26 de febrer 2014

Quatre barres, el concert per reviure grans moments

Gràcies al CIVICLUB, el club de civisme que et dóna punts per fer accions cíviques, vaig aconseguir un descompte de 10 euros per l'Atrápalo... i el descompte el vaig aprofitar per veure aquest concert:


El millor de tot és que només ens va costar 5 euros :-)
(algun dia posaré tots els trucs i consells que tinc per fer coses gratis o molt bé de preu)(bé, el truc és: apuntar-se a tot jajaja).

Què dir d'aquest concert? Bé, doncs la veritat és que no sabíem massa a lo que anàvem. Primer ens pensàvem que era un musical. Després ja vam veure que no, que era un concert homenatge a totes aquelles cançons que ens van fer vibrar anys enrera... Sopa de Cabra, Sau, Pets, Lax'n'busto, Ja t'ho diré, Gossos... en fi, ja us podeu imaginar! Ho vam gaudir moltíssim. Inclús al final, quan van començar a entonar les primeres notes de "La presó del Rei de França" i tothom va començar a botar... jejeje.

Va estar bé perquè estava molt ben aconseguit. Evidentment que no eren ells, però el to de veu, l'accent i el ritme, inclús la passió en la cançó, crec que va ser molt bona interpretació. I estàvem a primera fila!

L'únic que no em va agradar pas massa és que fos un concert "asseguts": al Coliseum (on feien fins fa poc The Hole, que poca curiositat em va despertar) ara hi ha cadires i taules i era una mica rollo. Hagués estat millor si haguéssim estat de peu... tot i que la gent s'aixecava i saltava igual.
La veritat és que al acabar estàvem de subidón perquè, realment, aquí s'han fet cançons molt bones! :-)

Agraïments infinits perquè van cantar la millor cançó del món: És inútil continuar (Sau)

Pd. Per qui no la conegui, QUATRE BARRES és una cançó de Sau (Encara que siguin de bar)! Aix coi, que bons que eren!

24 de febrer 2014

El Barcelonauta (Pep Albanell)

Potser perquè m'agradava el títol, potser perquè era quasi com un clàssic juvenil, potser perquè n'havia sentit a parlar diverses vegades... potser per tot això me n'esperava bastant més... (i potser perquè ja no dec tenir edat :-D)


El Barcelonauta és una novela juvenil ambientada en la Barcelona dels 70. Bé, està ambientada als 70 i està escrita als 70, i això es nota. Vull dir que es pot escriure una novel·la ara i fer-la ambientar on tu vulguis, però en certa manera (llenguatge etc) es notarà que no està escrita en l'època en la qual situes l'acció...

Bé, amb el Barcelonauta passa això, o almenys a mi m'ha passat: l'he notat com que s'han caducat els contiguts, però com quan es caduca un yogur, no quan madura un vi :-). Tot i així és una història distreta i no he abandonat el llibre n'hi res.

Va d'un noi de poble, en Quim, que de cop es troba asfixiat a Barcelona: no hi està a gust. Gasta tots els diners en un bitllet de tren però perd la cartera (bitllet i diners inclosos).  A partir doncs, de les primeres pàgines, el jove protagonista va seguint el rastre de la cartera, portant-lo a situacions força inversemblants i algunes massa forçades. Ja us dic, em dec haver fet gran! Em sap greu, estic parlant de l'obra des d'uns ulls de persona "adulta" i em costa trobar-li el què. I alerta, que segurament em passaria el mateix si ara em posés a llegir els llibres que tan m'agradaven quan era adolescent (o pre-adolescent, clar).

Bé, una lectura distreta. 

22 de febrer 2014

"Restaurant" de la setmana: La pastisseria

D'acord, NO ÉS un restaurant. És una pastisseria. I és diu tal qual, "La pastisseria", sense més. 

És un local per anar-hi a berenar: hi ha donuts i croissants com  a qualsevol pastisseria, però en un segoníssim plà, doncs l'especialitat són els pastissets. Per menjar allà o per emportar-se.

Una vegada una companya d'il·lustració ja em va parlar d'aquest lloc. I poca broma, ja que el seu propietari és campió del món en postres! Ex diu Josep Mª Rodríguez Guerola i l'any 2011 va guanyar la "Coupe du monde de la pâtisserie". Un any després va obrir el seu propi local i pel que sembla li va prou bé :-)

El primer que vaig veure quan vaig entrar va ser una explosió de pastissets individuals de molts colors...:


I, presa d'una irracional temptació, me'n vaig comprar quatre:
 

Us ho recomano fervorosament. Són exquisits!
A més si ho demanes per emportar t'ho posen en unes caixetes maques i et donen un catàleg de productes (això només són els pastissets individuals) :-)

Ideal per anar-hi a berenar o per portar de postres quan vas convidat a casa d'algú. 
El preu del pastisset individual ronda entre els tres i els quatre euros.

20 de febrer 2014

Reiventant Barcelona: la ciutat que fan les persones

Molt breument i abans que la treguin:


A la Sala Ciutat de Barcelona hi ha una exposició anomenada "Reinventant Barcelona. La ciutat que fan les persones". Es tracta d'una sala d'exposicions que mostra sempre coses de Barcelona, i aquesta vegada ha optat per mostrar la Barcelona que es fa entre tots.

Separat per districtes podrem trobar iniciatives veïnals o propostes d'entitats que fan de la ciutat un espai participatiu. Com diuen ells mateixos, "Barcelona és l’empenta de la seva gent, la ciutat avança cap a una nova visió més humana, co-creativa i participativa". Per exemple, al districte de Sant Martí podem trobar-hi l'associació Llibres Lliures.

19 de febrer 2014

Expo "Enverinats" al Museu Blau

Si us agraden els "bitxos verinosos", no us podeu perdre l'exposició "Enverinats" al Museu Blau (museu del qual ja en vaig parlar un dia aquí al blog, el nou museu de ciències naturals)
Hi serà fins a l'1 de març!
Llei del verí
Res no és verí, tot és verí, la diferència rau en la dosi
(Paracels, s XVI)

L'exposició està molt bé i té la mida justa. O SIGUI, vull dir que a vegades hi ha exposicions que són molt llargues i se't fan pesades i d'altres que són un visto i no visto i et quedes amb les ganes de més. He seleccionat algunes de les fotos que vaig fer:


L'exposició té 50 animals vius (qualsevol protecció és poca, jaja!) repartits en 27 espècies i 27 terraris. També hi ha un petit apartat de plantes.


Només un 20% de les serps del món són verinoses. Aquesta data em va sorprendre, ja que jo pensava que eren moltes més. De fet, per mi totes les serps són verinoses... :-P Hi ha serps que poden matar fins i tot elefants!!!
 

Un exemple de braç enverinat...
 

Es fan molts estudis amb el verí dels animals. S'han trobat amb solucions per alguns càncers, diabetis i coses així, és ben curiós...
 

Bé, és una expo molt interessant..!!! Dels 50 animalets n'hi ha exposats 42 i els van canviant segons les necessitats dels bitxos. Els pobres també es poden posar malalts... :-)

17 de febrer 2014

ICFO: The Institute of Photonic Sciences (Institut de Ciències Fotòniques)

Fa unes setmanes vaig veure al Twitter que l'ICFO feia una jornada de portes obertes. Com? ICFO? i vaig pensar: això no em sóna de res. Mirant pel Google vaig descobrir que era un Institut de recerca sobre ciències fotòniques, sobre les aplicacions de la LLUM. I res, com que ho vaig trobar interessant, em vaig apuntar a la visita.

Sincerament, a mesura que s'acostava el dia em feia certa mandra: la visita durava tres hores i estava a Castelldefels. I de fet, tampoc sabia quin seria el grau de profunditat! i si feien una explicació ultra-científica i m'estava les tres hores sense entendre res de res? PERÒ NO! NO VA SER AIXÍ! VA SER UNA TARDA GENIAL!

Intentaré redactar aquesta entrada amb la mateixa passió que ens van transmetre. Lo millor de tot és que ho van explicar d'una manera molt divulgativa, molt "per a tots els públics". El futur és llum!


Per començar: la fotònica és la ciència que estudia la llum i l'IFCO és un organisme public creat fa deu anys pel Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Ocupa un espai de 9000 metres quadrats i té uns 200-300 investigadors treballant en moltes branques de recerca. 

A l'ICFO fan recerca però també s'impulsa la part docent (doctorats, nanos de batxillerat que s'acosten per treballs de recerca, estades d'estiu per a investigadors europeus, etc) i el sector industrial (comunicar-se amb empreses o institucions per tal que aprofitin la tecnologia de la llum).

A ICFO no esperen el futur: l'escriuen

Ens van explicar que bàsicament les seves línies de recerca són:
  • Salut (nano-neurocirurgia, millores en tractament per a càncers...)
  • Recerca (energia solar i mil coses més)
  • Informació (com per exemple la seguretat de dades encriptades i coses així)
Lo de l'energia solar ho vaig trobar interessant: l'energia del sol es captura amb unes plaques enormes, cares i opaques. Estan intentant desenvolupar plaques semitransparents i flexibles, de manera que les puguis enganxar a les finestres i amb això no perdis llum natural i guanyis energia per calentar aigua, per exemple. 

La visita es separava en diversos apartats. Primer ens van dur al pati on havien col·locat uns telescopis i unes lents per fer proves de visió. Va ser molt amè :-)
 

Després ens van dur a una cosa que li diuen l'ICFOMUSEUM o algo així, on tenen una petita exposició de coses que han desenvolupat. Em va impressionar molt tota la branca anomenada "LIGHT FOR HEALTH" (llum per a la salut). Entre altres coses estan investigant com amb un làser poden eliminar cèl·lules atacades per un càncer sense haver d'atacar les cèl·lules bones (no com fins ara, que fas quimioteràpia i s'eliminen tant teixits malalts com sans). La veritat és si es pogués resoldre seria un gran pas...

Al ICFOMuseum també tenien projectes de pantalles de mòbil flexibles i ultraresistents (i no només per a mòbils), vidres de cotxes amb conta-kilòmetres i GPS inegrats i projectats al mateix vidre un cop el cotxe està en marxa... no sé, moltes coses.

També ens van explicar que, a part de treballar conjuntament amb empreses o institucions a vegades des del propi IFCO surten empreses: es desenvolupa un projecte i si la cosa té futur, marxen de l'IFCO i es desenvolupen com a empresa privada. Això miren de potenciar-ho bastant i tenen contactes amb escoles de negoci per ajudar als investigadors a potenciar aquestes competències.

Són equip jove i és una material molt transversal, ja que poden actuar en molts camps (una mica com els bibliotecaris, que podem estar a tot arreu jejejej). Fins i tot podem estar al IFCO, jejeje:


Una part de la visita va incloure visitar alguns dels laboratoris. Ens van explicar que hi havia una "sala blanca" on feien experiments amb coses molt molt petites, tant petites com mil vegades més prim que el diàmetre d'un cabell :-) Fan moltes coses! 

I fins i tot ens van fer un espectacle de màgia (curradíssim):


Es que em va encantar!!! No està obert al públic general, però us recomano estar molt atents a la propera jornada OPEN DAY, que suposo que en faran una altra l'any vinent... :)

Entrades relacionades:

16 de febrer 2014

Peli de la setmana: Ignasi M.

Fa un parell de setmanes el Tr3sC ens va convidar a la preestrena d'Ignasi M, la darrera pel·lícula del director Ventura Pons.


De fet no és una pel·lícula, sinó un documental, una peli feta a base de diàlegs que estableix el protagonista, l'Ignasi, amb diferents persones del seu entorn per tal d'acostar-nos més a com és ell, com viu i que pensa.

I us preguntareu, qui és l'Ignasi M? doncs és, era, un museòleg que va viure a tope i que ara es troba a l'atur, amb sida i una família d'allò ben diversa.
La peli en tot moment arrenca somriures gràcies a la seva personalitat carismàtica, però no deixa de tenir un transfons dur: ja només començar ens explica la quantitat de pastilles que es pren cada dia per tal que la malaltia no avanci.

El seu pare viu en una residència a causa de l'intent de suicidi. La seva exdona va en cadira de rodes (diversitat funcional) i recentment ha descobert que es lesbiana (l'Ignasi és gay). Dos fills que viuen a Anglaterra i un d'ells transformat a evangelista que justifica la malaltia del pare a causa de la vida boja que ha dut (de bon rollo, que déu ens estima a tots, diu). Un panorama familiar inigualable i una casa enmig de la natura barcelonina (la que queda).

En definitiva, em va agradar perquè no m'ho esperava. No sabia massa bé que anava a veure i tot plegat -sobretot ell mateix- em va agradar molt. Es un bon producte... i el Ventura Pons sempre sorpren!

Veure més informacióa la web del Ventura Pons.

12 de febrer 2014

Zoo de Barcelona (dibuixant animals)

L'altre dia vam anar al zoo amb gent de classe d'il·lustració amb l'objectiu de dibuixar animals.

La idea era fer-los el màxim de realistes possibles, però no vaig ser capaç jajaja. És molt difícil dibuixar coses al natural... llavors el que vaig fer va ser dibuixar tots els animalets "a estil eli", com si fossin personatges de còmic, portant-los al meu terreny (a lo fàcil, vaya) iijijijj. 

La veritat és que no recordava que el Zoo de Barcelona fos tan gran O_O

Rinoceront, ósos i dragons de komodo

Ocells varis

Cangurs, lleons marins i bitxos aquàtics extranys

Pingüins, tortugues, cocodrils, lemur i goril·les

Una mica de tot (alguns bastant fatal)

Últims (hi havia centenars d'animals)

11 de febrer 2014

[Marcapáginas]

El otro día encontré estos marcapáginas... me encantaron!


Y también estos. De hecho, de este pack de siete marcapáginas tenia dos juegos y el otro juego se ha ido dentro de un sobre con la rueda de intercambio promovida por Llibres Lliures :-)

10 de febrer 2014

Le Corbusier: Un atles de paisatges moderns (expo al CaixaFòrum)

Al CaixaFòrum sovint fan exposicions interessants. Fa un parell de setmanes hi havia una sobre Pissarro... però em vaig despistar i no hi vaig anar. Per tant, quan una amiga em va dir per anar dijous a veure la nova expo que han muntat, sobre Le Corbusier, vaig pensar: doncs ves abans que la treguin (tot i que no sóc amant d'aquest tipus d'arquitectura)

Le Corbusier era un arquitecte modern. Va néixer a finals del s.XIX i va morir als anys 60, però algunes de les seves obres són molt actuals, perquè feia coses diferents a les que tothom feia (bé, no era l'únic eh! però ja m'enteneu). Sobretot va destacar en edificis urbans, en intentar millorar l'espai de moltes persones que vivien en ciutats. I va construir a molts llocs del món!

Villa Savoye:

Típica obra que entra al temari de batxillerat per Història de l'Art
Unité d'Habitation:


La "Unitat d'habitació" és un concepte d'habitatge residencial modern, en van fer a diverses ciutats. El de Marsella, el més important, són 130 metres de llarg i 56 d'altura, amb un total de 337 apartaments (quants veïns!) i proveït també de botigues, equipaments esportius, educatius i sanitaris. Fins i tot un hotel.

En el flayer de l'exposició posa: "A Le Corbussier se l'ha acusat d'haver concebut un estil maquinista, no lligat als llocs i centrat en el present". Potser jo m'hi incloc en aquestes acusacions, però si més no després de veure l'expo en tinc una visió més oberta.

És una expo molt completa, amb molta informació, fotografies i maquetes. A més, fan moltes activitats al voltant com ara conferències. Per exemple aquesta setmana hi ha una titulada "L'altre Le Corbusier" (dimecres 12/02). Aquí teniu tota la informació al respecte.

09 de febrer 2014

Peli de la setmana: Saving Mr. Banks (Al encuentro de Mr Banks)

Aquesta setmana he vist dues pelis al cine: Nebraska i Saving Mr Banks. Les dues m'han agradat molt, però la del Mr Banks molt i molt més... per no dir que crec que quan faci el resum de pelis vistes al 2014 ocuparà el primer lloc :)


Pels que no n'hagueu sentit a parlar, veient el cartell us podeu fer una mica a la idea: dos personatges que projecten una ombra: Tom Hanks amb l'ombra de'n Mickey i Emma Thompson amb l'ombra de la Mary Poppins. 
Ell interpreta al Sr Walt Disney i ella, P.L Travers, escriptora i autora del llibre de la Mary Poppins.

Una vegada em van comentar que adaptar la pel·lícula va ser un suplici, que la senyora no volia vendre els drets i que Disney va haver d'insistir moltíssim... i poc m'imaginava que en menys d'un any en farien la pel·lícula, ... va ser tota una sopresa. I veure el tràiler va ser una mena de: "OH, LA VULL VEURE!". :-)

No m'ha decebut gens ni mica. És preciosa.
La pel·lícula va d'això: de com al llarg d'uns 15 anys Walt Disney va insistir en la cessió de drets i de com, un cop la té mig convençuda, la convida a Los Angeles per a l'adaptació del guió. Les mil i una condicions i pegues que va trobant-hi són totalment reals i documentades, ja que la senyora volia que totes les trbades fossin enregistrades amb àudio (QUEDEU-VOS FINS AL FINAL, MIREU ELS CRÈDITS SENCERS AL FINAL DE LA PELI).

Julie Andrews, Walt Disney i PL Travers
Els actors estan molt bé (ella sobretot!). La BSO s'acompanya de cançons que tots coneixem i surts del cine amb unes ganes bojes de tornar a veure Mary Poppins. Oh let's go fly a kite!

El que més m'ha agradat és la part personal de l'autora: no només surten les negociacions sinó que la peli ens permet saber una mica més d'on surt aquest personatge, el Senyor Banks, el punt sentimental-llagrimeta de l'obra. També m'ha agradat molt la relació odi-amor de l'escriptora amb el Mikey Mouse i tot el que ell representa...


En fi, que m'ha encantat, però moltíssim!

Quan fa que no escolteu la BSO de Mary Poppins? ja trigueu!! Chim chimi chim chimi chim chim chiri.... jejejejeje. O la de fer volar l'estel, o la de son solo dos peniques....

Let's go fly a kite

08 de febrer 2014

Restaurant de la setmana: Madrid-Barcelona

L'altre dia vaig sopar al resturant "Madrid-Barcelona", que està al carrer Aragó (Aragó, 284).



El restaurant és diu així perquè antigament, el tren que anava cap a Madrid passava per davant del restaurant (estem parlant de molts anys enrera :D).

La veritat és que estàvem quasi sols sopant, i em consta que el restaurant ha tingut "temps millors". Tot i així, jo hi vaig sopar ben a gust. Em vaig demanar un filet i de postres un semifred de turró amb xocolata.

Al restaurant s'hi està bé, és agradable (té un punt antic reformat) i el servei és molt atent en tot moment (bé, només hi havia tres taules, s'hauria de veure amb el local ple, jeje). No sé, ho vaig trobar bé, sí. Tampoc era del tot car. Com que no hi havia anat mai, no puc comparar. Segurament devia canviar de propietaris (cosa que passa bastant sovint).

Nota final: 7

Per saber-ne més:

Carrer Aragó principis de segle:
 

Carrer Aragó 1930, Servei Estació (!)


Les imatges les he tret d'aquí:

I aquí també podeu llegir més sobre el tema: 
- La rasa ferroviària del carrer Aragó (1882-1960), on s'explica entre altres coses aquest cas:



Les vies de tren estaven protegides per una balustrada modernista amb fanals i arbres (cito textualment del blog) i un cotxe, l'any 1915, va quedar-se mig penjat i a punt de caure...

Us recomano molt aquest blog, Barcelofília, que parlen de la Barcelona ja desapareguda (m'encanta).

 

06 de febrer 2014

El cuerpo humano (Paolo Giordano)

Vaig descobrir aquest autor gràcies a un amic, l'Alex de Sombras de neón (que per cert acaba de publicar el seu primer llibre: La noche nos alumbrará, a la venta a Amazon)

És el segon llibre de Paolo Giordano, autor del best seller LA SOLEDAD DE LOS NÚMEROS PRIMOS. El primer llibre em va agradar molt, i la veritat és que aquest també. Això sí, tal com m'havien dit diverses persones, cal donar-li una mica de temps, ja que la part interessant es troba tirant cap al mig.


L'argument al principi ens pot xocar: són uns soldats que van cap a l'Afganistán a fer tasques simples (o sigui, que no van a primera línia de batalla). Un cop allà i, a mesura que avança l'argument, comencem a conèixer cadascun d'aquests soldats: que pensen, amb que somien, a què li tenen por... perquè de fet és això: som el que som, el que pensem, el que volem, el que necessitem, el que rebutgem.
No hi ha un sol protagonista: tots ho son una mica. El metge, el cap de tropa, el soldat malalt, el soldat fanfarron, el soldat tímid, la noia, l'altra noia, la família... i poc a poc anem construint la història.

Potser no és el llibre de l'any, però és sensible i a mi m'ha agradat. Tristet.

L'autor és un noi jove i guapo (de l'any 82) llicenciat en Física.

05 de febrer 2014

Proves d'estil

Prova amb aquarel·la i tinta xina. Diumenge era el "dia de la marmota" i mentre mirava la peli del Bill Murray em va donar per fer proves. Mai havia pintat amb aquarel·les "en plan sèrio" i ara poc a poc vaig provant.

 

Aquests no són ni tinta xina ni res. Proves d'estil sense més.



 



04 de febrer 2014

[Marcapáginas] ICP y Fábrica de moneda y timbre.

Aunque el primero está al revés (cosas del escaneado jejeje) estos bonitos marcapáginas son del ICP, Institut Català de Paleontologia. No sabía que existía tal institución! Está en Sabadell.


Ahora mismo hay una exposición temporal: "Gairebé humans: origen i evolució dels hominoïdeus" (casi humanos: origen e evolución de los homoin... no sé traducirlo). Hominoideos, dice Google. :-)

Ésto no es un marcapáginas. Es un banner :-)

Y estos dos, que son el mismo pero hacen puzzle son de la Real Casa de la Moneda. Fábrica Nacional de Moneda y Timbre:



Cuando era pequeña siempre pensaba: ¿porqué la fábrica de billetes y monedas no imprime más dinero? ¿porqué no hace un billete de 10.000 para cada habitante? 

03 de febrer 2014

BOBCATSSS 2014 a Barcelona

Bé! per fi podem dir que el BOBCATSSS ha finalitzat! (bé, va acabar divendres, però entre una cosa i l'altre no havia tingut temps de parlar-ne aquí al blog).
He escrit una entrada en to més "formal i neutre" al blog de Biblogtecarios:


BOBCATSSS és un congrés que es celebra cada any i cada vegada en una ciutat diferent. La gràcia és que està organitzat sobretot per estudiants i dirigit també bàsicament a estudiants (tot i que hi ha de tot i això és bo!).

El meu primer BOBCATSSS va ser a Porto, al 2009. En aquella época ja tenia aquest blog i vaig explicar l'experiència en 4 entrades (part 1, part 2, part 3 i part 4). Vam presentar un pòster amb l'Enric

Analysis of the agreements for education co-operation at the Library and Information Science Faculty of the University of Barcelona, 2005-2008: New labour market opportunities in ICT?
El següent BOBCATSSS va ser Szombathely. Ho vaig explicar en 5 entrades XD. Em va fer gràcia perquè dijous, al congrés, se'm va acostar un home i em va mirar quin nom duia a l'acreditació per després dir-me: "jo he llegit la teva crònica que vas fer del bOBCATSSS de Szombathely en cinc parts" (Google traductor és Déu) :-) (Szombathely 1, 2, 3, 4 i 5). Allà vam presentar una comunicació amb la Grelda, sobre el paper del community manager.

I el darrer que vaig anar va ser Amsterdam, on vam guanyar el premi al millor pòster :) (podeu veure'l aquí)

Bé, deixo els remembers i em centro en l'actualitat: el congrés a Barcelona.

Quan vaig saber que es faria aquí no vaig dubtar en unir-me a l'equip organitzador! I la veritat és que ha sigut un procés llarg però molt enriquidor. Feiem tàndem amb l'equip de Boras (Suècia), ja que normalment són dues universitats diferents els qui ho organitzen. La comunicació, mitjançant la plataforma educativa Moodle, va servir per intercanviar opinions i documents. Milers de documents per a milers de temes (bé, m'he passat: deixem-ho en centenars). Fins i tot van venir a finals d'any per a una trobada presencial (FOTOS HERE)

I bé, total, que els dies van arribar: 29, 30 i 31 de gener de 2014 :D

El primer dia pel matí es va fer un acte inagural al Paranimf de la UB (un lloc bonic que fa quedar bé)

La conferència del primer dia va anar a càrrec de Lluís Anglada:


Després ho vam amenitzar amb música (dos cantants que ho van fer molt bé) i castellers:


Per la tarda, el dimecres i el dijous hi havia "SOCIAL PROGRAM", que vol dir que es podien visitar biblioteques (es que els bibliotecaris som així de raros: quan viatgem ens agrada visitar equipaments bibliotecaris ^_^) Cada persona va poder escollir un màxim de tres centres (dos dimecres i un dijous). Alguns dels llocs que vam visitar van ser: el centre de documentació del Barça, la biblio del MNAC, la Biblioteca de Catalunya, un parell de públiques, la Gabriel Ferraté de la UPC, l'Ateneu... més o menys per a què us en feu una idea. 

El contingut del congrés en sí va estar també molt bé. Replet de pòsters, comunicacions i tallers. El tema central era: Library (r)evolution: Promoting sustainable information practices i, els subtemes:
  • Users, customers and prosumers
  • Skills and literacies
  • Spaces, cultures and freedom of information
  • Social media, cloud computing and mobile services
  • Towards a better future?
Per la nit tampoc es va quedar curta la cosa: la primera nit els vam dur al restaurant 1881, que és el restaurant que està a dalt del Museu d'Història de Catalunya (aquí en vaig parlar un dia). Lo millor SÓN LES VISTES però justament aquella nit va ploure. Ja és mala sort.
Després els vam dur a la discoteca Shôko. Com que plovia vam improvitzar el lloguer d'un autobus i així tothom va arribar ben sec. El segon dia no hi havia sopar però si la possibilitat de prendre algo al pub irlandès George Payne, que està a Plaça Urquinaona. Vam menjar "tapes" (o poso entre cometes perquè no sé si natxos i alites de pollo poden ser considerats com a tapes, jejeje). Fins i tot hi havia KARAOKE (i alguns vam cantar) jejeje I love karaoke.

Una de les coses més divertides va ser el photocall.
Vam fer unes cosetes per disfressar-se (res, quatre paridetes) i van donar molt de joc. Aquí un parell de mostres!



Bé, que més, que més... crec que no em deixo res. Bé, o potser m'ho deixo tot: van ser dies molt intensos i és impossible resumir-ho tot en una sola entrada....(i no tinc temps de fer-ne quatre o cinc com anys anteriors jejejejejejej). Ah! totes les fotos que il·lustren aquesta entrada són de Santiago Martín, el nostre fotògraf oficial. Cal dir que sense el magnífic equip de voluntaris que ens van donar un cop de mà, res hagués sigut possible! Coordinats per en Vicent, no va quedar ni un cabo suelto! 

Per últim, dir-vos que el proper any el BOBCATSSS es celebra a BRNO, una ciutat de la República Txeca. Jo hi vaig anar quan vaig estar a Praga :-) és la ciutat on Mendel va fer els seus experiments genètics amb els pèsols. Podeu veure el vídeo que ens han preparat els companys de Brno aquí:


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails