18 de novembre 2014

Dream Team (Mario Torrecillas, Artur Laperla)

Fa poc he llegit aquest còmic ple de color i humanitat que tracta sobre futbol practicat per nanos.

Es un volum gruixut, d’unes 400 pàgines, però que es llegeix força ràpid. Lo que crida més l’atenció es la portada del llibre (la coberta), que ja podem intuir l’estil de dibuix i la paleta de colors utilitzada... perquè jo crec que el més destacat és això últim (a part de la història, clar!): els colors són molt vius. 

És una edició cara, si t’acostumes a llegir còmics de pàgines primers i en blanc i negre, quan et trobes amb una cosa així sobta bastant. I mola eh!



Bé a veure, anem a l’argument:

El protagonista es un nano que deu tenir uns deu anys (cadets?) i que juga al futbol molt i molt bé. Juga en un equipet de barri, gens pretensiós, però que gràcies a l’entrenador i al seu talent, doncs han pogut anar escalant posicions.

La família d’aquest noi és, com quasi la resta dels seus amics, una família problemàtica: pares separats, mare que té la custòdia sortint amb un home i no fent-li massa cas del que fa o deixa de fer, i pare que se l’estima molt però que sempre va begut i no es capaç de ser responsable i tenir la seva pròpia vida.


Un dia, mentre juguen un partit important contra els “pijos” del València, arriba un “ojeador” (avistador?) anglès de l’Arsenal. Quan el pare se n’entera, fa mans i mànigues per motivar al nano i que pugui donar el millor de si mateix. 

El noi, veient el seu pare tant alegre i amb tantes ganes de menjar-se el món, començarà amb una petita mentida i dirà que els anglesos estan interessats en fitxar-lo... el que passa es que aquesta petita mentida cada cop es va fent més i més gran. 

Però ell no hi pensa massa: només veu que el seu pare comença a refer la seva vida per tal de ser prou vàlid per acompanyar-lo al país dels fish&chips i començar una nova vida amb ell.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails