23 de desembre 2014

Guy Delisle a Jerusalem, Shenzhen i Birmània

Em sap greu una cosa: fins no fa gaire no sabia gairebé res d’aquest bon home, i ara me n’he tornat molt fan. Bé, a recuperar el temps perdut.


El senyor Delisle ha tingut la sort de viure en moltes ciutats diferents i, per sort per a nosaltres, ha decidit fer-ne còmics. Fa un temps vaig parlar de Pyongyang, on ens explica la seva vida durant un temps a Corea del Nord. El còmic el vaig agafar mig de casualitat a la biblioteca, perquè n’havia sentit a parlar i perquè el món nordcoreà em desperta molta curiositat.

Bé, em va agradar molt. Per tant després de Pyongyang vaig llegir “Crónicas Birmanas”, després “Shenzen” i després i per últim, “Crónicas de Jerusalén”.

Anem a pams:

  • Crónicas Birmanas: Delisle no només marxa per coses de la seva feina, sinó que a més té una dona que treballa a MSF (Metges sense Fronteres) un exemple és aquest còmic, on és ella qui marxa i ell qui la segueix, amb un nen petit dels dos i durant un any. Un bon testimoni de la situació política del lloc, on viuen sota una dictadura militar.
  • Shenzhen: es tracta d’una ciutat xinesa. En aquest cas és ell qui marxa, sense la dona, i marxa només un mes per dirigir un equip de dibuixants per tal de preparar una animació (una cosa semblant al que ja va passar amb Pyongyang). Ell no té manies a l’hora de provar menjars d’arreu del món, o sigui que prova vàries coses fastigosetes.
  • Crónicas de Jerusalén: aquest torna a ser semblant al de Birmània, ja que es mouen per la dona, un altre cop a causa de MSF. El volum, que es força llarg, explica força bé el context, la diferència i rivalitat entre religions, etc. També s’hi estan un any.


Bé, els he comentat força ràpid. Bàsicament el que volia mostrar es que hi ha com dos grups: Pyonyang i Shenzhen per una banda, i Jerusalem i Birmània per l’altra.

Tots ells són genials si es vol conèixer de prop una cultura (força asfixiant en tots els casos), tot i que en el segon pack es fa molta més referència al conflicte, donada la situació de MSF i les seves pròpies vivències. A mi m’han agradat molt més el de Corea i Xina: en primer lloc perquè la cultura oriental m’atrau més i la conec millor, i en segon lloc perquè en aquests dos ell explica molt més la seva feina.

En tot cas crec que val la pena dedicar-hi una mica de temps i provar de llegir-ne ni que sigui un, ja que crec que fa molt bona feina d’explicar tot el que hi passa allà combinant-ho amb la seva vida (sovint en toc d’humor)(que dic sovint: casi sempre) i les seves experiències com a viatger. Hi ha situacions molt bones!



Resum: si heu de triar-ne només un: PYONYANG. Si teniu més temps: TOTA LA RESTA.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails