12 d’octubre 2014

Pel·lícules de la setmana: Gran Gatsby, Pequeñas mentiras sin importancia i Blog

The Great Gatsby (Baz Luhrmann) 2013

El Gran Gatsby és una novel·la escrita per F. Scott Fitzgerald l'any 1925. No és la primera vegada que se'n fa una adaptació cinematogràfica, però és la primera que he vist. I m'ha encantat! El director, que és el mateix de Moulin Rouge i Romeo + Julieta, ha tornat a fer una versió impressionant d'un clàssic.  És una llàstima que només guanyés premis vinculats a vestuari i escenografia, jo crec que està molt més bé que altres pelis que s'han premiat darrerament (com Argo o l'avorrida Gravity).

La peli del Gran Gatsby compta amb un bon repartiment (potser al principi ens pot quedar una mica raro el DiCaprio en aquest paper) i una molt bona banda sonora (m'he enamorat de la cançó de Young and beautiful de la Lana del Rey):


Però és que a part la història és molt bona. D'acord que això ja no és mèrit del director sinó de l'escriptor, però la història que ens explica és molt trista, del somni d'un home que ha mogut cel i terra i per aconseguir l'amor de la seva vida. Un film que parla de superació i optimisme però també sobretot de baixa autoestima i d'inseguretats... et deixa tristor.

Pequeñas mentiras sin importancia (Guillaume Canet) 2010

Aquesta també és una pel·lícula que et deixa un regust de tristor. Aparentment simpàtica, la peli va d'un tio que cada any convida els seus amics a una casa que tenen a la platja. El tio té molta pasta i fa això cada any per celebrar que comencen les vacances i com a excusa per reunir-los a tots.

La pel·lícula comença així, el que passa és que aquest any un dels amics no podrà anar-hi perquè pateix un accident i s'ha d'estar ingressat a l'hospital.

Al llarg de les més de dues hores que dura la peli (154 minutacos retallables en alguns moments) anem veient la relació entre ells, una relació que no és tan ideal com la volien fer creure, i que amaga mentides... petites, d'acord, però les petites mentides que poc a poc es van convertint en més grans... misèries humanes.


Blog (Elena Trapé) 2010

I per últim, vaig veure aquesta pel·lícula espanyola que... hmmm.... deixa bastant que desitjar. Bé, és "passable". Té un plantejament curiós i una estètica que és bastant diferent a les altres (molt de messenger, molta càmara de mà...). Desperta cert interés perquè fins que no està ben avançada la peli no t'adones del que està passant. És una mica irreal en algunes coses, però bé, es deixa veure. (Un cinc pelat).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails