05 de juliol 2015

Pelis de la setmana: The king's speech / Suite française

The King's Speech (El discurso del rey) - 2010


Vaig amb cinc anys de retard, però per fi he vist la pel·lícula que va guanyar no sé quants Oscar i no sé quants premis més arreu del món. He de dir que m'ha agradat molt! No sé fins a quin punt la cosa és fidel a la història, però la veritat és que està molt ben feta.

La peli ens explica la història de George VI, rei d'Angleterra des de 1936 a 1952 (i pare de l'actual reina, Isabel II). Ell en principi no havia de ser rei, ja que era el germà petit. El que passa és que el seu germà gran, Eduard VIII, es va casar amb una americana que ja s'havia divorciat dues vegades. El cas es que es va veure obligat a abdicar, cosa que va fer que el seu germà pugés al tro i es covertís així en el tercer rei de la casa Windsor.

La principal característica, i motiu per el qual se n'ha fet una pel·lícula, és que aquest noi patia de tartamudesa, complicant així una mica les seves funcions com a rei perquè sovint s'havien de fer discursos públics. A l'inici de la pel·lícula veiem un dels fets que el va marcar més: un discurs que va fer com a príncep l'any 1925 a Wembley. Tal va ser el sentiment, que a partir d'allà va buscar noves maneres de solucionar el seu problema, topant amb Lionel Logue, un logopeda amb curiosos mètodes.


Una  vegada accedit al poder reial, li va tocar viure moments molt difícils, com l'entrada a la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, el rei va fer un discurs radiofònic on va aconseguir -mitjançant les pauses necessàries- no encallar-se. Si voleu escoltar el discurs, el podreu trobar a l'arxiu de la BBC.


Suite française (Suite francesa) - 2014

Fa unes quantes setmanes vaig anar a Madrid amb ma mare i ma germana. Com que ja havíem anat a la ciutat altres vegades, vam optar per anar a veure una peli al cine. Havia de ser una que ens agradés a totes i vam optar per aquesta. Jo crec que va ser una molt bona decisió!

La història que hi apareix no és real -què jo sàpiga-, però podria ser-ho perfectament perquè es van donar molts casos similars. DE FET, l'any passat vaig llegir SOTA UN MATEIX CEL (Núria Pradas) que té pràcticament el mateix argument.

L'argument gira entorn a la ocupació alemanya de França. A molts pobles, els soldats alemanys eren assignats a les cases del poble: cada soldat en una casa. Algun eren més fills de puta que d'altres, clar. Molts d'ells només eren joves que havien tingut -la sort o la desgràcia- d'estar en el bàndol que de moment els estava fent guanyar la guerra. Per tant alguns d'aquells homes s'allotjaven amb discreció. El cas es que la situació era tensa miressis per on miressis, i és que en aquestes cases (i pràcticament al poble sencer) no hi havia homes. Havien anar al front a lluitar precisament contra l'enemic que ara tenien literalment a casa. i alguns d'ells havien mort en defensa del país. Per tant ja us podeu imaginar la situació. I la mateixa situació per aquelles noies joves que, mancades d'homes, veien com el poble s'omplia de nois joves... cosa que va permetre alguna trobada clandestina i algun sentiment més.... i la pel·li va d'això, pràcticament i sense donar molts més detalls (el cartell ja ho diu tot).

La pel·lícula es basa en una novel·la inacabada que va escriure Irène Némirovsky, jueva francesa que va haver de deixar la seva obra a mitges quan va ser obligada a anar al camp de concentració de Pithiviers i després a Auschwitz (on no cal dir-ho: va morir allà). El text va quedar a mans de la seva filla, però per por a el que es trobaria no va llegir-ho fins molts i molts anys després... i no va ser fins l'any 2004 que es va donar a conéixer la novela.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails