02 de febrer 2015

He visto ballenas (Javier de Isusi)

De tot se’n poden explicar coses en forma de “còmic”, i un exemple el tenim en aquesta obra, que parla d’ETA i el GAL d’una forma molt, diguéssim, humana. Tot i que són 168 pàgines d’història, la veritat és que dóna la sensació que són moltes menys perquè la majoria de pàgines tenen poc diàleg, algunes inclús gens. Lo necessari. Els silencis formen part del diàleg entre els personatges. Està nominada a millor obra al festival d’Angoulême, els oscars dels còmics.


La història té diversos protagonistes i va saltant d’un a altre, oferint diferents punts de vista d’un sol fet i enriquint així la història en sí. Tots els protagonistes, a més, estan lligats d’una manera o una altra.

En primer lloc tenim al Josu, que havia estat militant d’ETA. Després tenim a Emmanuel, que havia estat membre del GAL (a mi això del GAL em quedava una mica lluny i en sabia poques coses, només l’essència i perquè del cas Lasa y Zabala se n’ha parlat molt... per tant he aprofitat la lectura d’aquest còmic per llegir més sobre el tema i contextualitzar millor tot plegat). Com a tercer protagonista tenim a l’Aton, que havia sigut el millor amic del Josu però que va veure com el seu pare moria a mans de l’organització terrorista. La connexió entre Josu i Emmanuel o els pensaments de cadascun d’ells fan que la història sigui molt interessant de llegir.

La història està inspirada en fets reals, però no està escrita amb la intenció de ser fidel al que va passar realment. Els personatges que surten, doncs, són inventats.


Nota: al còmic hi surten moltes escenes “de biblioteca”. La biblioteca del centre penitenciari, per ser més concrets. Si voleu veure més escenes bibliotecàries en còmics, doneu un cop d'ull a la pàgina de Facebook del GRUPCÒMIC del COBDC.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails