13 d’abril 2015

Les bibliotecàries: Diari de la Biblioteca Popular Pere Vila 1933-1939

Que aquest any sigui l’any de les biblioteques ens agrada molt: les biblioteques surten més als mitjans, se n’inauguren més, es fan més activitats… i llibres! Surten més llibres dedicats al tema (normalment no en surten gaires o gens, jajaa). No sé si va ser casualitat o no però a l’acabar l’any van publicar un llibre que es deia “Noia de biblioteca”, el qual ja vaig parlar-ne aquí.

Ara fa poc he fet dues noves adquisicions. La més recent és la de “Lletraferides” (Assumpta Montellà), que tot just va sortir la setmana passada i que quan trobi un moment el llegiré.. i l’altre és el que comento avui: LES BIBLIOTECÀRIES:Diari de la Biblioteca Popular Pere Vila 1933-1939 (Editorial Morsa)



Antigament a les biblioteques s’escrivia un diari per anotar les coses més destacades. N’hi ha varis recuperats i aquest projecte editorial parteix dels diaris d’aquesta biblioteca, que coincideix amb els anys de guerra. És una edició senzilla i amb il·lustracions també senzilles i efectives. No cal parafernàlia: l’important del llibre és aquesta transcripció i que s’ha pogut finançar mitjançant la plataforma de crowdfunding Verkami.

M’ha agradat llegir aquest diari. Es curiós veure com eren els usuaris d’aquella època (“llegidors” que en diuen), els llibres que es demanaven, els processos tècnics… la manera de treballar, no sé. Està bé. Faig un petit extracte de les coses que més m’han agradat / encuriosit / sorprès:
  • La vinculació, força present, amb l’Escola de Bibliotecàries (que es va fer l’any 1915 i que ara és una Facultat i celebra el Centenari)
  • L’explicació de coses una mica més personals com ara “he anat a visitar la companya, ja mare d’un hermós fillet”, “el conserge ha demanat de sortir una mica abans”
  • Primer estan un temps preparant la biblioteca i quan l’inauguren comenten que “no hem tingut poble”. És a dir, que molta gent important ha anat a fer discurs i presència però la gent del barri, no. Lluny de ser una preocupació comenten que millor així, perquè d’aquesta manera s’ha mantingut el silenci. XD
  • El problema que representen els petits. La biblioteca està dins una escola i clar, alguns alumnes van. És tota una preocupació com combinar-ho perquè no molestin als adults que llegeixen i surten expressions com “necessiten estar molt vigilats”. En algun moment es comenta que gaudeixen molt dels llibres del “Walter Disney”
  • El servei de préstec no arriba fins molt més endavant. Són molt estrictes amb les multes i amb la responsabilitat de les persones, jeje.
  •  …parlen dels robatoris (que n’hi havia, n’hi ha actualment i n’hi hauran en un futur), de que a l’entrar a la biblioteca feien signar (COSA QUE EM VA FER MOLTA GRÀCIA, perquè quan era petita anava a una biblioteca de “La Caixa” i la dona que hi havia també ens feia signar).

“Entren unes noietes i com a professió al registre d’entrada posen “ballarines”. 
Les he sermonejat per la poca formalitat”

Però per sobre de tot això, LA GUERRA. Bombardejos, libres que no es retornen perquè son de joves que han anat al front, llibres consultats sobre cirurgia menor, llibres que es roben mentrestant es deixa tot de cop perquè han de baixar corrents al refugi, la falta de menjar…

“Després de bastant de temps, avui ha tornat a la biblioteca un lector (…) 
he sentit soroll estrany (…) portava una cama de fusta”

Una guerra i la biblioteca obrint, seguint catalogant, oferint servei als usuaris… bé, i les dues darreres pàgines, clar: (i ja en castellà)

“Hoy hemos tenido 38 lectores adultos. La mayoría de ellos se despiden saludando brazo en alto”

“Hemos recibido una fotografía del Generalísimo Franco, de la Central de Biblioteas Populares”

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails