes coses d'estudiar 2) això d'anar a allà a dir-li de memòria em feia certa vergonya. Total, que sempre eren els mateixos els qui s'aixecaven per anar a la seva taula a recitar. Els que no, doncs a vegades ens feia quedar fins les 6 i altres vegades posava el zero i ja està. A veure, que tampoc era mala estudiant jo.... però ja m'enteneu.
La primera cosa que vam aprendre de memòria va ser aquesta (La literatura es el arte que utiliza las palabras como principal medio de expresión). La vam tenir a 6è, 7è i 8è d'EGB, i això era el primer tema de literatura de 6è. Crec que només recitàvem les coses vinculades a la literatura... ai no se... Calderón, Lope de Vega, Béquer...

Un altre gran record és la CANCIÓN DEL PIRATA D'ESPRONCEDA. Perque ens la vam haver d'aprendre de memòria i encara la tinc ben amoblada en un racó del cap. Que es mi barco mi tesoro...

 Em va passar una cosa que em va fer ràbia perquè aquesta precisament si que me la vaig aprendre. Tota sencera menys un paràgraf. I preguntava paràgrafs saltejats.... doncs ala! em va tocar just el que no sabia.  Mira que ja és mala sort. Aquest va ser el paràgraf de la desgràcia:

Son mi música mejor aquilones, el estrépito y temblor de los cables sacudidos del negro mar los bramidos y el rugir de mis cañones.

 En fi. Després hi va haver un altre tema, i és que les persones que treien bones notes (ERGO: les primeres que anaven sempre a recitar) cap a final de curs tenien permís per anar a fer una obra de teatre. Llavors aquestes obres no eren democràtiques perquè no es van oferir mai igualtat d'oportunitats. :-P
Vaig tenir una mica de sort, però: em vaig saltar algunes classes per anar a "pintar decorats". i de fet recordo, no se per a quina obra era, haver anat al cole a pintar decorats... però haver-hi anat per setmana santa, això ja és amor jajaja. Que a mi el meu cole m'agradava molt :-) Sempre ho he dit, el meu cole és un edifici enorme de principis de segle (1903?) ple de passadissos secrets i coses per descobrir. Des de petits museus a telescopis.

Sigui com sigui, aquesta entrada de blog sembla plena de retrets però no era la meva intenció. Vaig aprendre a escriure el castellà bé gràcies als seus mètodes de repetició (ho he dit? cada falta l'havíem de copiar 25 vegades, clar...). Potser ara són mètodes tope obsolets i potser també a l'any 96 ja ho eren... però som el que ens toca viure, i a mi em va tocar viure això.... i que vaja! que em sap greu la seva mort!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails