12 de gener 2015

Sonrisas y lágrimas: La veritable historia de la Familia Von Trapp

He dit més d’un cop i més de deu que sóc súperfan de la pel·lícula Sonrisas y lágrimas (The Sound of Music en la seva versió original i La novicia rebelde en la seva versió chilena, que comento perquè quan vaig estar a Chile i m’ho van dir, vaig flipar una mica jejejej) (bé, el nostre nom també té poc a veure i és absurd igual).
Va, al cas. Resulta que un dia vaig entrar a la llibreria aquesta dels Happy Books i vaig trobar un llibre d’oferta que em va cridar molt l’atenció:



Equiliquá! Havia de ser meu. El vaig comprar.

De fet no el vaig poder començar a llegar de seguida però he aprofitat el Nadal per fer-ho. Ara encara sóc més fan (es pot?) de la família Von Trapp, i això que no he vist les pel·lícules alemanyes sobre la família, que també n’hi ha i en són dues. Pendent per fer aquest 2015.

Anem pel llibre:

L’autora és la pròpia frëuilen Maria.

Va néixer al 1905 i amb pocs anys d’edat es va quedar orfe. Era una nena súper activa i súper moguda, molt “assilvestrada” i que, como uns podeu imaginar si heu vist la pel·lícula, doncs no era una noia que encaixés massa en un convent DE CLAUSURA. (Jo crec que si aquesta dona hagués nascut ara, seria una mena de Sor Lucía Caram o una mena de Forcades). Bé, no cal que expliqui que marxa del convent per cuidar els set fills d’un capità, oi?

El llibre té unes 300 i pico pàgines i cap a la cinquantena ja estan casats. Això ho dic perquè la peli, en canvi, DURA TRES HORES i no es casen fins al final! I al llibre la baronessa dolenta hi surt i fa el mateix paper allunyant-la del capità. Però bé. Tot acaba bé i això ens agrada.

El llibre segueix amb la historia de la parella i el fills, que més endavant de 7 passen a ser 11, doncs la Maria i el Georg tenen junts tres fills més. I, cosa curiosa, els noms no corresponen als noms de la peli. Homee! Ho haguessin pogut respectar i al film posar els noms originals.

Amb l’arribada dels Nazis, la família Trapp marxa a fer les amèriques. No us vull aixafar massa el contingut perquè sé que us moriu de ganes de llegir-lo vosaltres mateixos, però només dir que un cop allà no ho van tenir gens fàcil i que sí que es veritat que van triomfar (si fins i tot van cantar una cançó amb l’Elvis pel que he llegit a la wikipedia) però no va ser arribar i moldre. Per sort van tenir molts bons contactes i molta ajuda per poder tirar endavant tot el que van voler.

Coses a destacar del llibre
  • La religió omnipresent: que no se’ns passi per alt que la Maria era una monja. A la peli no surt res, però la religió va estar molt present en tot moment a les seves vides. Els nens i el marit van fer-se molt fidels i a la seva mansió van fer una capella i van allotjar permanentment a un capellà perquè els hi fes missa i tal. Aquest capellà va marxar amb ells als Estats Units i sempre més hi van estar vinculats. Evidentment no hi ha Do-Re-Mi que valgui i la majoria de cançons que cantaven eren coses religioses i “motetes” (paraula que he aprés nova).
  • La Maria tenia un caràcter de molt bona persona i un punt d’innocència molt alt, però mare meva per aguantar-la, era un torbellino! Pel que es pot veure a mesura que passes les pàgines, no parava quieta i no parava d’emprendre nous projectes. Fruit d’això, van crear un campament d’estiu a la seva casa americana (a VERMONT) (i que fins al mateix dia no van tenir-ho tot enllestit!) i després també van crear una associació d’ajuda als austríacs que després de la guerra havien quedat tocats i enfonsats.
  •  La casa austríaca de la família va passar a convertir-se en la residència d’un d’aquests homes importants del nazisme (ara no recordo el nom, però conegut), i el lloc on hi havia hagut la capella ho van convertir en la habitació on s’allotjava Hitler quan hi anava de visita. El propi dictador havia matat allà uns soldats perquè xiulaven una cançó russa. Per aquests motius i d’altres, els Von Trapp van renunciar a tornar mai a aquella casa i la van vendre.




Sóc molt fan!

Pd. Per cert, Georg Von Trapp va morir l’any 1947 de càncer de pulmó, fruit segurament dels anys que havia passat dins el submarí (era un capità molt vinculat als submarins). Ell I la seva dona es portaven forces anys de diferencia (uns 20), ja que ell era un capità amb ja set fills i ella tot just era una jove novícia. La Maria va morir l’any 1987. El llibre està escrit fins que mor el Capità.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails