25 de gener 2015

Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) / Abel (Diego Luna)

Darrerament he vist un parell de pel·lícules: una que m’ha encantat i una altra que ni fu ni fa. Per començar bé, diré la que m’ha agradat: Vivir es fácil con los ojos cerrados, cine espanyol de la mà de David Trueba.

Amb un repartiment bastant bo encapçalat per Javier Cámara, el film es una road-movie on s’observa al protagonista (un professor d’anglès als anys 60 que ensenya la matèria amb música dels Beatles) fer els kilometres que facin falta per tal de conèixer en persona el seu gran ídol, John Lennon.
Pel camí es troba a un parell de persones: un nano que ha fugit de casa (interpretat pel nen de Pa negre, Francesc Colomer) i una altra noia que també està fugint (Natalia de Molina).
La peli és molt bonica, molt tendre i es va emportar 6 premis Goya (millor peli i millor actor inclosos).
LO BO DE TOT ES QUE ESTÀ BASAT EN UNA HISTORIA REAL, i gràcies a Juan Carrión Gañan, els Beatles van començar a incloure la lletra de les cançons a dins la caixa dels seus discos.
 
 
Per altra banda, l’altre pel·lícula que he vist ha estat Abel.

Dirigida per l’actor mexicà Diego Luna, la peli ens explica la història d’un nano petit (que no té ni deu anys) i que viu en un centre de salut mental, ja que no parla ni respon massa a les coses que passen al seu voltant.
Decidida a fer-lo canviar, la seva mare el treu d’allà dins durant una setmana per tal que pugui estar amb els seus germans. I contra tota previsió, el nano pren una personalitat que no li correspon: la de pare de família.
És una història poc real y que pot funcionar bé en segons quins contextos, però a mi se m’ha fet força pesada, les històries poc creïbles no m’acaben de convèncer... Tot i així no està mal.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails