12 de juliol 2015

Pelis de la setmana: The Grand Budapest Hotel / Dear Wendy

The Grand Budapest Hotel - 2014

Wes Andreson dirigeix aquesta boja pel·lícula protagonitzada per un munt de cares conegudes.
La veritat és que la seva anterior peli m'havia agradat molt (Monrise Kingdom) i d'aquesta n'esperava un enamorament similar que no va arribar. No és que la peli estigui malament, perquè no seria cert! (està curradíssima) però no m'ha arribat a l'ànima com ho va fer l'altra. (Bé, de fet les microescenes on es veu el funicular pujant per les muntanyes em van encantar).

La història comença dins una altra història i dins una altra història. El protagonista és en Ralph Fiennes, el conserge d'un superhotel (un hotel que en època futura està en decadència) que es fa amic de "Zero Moustafa", el noi ascensorista.

Guerra pel mig, la trama es complica quan arran d'una herència cal robar un quadre que val milers de milions. La història, com ja és habitual, té moments d'histèria col·lectiva i acudits o situacions que són molt encertats. La pel·lícula està molt bé i estèticament és perfecte, tot i que a mi no em va fer el pes...

Dear Wendy - 2005

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que no hagués vist mai de la vida sinó fos perquè fent zapping vaig enganxar una pel·lícula a BTV que acabava de començar i on sortia el Jamie Bell com a protagonista (Sí! correcte! el nen de Billy Elliot). M'agrada molt aquest actor, és molt guapet :)

Bé, el cas:la peli està dirigida per Thomas Vinterberg amb guió de Lars Von Trier. L'argument és d'aquells que et va atrapant: comença explicant una vida la vida del noi, en Dick, pràcticament orfe i amb una feina molt tranquil·la en un poble de merda on mai hi passa res.
En Dick és pacifista, però un dia es troba amb una pistola a les mans i a partir d'allà la seva vida comença a canviar. La pistola l'atrau, però com que no la vol fer servir com a arma, es junta amb un amic per crear un club secret d'adoració a les armes, al qual després s'hi afegeixen dos o tres marginats més.
Tenen una norma bàsica: mai faran servir les pistoles fora del local on es reuneixen.... però a vegades no és possible mostrar-se ferm a uns principis...

1 comentari:

pons007 ha dit...

Doncs a mi si que em va agradar l’Hotel Budapest. Es fantàstic, tot amb aquell toc pastel de conte de país centre-europeu! En canvi Moonrise Kingdom no massa, que no estava malament, però es que jo odio les pelis amb nens protagonistes, em fan ràbia. Sort que jo no he sigut mai nen...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails