26 de març 2015

El capítol del Julian (R.J. Palacio)

Fa un any vaig llegir el llibre de WONDER i em va agradar molt. Potser alguns l’haureu llegit: tracta d’un nen de 10 anys que té una greu malformació facial i que es decideix que ha d’anar a l’escola amb la resta. Allà es trobarà amb reaccions de tot tipus, com us podeu imaginar: compassió, rebuig, empatia, sorpresa...
 
Un dels personatges del llibre és en Julian, un nen que li fa bullying d’una forma molt descarada. No només l’insulta sinó que mira de que tothom es posi en contra del nano pel simple fet de ser diferent. Una reacció de la qual en podem sospitar certs motius, però que s’expliquen de forma oberta al segon llibre, “El capítol del Julian”.


Deixeu-me dir que tenia els meus dubtes sobre el llibre. Calia, aquest segon llibre, aquest nou punt de vista? El primer llibre ja es narrava en diferents veus.
 
Tenir a les mans aquest spin-off no dóna gaires esperances de que la cosa millori: un volum molt breu, lletra força gran... vaja, aquells llibres que et poleixes en menys d’una hora i que canta d’una hora lluny que l’autora ha volgut aprofitar el tirón del primer llibre per vendre una mica més.
 
I bé? Doncs ni tan mal.
 
M’ha sorprès una mica. Ara no recordo quantes pàgines té, imaginem que en té 100. Doncs bé, les 75 primeres són una mica simplones, però les darreres 25 tenen força interès, sobretot arran del personatge de l’àvia.
 
El llibre vindria a dir-nos que darrera de cada abusador hi ha una persona amb pors i inseguretats. Aquí hem vist el cas concret del Julian, però n’hi ha milers. A més, interessant també el paper que hi juguen els pares, donant la raó al nano i ultraprotegint-lo sense veure que el seu fill perfecte és ben capaç de fer coses com aquestes.
 
Conclusió: si el llibre de Wonder us va agradar, doneu-li la oportunitat al Julian per justificar-se (és un dir, hi ha coses injustificables), per perdonar-lo si més no. No us portarà més d’una hora i haureu tancat el cercle de la història.
 
Pd. Per cert, ara recordo que l’autora volia fer MÉS llibres sobre el tema. Ni tanto ni tan poco, senyora, no cal! ;-)

Extracte e la primera pàgina

Ostres, tu! No ho entenc. De debò, que no ho entenc. Un dia, sóc el nen més popular de tot cinquè. I al cap d’un moment, ja no sé ni què sóc. Mira que bé. Doncs és una merda. Tot aquest curs, ha sigut una merda! Tant de bo l’Auggie Pullman no hagués vingut mai a l’escola Beecher. Tant de bo hagués tingut amagada aquella cara esgarrifosa que té, com al Fantasma de l’Òpera o així. Posa’t una màscara,
Auggie! Treu-me la cara del davant, sisplau. Les coses serien molt més fàcils si desapareguessis i ja està.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei! Juraria que l'autora (pel que vaig entendre a una entrevista) ja havia pensat fer una història polièdrica, des de diferents punts de vista. Potser no tants però el director i en Julian segur :D

Aina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails