26 de desembre 2014

La noia de la biblioteca (Núria Pradas)

Fa poques setmanes em vaig llegir aquest llibre:
(He de dir que la coberta no m'agrada)
Ho havia de fer, sens dubte, perquè només pel títol ja sentia una mica d’addicció i calia que fos meu el més aviat possible! I bé, la cosa va anar així: a través del Facebook em vaig enterar que l’autora, a través de dues llibreries (La Ploma i Antinous) oferia una visita guiada pels recons barcelonins que van inspirar l’obra. Com que era una ruta gratuïta i la feien un dissabte que estava per Barcelona, doncs m’hi vaig apuntar amb un company de professió i amic de la Facultat. Sense gaires espòilers vam conèixer aquells raconets i ja sense adonar-nos vam començar a introduir-nos en la historia. A l’acabar la visita, vaig aprofitar per comprar el llibre i dir-li a l’autora que me’l signés, que jo era bibliotecària i que em feia il·lusió llegir-lo ;-)
.
Aquella mateixa tarda el vaig començar. La meva intenció era llegar-me’l ben ràpid, però anava força liada i vaig haver de deixar passar unes setmanes per finalitzar-lo. Tot i així, es tracta d’una obra ben escrita, ben documentada i molt empàtica, ja que (almenys per mi), em vaig anar sentint ben endins de la historia (clar que, el fet que jo també sigui bibliotecària i que dos cops per setmana vagi a classe a l’Escola de la Dona, a la Bonnemaison, no deixa de ser un fet encara més integrador perquè l’obra m’hagi agradat, jajajaja!).
Però bé, parlem de l’obra!
La protagonista és la Núria, una noieta de classe obrera que viu al Poblenou i que veu com la desgracia arriba al seu entorn (miraré de no fer spoilers!). Per fugir una mica de tot plegat, troba la possibilitat d’estudiar gràcies a la Francesca Bonnemaison, una dona que fa el que pot per donar coneixement a les noies de l’època, tan si son de classe alta com no. Poc a poc la Núria va destacant i al cap de unes quantes pàgines més té la possibilitat de treballar en la que aviat serà la Biblioteca de Catalunya.
Això per una banda.
Per l’altre costat tenim a l’Eudald, un noi piju de classe alta que viu com els senyorets de l’època i que té una mare que el vol aparellar amb una altra noia rica per tal de fer créixer la fortuna familiar. El que passa és que l’Eudald i la Núria s’enamoren. Si tot això ja no fos complicat per si mateix, s’hi han de posar altres factors, com els moviments sindicals revolucionaris i anarquistes per canviar la rutina asfixiant de les fabriques de principis de segle.
Més o menys seria això.
M’ha agradat molt, la veritat. Crec que val la pena llegir-la, i que a més si sou bibliotecaris o bibliotecàries us farà encara més gràcia, més que res perquè no hi ha gaires llibres que ens toquin tan de prop i on es parli de classificacions universals, ni del senyor Rubió, ni del préstec de llibres, etc. Tot plegat amb una historia d’amor força trista.

Pd. Per cert, aquest mateix any ja havia llegit una obra d’aquesta mateixa autora: Sota el mateix cel, que en aquest cas també era una obra dramàtica (molt més que aquesta última) i ambientada en un poblet francès durant la Guerra Mundial. Un llibre molt trist, per cert… ;-(

2 comentaris:

pons007 ha dit...

i si no soc bibliotecari ni res relacionat amb els llibres...?

Eli Ramirez ha dit...

doncs llavors també :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails