16 de març 2015

Les dones de La Principal (Lluís Llach)

Quan una persona escriu un llibre (el seu primer llibre) i t’agrada molt i ha triomfat molt, llavors quan saps que n’ha publicat un segon t’entra una mica de curiositat: “serà tan bo com el primer?”.



És súper tendenciós pensar així, però el pensament ens surt quasi de forma natural. Tothom ho pensava quan va sortir el segon llibre de la Marta Rojals (L’Altra) després del seu primer gran èxit (Primavera, estiu, etc.) i en certa manera, amb el Lluís Llach ha passat el mateix.
La seva segona novel·la ha estat “Les dones de la principal”. Me’l van regalar per Nadal i el vaig llegir al cap de poc... i bé. Està bé eh!!! Però és i no és. Bé, torno a començar: el llibre m’ha agradat molt, he trobat que està molt ben escrit, que té prou argument per enganxar i que, com el primer, està prou ben documentat en els fets històrics que s’expliquen.

Quin “problema” doncs, hi ha? Doncs que, en certa manera, l’argument és força semblant al primer. Potser alguns els heu llegit tots dos i direu que això no és cert i que són com un ou i una castanya, però be no sé. Trobo que el tipus de protagonistes, el marc històric, la força d’alguns personatges o inclús altres coses més íntimes són molt semblants. I no dic que estigui malament, nonononon, que m’ha agradat eh! Però potser el primer tenia el factor novetat que aquest no té.

També he de dir una altra cosa: el llibre repassa la història de tres dones (tres Maries) de les quals podríem dir que la més important és la del mig. Doncs bé, trobo que la part dedicada a la tercera Maria s’ha quedat una mica curta: els personatges del llibre estan força treballats i són molt rodons, i la tercera Maria es queda tan curta que sap greu. Però això no és el que més greu em sap, sinó el personatge del Llorenç (spoiler: que jo hagués preferit que no se l’hagués fet viure fins als 90 anys ja que perd com tota la força que el personatge havia tingut, segons el meu punt de vista, clar) A més una altra cosa: (spoiler: queda molt penjat el tema de les vinyes: la segona Maria arrenca els ceps i decideix que en farà avellaners, però després passen 60 anys i no es comenta res dels avellaners, a La Principal segueixen fent vi). Ah! Tampoc em va convèncer gaire lo del “Misteri del Allò”.

Com a personatges trobo que la Maria Roderich és molt interessant, igual que l’Úrsula, que crec que és el personatge que més m’ha agradat. És un llibre on les dones tenen un paper molt important i així ho demostren fins a la darrera pàgina.

Conclusió: té algunes coses, però és una bona novel·la. Crec que la recomano, sobretot si us agraden les històries familiars amb temes ocults (en aquest cas un assassinat). Jo sens dubte seguiré llegint el que vagi escrivint en Llach, que esperem que en siguin uns quants més.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails