08 de juliol 2015

Història de Catalunya en cançons

Quan feia sisè de primària (o sigui, sisè d'EGB), la professora d'història ens va ensenyar unes cançons sobre història de Catalunya.  Que jo recordi això va durar un parell de mesos, i un dia a la setmana, doncs, cantàvem.

Tal és així que algunes cançons s'han quedat gravades a la memòria i en recordo pràcticament totes les estrofes, mentre que d'altres no les recordo o bé només en recordo una petita part (una frase, un tros de melodia...) El cas és que, Internet és gran! i coses de la vida, tararejant la cançó dels AVANTPASSATS (la més mítica de totes les que vam fer) se'm va donar per anar estirant el fil i vaig trobar això:


I mirant el llistat de cançons que inclou, he vist que totes les cançons que vam aprendre fa vint anys en aquelles aules lloretenques, provenen d'aquest CD (editat l'any 1972).

Com ja he dit, la millor de totes -per mi- és la dels Avantpassats. Jo no ho sabia, però quan van fer la versió del OH HAPPY DAY per nens (oh happy nens) un grupet la va cantar. Però el ritme que van fer al plató és una mica més lent del que jo recordo. Nosaltres devíem fer-ho més o menys així (DÓNO GRÀCIES QUE NO HI HAGUÉS YOUTUBE als anys 90) jaja.


 Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.

El cd té 10 cançons. És possible que a classe les féssim totes, però jo d'algunes no en recordo res de res (la dels AVANTPASSATS és tan enganxosa que és fàcil oblidar-se de la resta). A més, moltes eren de caràcter força trist.

Les que recordo més són aquestes tres (a banda de la que ja he dit)

  • El Comte Guifré el Pilós (veure vídeo a partir del minut 1:35).  La majoria d'aquestes cançons són molt altes, jo no sé si devien baixar un to o quina por sentir-nos ara desafinant.... :-)

Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra
enlloc no hi havia pa.
A l'un costat, gent de Mahoma
a l'altra cap, guerrers d'ulls blaus
el qui és al mig el mal entoma
ningú no fa mai les paus!

Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut d'or,
el bon Guifré ha arribat a l'albada
i ens dóna per bandera la sang del seu cor.

  • Els Almogàvers (a partir del minut 0:20) Aquesta és molt alegre, recordo que també m'agradava molt, té aquells aires de cançó de festa major

Diuen tots que som mala gent
i és veritat, maleït siga el món dolent !
Serà el nostre tot el que es veu:
el mar, la terra i les joies de preu !

De petit, el poble
vaig ser pastor.
Però a Constantinoble
sóc el senyor !
M'han donat riqueses,
casa i cavall
i fins cinc princeses
per anar al ball !

  • El Compromís de Casp (a partir del minut 0:30). Aquesta caçó és tope trista, potser la que més dins el cd.
Ploren les campanes
per serres i planes,
que el bon rei Martí
al Palau s'acaba de morir,
Qui ens farà de pare ?
Qui regnarà ara,
que el bon rei Martí
al Palau s'acaba de morir ?

I bé, ja està. Després hi ha els cançoners de les cançons que cantàvem a l'esplai, que podria sortir-ne alguna entrada mé, hahaha! es que cantar mola molt. (De fet un dia ja vaig parlar de la cançó de les balances, una de les que més m'agraden d'aquella època). (ENLLAÇ)


La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava....

3 comentaris:

pons007 ha dit...

ui! jo també la recordo! encara s'ensenyen aquestes coses?

Anònim ha dit...

Jo tambe ho recordo.
Et passaré totes les cançons al mail.

Bartomeu

Eli Ramirez ha dit...

Gràcies Bartomeu!

i pons007! no ho sé, però m'agradaria pensar que sí... :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails