27 de febrer 2015

Experiències que marquen: 9 anys de l’erasmus

27 de febrer és una data que m’agrada recordar. Sovint a la vida hi ha dates que ens marquen (sobretot la del nostre naixement!), ja sigui per coses tristes (com la mort d’una persona) o per les coses bones. I el 27 de febrer va ser una cosa bona: vaig marxar d’Erasmus. (2006)

Menjador universitari súper barat que obria cada dia i cada nit
Potser sembla una mica xorrada, però jo crec que aquella experiència em va canviar la vida. I això que només hi vaig anar un semestre... Si ho arribo a saber marxo el curs sencer, amb beca o sense. Si m’arriben a donar la beca de setembre a febrer, us ben juro que no hagués tornat fins a l’estiu, jajaja!

Recordo molt bé aquell primer dia en terres italianes. Era la primera vegada que agafava un avió sola: era un Ryanair des de Girona, que no arribava ni a 15 euros. Vaig arribar a Roma i la ciutat estava plena de papers amb una paraula que no coneixia: feien vaga general (per sort dies abans havia contactat amb una noia d’un fòrum i em va ajudar força).

Entre fet i fotut, vaig arribar a Viterbo a mitja tarda. PLOVIA MOLT (després vaig saber que era habitual).
Vistes des de la meva finestra

Em vaig empanar una mica amb lo del allotjament i anava sense res. Per sort (també per un fòrum) vaig trobar unes noies de Badajoz que em van deixar quedar a casa seva uns dies fins que vaig trobar pis. Em van venir a buscar amb un cotxe, a dins el cotxe hi havia molta gent i un gos. Vam anar al super.... vam sortir de festa....He de dir que aquells primers dies em van descolocar. No em convencia massa aquell ritme de vida, no hi estava acostumada.

Però això va ser la primera setmana. Després ja tot va anar rodat. Més que rodat. Vaig compartir pis amb italians. Van començar les festes, els gelats de mitja tarda, algunes classes, ... Viterbo, al 2006, brillava per la seva absència de wi-fi i d’internet en general. Vaig aconseguir un codi per conectar-me gratis a Internet a la residència d’estudiants (on JO NO vivia) i hi anava un cop per setmana o així. Vam fer excursions i alguns dies em sentia italiana i tot.... i que no hi hagués internet tenia la seva gràcia, sobretot quan trobàvem pelis pirates!

I parlant de pelis, recordo amb emoció la primera peli que vaig veure al cine! I entendre-la! J va ser ICE AGE 2!

I sobre les excursions realitzades... van ser moltes: Roma (es trigava una hora i pico en arribar i hi anàvem força sovint), Arezzo (s’hi va gravar “La vida es bella”), Macerata, Assisi, Bolonia, Orvieto, Florència, Pisa, Ravena, San Marino, San Martino dal cimino, Urbino, Siena, Tarquinia, Bagnaia....

Destaco Bolsena (ciutat agermanada amb Lloret per compartir patrona, Santa Cristina), Bomarzo, (perque té un parc amb monstres que és genial), Imola (perque vam anar a veure Fòrmula 1 i això que jo no sóc gaire de cotxes), Piancastagnaio (perque ha sigut el dia que he menjat millor de tota la meva vida) i San Benedetto, perquè es va fer una trobada nacional d’erasmus i erem uns 600....

Bomarzo!
Bagnaia tenia uns jardins que ocupaven mig poble (Villa Lante)

Assisi, on San Francesc va fundar la seva ordre de franciscans
I res, vaig tornar al juny perquè tenia examen...i havia de treballar per recuperar-me econòmicament (encara que he de dir que era molt barat tot, començant pel lloguer de l'habitació: 165 euros). Després al cap de poc vaig marxar a Frankfurt amb lo de les “Pràctiques d’estiu” ;-)

ah! VULL RECORDAR UNA DE LES COSES MÉS CURIOSES QUE EM VAN PASSAR:

1 comentari:

pons007 ha dit...

Està clar que malgrat el caos inicial es una experiència positiva. Si mai torno enrere en el temps i torno a ser un jove estudiant ja em plantejaré això de fer un Erasmus.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails