05 d’abril 2015

Pel·lícules de la setmana: (de tot una mica)

Darrerament (més enllà d'aquesta setmana) he vist bastantes pelis i totes elles ben variades. Són aquestes sis:



El lobo de Wall Street (2013)

Pel·lícula amb forces premis i nominacions que està dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada pel Di Caprio (abans de veure'n cap de les dues em confonia amb la del Gran Gatsby, perquè també surt el Di Caprio i fa paper de persona molt rica). 
Aquesta peli, basada en fets reals, va de la vida de Jordan Belfort, un paio que era corredor de borsa i que aviat va començar a entendre que es podien fer molts diners venent fum i posant comissions altes. Va ser tant gran el seu èxit que va començar a guanyar MOLTS diners. MOLTS. I la peli va d'això: de la pujada i la baixada d'una persona que ho va tenir tot i ho va perdre tot. I ah, sobretot, moltes drogues! Si no m'equivoco està basada en el seu propi llibre autobiogràfic (però vull pensar que l'escena del peix és ficció cinematogràfica xD) (val, acabo de llegir que és certa T_T). Per cert, el veritable llop ara fa xerrades sobre motivació, tot i que va estar quasi dos anys tancat a la presó. La idea de fer la peli va ser del DiCaprio que va lluitar per aconseguir-ne els drets, cosa que va costar molt perquè pel que es veu en Brad Pitt també els volia. 
La peli està bé..... PERÒ ÉS MOOOOOOOLT LLARGA. 

Monsters University (2013)

L'expo de PIXAR al CaixaFòrum m'ha fet recordar que em faltaven algunes pelis Pixar per veure, com aquesta. És distreta. (A veure, està molt millor la original, clar, però aquesta és força digna. Com a mínim m'ha agradat més que Croods, per exemple.)
En aquesta ocasió recuperem al Mike Wazowski i al Sullivan, però fent una vista al passat i trobant el moment exacte en el qual es van conéixer: els anys universitaris. Tots dos van a la Universitat dels Monstres, concretament a la Facultat d'Espantadors, que és el que volen ser. Però resulta que no serà tan fàcil com es pensaven, ni tampoc es cauran bé des del principi. :-)

Her (2013)

Oh! aquesta sí que m'ha agaradat. M'ha encantat. La vaig veure fa ja unes quantes setmanes però no n'havia dit res per aquí. Trobo que té un punt de partida molt interessant i que n'han sabut treure profit.
Està protagonitzada per en Theodore (Joaquin Phoenix), que viu en una societat futurista on s'ha inventat un sistema operatiu que ajuda als seus usuaris en tot allò que necessitin. La cosa es complica quan el noi comença a enamorar-se del sistema.... 
Trobo que parteix d'una idea que dóna molt de joc per reflexionar: ens estem convertint en una societat individualista on coses com aquestes són més reals del que ens podríem imaginar: evolució de les noves tecnologies, soledat humana.... una peli que et deixa un punt una mica trist. M'ha agradat molt però oju que és molt lenta: no la mireu si teniu son.

Blade Runner (1982)

He de confessar que mai havia vist Blade Runner (de Ridley Scott) però ara l'han tornat a estrenar (com estan fent amb moltes pelis de la época) i un amic m'ha obligat a vuere-la (jejeje bueno, potser obligat no és la paraula). El cas és que fa pocs dies vaig anar als cinemes Renoir per veure aquesta reestrena clàssica dels 80 i he de dir que em va agradar força. 
Potser m'haguès agradat més si l'haguès vist en el seu moment, és clar. Amb aquestes pelis passa això, jo si ara veiés La Historia Interminable per primera vegada doncs potser no m'agradaria.....
Per qui no ho sàpiga, Blade Runner va d'uns robots que semblen casi humans però són més potents. Un dia es van rebelar i els hi van prohibir que seguissin a la terra, per tant els envien a treballar als planetes exteriors on viuen també els humans que volen començar una nova vida (perquè, com a qualsevol peli apocalíptica, la terra està feta una merda). I bé, els blade runners són els agents que maten als que troben que no estan cumplint l'ordre de treballar a l'exterior.
Lo millor de la peli és en HARRISON FORD. (#inLove)

Philomena (2013)

Una altra peli del 2013 que he vist aquests dies és aquesta, Philomena, peli anglesa que està basada en fets reals. Explica una història molt trista, però ho fa d'una manera que no sigui molt dramàtica.
La protagonista és una dona gran (una magnífica Judi Dench) que, de jove, va haver de veure com sense adonar-se'n es quedava embarassada i les monges li prenien el nen per donar-lo en adopció. Ella, vivint sempre amb aquest secret, un dia decideix explicar-ho a la seva filla i ella intenta contactar amb un periodista perquè li ajudi a treure'n l'entrallat. Sap greu ja no només per ella, sinó per totes les noies joves que van trobar-se en aquesta situació (no només en aquella época i no només a Irlanda, està clar). 

Ocho apellidos bascos (2014)

I la última que he vist és potser la que tenia més ganes de veure. Sempre dic que m'agrada molt el cinema espanyol, però encara no havia tingut la oportunitat de veure la més taquillera de l'any passat.
Bé, he de dir que m'ha fet riure molt i no m'ha decebut gens (i això que no sóc gaire de comèdies). Els acudits basats en tòpics fan molta gràcia, i ja estic patint una mica per la segona part que comença a rodar-se ara a l'abril, on hi haurà també catalans. A veure, a veure, hehe. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

El lobo de Wall Street: Molt bona
Monsters University: Passable
Her: És molt interessant, però no m'agrada el final.
Blade Runner: Jo també la vaig veure tard i per això també la vaig trobar molt sobrevalorada, tot i que no es una mala peli.
Philomena: no l'he vist ni ho faré
Ocho apellidos bascos: Si? En serio? Tanta gràcia fa? Per mi és simplement una comèdia romàntica que es deixa veure com tantes altres.

Eli Ramirez ha dit...

el lobo em va agradar però la vaig trobar extremadament llarga :'(

(y ocho apellidos bascos em va fer riure, sí xD)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails