30 de gener 2015

L’associacionisme professional, avui: defensa gremial o garantia de qualitat? (El primer glop de cervesa)

Dimarts passat va tenir lloc una nova edició d’ el primer glop de cervesa, aquella tertúlia que cada mes i mig reuneix a unes quantes persones dins un restaurant per parlar d’algun tema vinculat (més o menys) amb la nostra professió o amb els professionals transversals informacionals d’avui en dia.

Aquesta vegada la convidada ha sigut la Neus Bonet, que és degana de la Junta del Col·legi de Periodistes (entre altres coses). El tema escollit va ser “L’associacionisme professional, avui: defensa gremial o garantia de qualitat?


Jo més o menys intento anar a totes les tertúlies que puc, però aquesta em cridava especialment l’atenció. Al cap i a la fi mai es troben solucions a les coses, però parlar-les (o sentir parlar-ne) ajuda a fer-se una mica a la idea de com està tot plegat i quina és l’opinió de la gent.

Bé. La cosa va començar amb l’exposició de continguts per part de la persona convidada. Com que ella és del Col·legi de Periodistes, l’enfocament va anar per aquella banda i va començar inicialment a parlar d’alguns dels avantatges que oferien als col·legiats. Cito: “Està bé que els col·legis professionals puguin oferir serveis complementaris però no ha de ser la base” (bé, citació una mica xapusera perquè no va dir exactament això, però sí en essència). El COBDC també té una pàgina plena d’ “avantatges amb el carnet”. Algun dia m’agradaria fer una enquesta i preguntar realment quanta gent ha fet servir algun d’aquests descomptes (això es com quan et fas el carnet jove i et donen el pack de descomptes, que en fas servir un o dos, o els vals aquests de la LaCaixa amb lo del MultiEstrella, que també acabes fent-ne servir només un parell i si hi arriba). Bé, vull dir, que està bé que això hi sigui però que només són afegits, clar.

Segueixo un moment més amb això dels periodistes. Va comentar dos coses que vaig trobar interessants: 1) la necessitat d’integrar associacions de professionals vinculades al periodisme (que són moltes) 2) la possibilitat de dirigir-se a la Fundació CIC (Consell de la Informació a Catalunya) si ets una persona normal  i sents que els teus drets s’han vulnerat per culpa dels mitjans de comunicació.

Encara que periodistes i bibliotecaris siguem diferents (o potser no tant) actualment estem competint, en molts casos, pels mateixos llocs de treball (apunt: el millor perfil per exercir de community manager és sense dubte el nostre ;-D). Les professions estem migrant. De fet una de les ex-presidentes del COBDC, allà present (una d’elles) va dir que les ofertes de feina ja no busquen un perfil, sinó que busquen un resultat, i que els hi és igual si aquella persona és periodista, informàtica o bibliotecària. I en teoria és així, però després hi ha el tema que les empreses no saben per què serveix un bibliotecari… xD. Hi ha tanta feina a fer entre tots que a vegades fot molt de pal (com va dir un altre assistent, això s’arreglaria més fàcilment si en Benet i Jornet fes una sèrie sobre bibliotecaris) (RECORDEM QUE A LA RIERA JA ENS VAN CITAR PERÒ NO GAIRE BÉ).(I ningú va dimitir!)

I segueixo perquè això se m’està allargant i encara no estic d’escriure tot el que volia escriure. Va haver un moment que la convidada va dir que calia que als col·legis hi hagués gent jove. Bé, important! Actualment la junta del COBDC té una mitjana de 33 anys :-D (hi va haver un senyor fa uns 2.000 anys que amb 33 anys va fer moltes coses) jajajaja.

Tornant al tema del Col·legi, el nostre. No som gaires (de fet el col·legi de periodistes tampoc són gaires si ho comparem amb la quantitat de periodistes llicenciats que surten cada any de les múltiples facultats on s’ofereixen els estudis) En canvi nosaltres ja de per si som poquets. A la Facultat són ja poquets (facultats, perdó) i a més hi ha altres problemes, com la utilitat del col·legi o la imatge que se’n projecta. No cal que faci un llistat de les critiques o les males opinions generades vers aquesta entitat, tothom sap que existeixen XD

A mi realment em sap greu (ja no com a membre de l’actual junta sinó com a col·legiada o inclús com a bibliotecària) és que:
  • El COBDC no sigui prou atraient per a un públic ja de per si petit
  • Hi hagi persones que critiquin de forma continuada el col·legi i no vulguin ajudar a posar-hi remei (ho desconec una mica, però diria que mai s’han tancat portes) (¿?)
  • Que tot i l’existència d’un col·legi professional, moltes persones no sàpiguen que “el poden fer servir” o, també clar, que no el trobin útil, i que per tant, el col·legi no estigui responent a una necessitat real dels professionals d’avui
  • Que les assemblees estiguin buides (0 persones la darrera convocatòria). Així no es pot saber quines línies hi ha per aquest any, en quins projectes estem entrant, com i on s’inverteixen els diners de les nostres quotes… (igual hauríem de fer assemblees més modernes, streaming, no sé).

Jo entenc aquest desencant, però també crec que 30 anys d’història bé es mereixen una oportunitat i és una pena deixar que es vagi morint poc a poc. Si cal transformar-se ens transformem, però aquesta transformació s’ha de fer entre tots... el Col·legi som tots!  


4 comentaris:

pons007 ha dit...

O sigui que ets bibliotecària, que fort, jo que pensava que erets una persona normal xD

Eli Ramirez ha dit...

jajajajajaj :-P

Mina ha dit...

Pot ser que les assemblees es convoquin en una hora difícil pels que, per exemple, treballem en biblioteca pública?

Eli Ramirez ha dit...

sí, això és un problema...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails