20 de març 2015

Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus (Raquel Piñeiro, Amaia Arrazola)

---------------------

(entrada publicada originàriament a MòbilsBiD, blog d'estudiants de mobilitat de la Facultat

Data de publicació, 20.03.2015)

---------------------

Si bé és cert que des d’aquest blog no s’acostumen a fer ressenyes bibliogràfiques, el cas és que aquest llibre mereix (o hauria de merèixer) tota la nostra atenció: una publicació plena de dibuixos simpàtics i tòpics Erasmus súper reals!




La idea d’aquest llibre va sorgir d’un article que va escriure la mateixa Raquel Piñeiro (que, per cert, confessa que no va marxar mai d’Erasmus, però tenint en compte el llibre que ha parit, li perdonarem aquest petit detall...) (bé, va marxar de «Séneca»). Doncs bé, l’article es va publicar en una revista viatgera i poc a poc va començar a córrer com la pólvora. Ja sabeu com van aquestes coses: quan una cosa té èxit, acabes trobant-la per tot arreu. I una mica va ser el que va passar: l’article va ser molt comentat i molt compartit, i poc a poc la idea de fer un llibre es va anar perfilant. Si a això li sumem les il·lustracions de l’Amaia Arrazola, ja tenim un bon document on desembocar la nostàlgia que provoca l’experiència Erasmus en les vides de qui ho ha viscut.

I és que, realment, ho claven tot.

El llibre es divideix en diversos capítols, com si fos un calendari: des que et confirmen la beca fins que marxes d’allà amb les llàgrimes regalimant i inundant el carrer. Això inclou, així a grosso modo:

1.      Tota la burocràcia i «papeleos» varis, tant al lloc d’origen com al lloc de destí. A vegades demanes una ciutat i te’n donen una altra, a vegades (quasi sempre) vols convalidar certes assignatures i no t’encaixa, etc. Tot un món i molta paciència.

2.      L’arribada: l’idioma, l'haver de buscar allotjament, començar a conèixer gent tota de cop (gent que parla llengües diverses, clar), carnets, transports, el ritme de la ciutat, els carrers.... tot nou, tot molt màgic i una mica estressant.

3.      Els amics que comencen a ser-ho TOT perquè allà només els tens a ells i són la teva FAMÍLIA fins que marxes d’allà. Festes, excursions, experiències, begudes estranyes i sopars amb plats de tot el món (i els d’aquí sempre amb la truita de patates, que no falti...)

4.      El moment en què per fi descobreixes que et sents a gust i que tot encaixa: entens l’idioma, coneixes el barri i la ciutat, estàs bé, tot és fantàstic i fins i tot t’atreveixes a anar al cinema.

5.      Els amics que vénen a visitar-te i et porten GRANS REGALS com ara un fuet, uns pots de tomàquet fregit, algun medicament que saps que funciona bé, pernil ibèric envasat al buit... i pipes. Sí, pipes! Els paquets de pipes no es troben a depèn quins països!!!!

6.      I quan marxes.... el dia més trist. El dia que recordaràs durant molt de temps... el dia que has de dir adéu als amics («et vindré a veure!»), deixar el teu pis, la teva forma de viure... tornar al lloc d’on véns... POT ARRIBAR A SER MOLT DUR. (La síndrome posterasmus pot ser tan llarga com la vida mateixa).


Bé doncs aquests són alguns dels exemples que s’intenten plasmar en el llibre. Jo crec que és una obra que la gaudirà SENSE DUBTE qui hagi anat alguna vegada d’Erasmus o tingui pensat anar-hi, però també aquelles persones que no n’han fet mai cap i vulguin més o menys saber què se sent.

Tal com es diu a la darrera pàgina, «El Erasmus es una de esas épocas que pasan por tu vida tan intensas como breves, pero capaces de quedarse en tu memoria para siempre. Quien lo probó lo sabe».

Un brindis pel senyor Erasmus!

Piñeiro, Raquel; Arrazola, Amaia. Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus. Madrid: Lunwerg, 2015. 176 p. ISBN 978-84-16177-37-0. 16,50 €.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails