31 d’agost 2014

Pel·lícules de la setmana: Barcelona, abans que el temps ho esborri / Cyrano de Bergerac

Barcelona, abans que el temps ho esborri (Mireia Ros)


“Barcelona, abans que el temps ho esborri” és una mena de pel·lícula documental dirigida per Mireia Ros i que repassa la vida de dues famílies influents en la burgesia catalana: els Baladía i els Llorach. De fet el film està basat en el text d’un dels descendents, Javier Baladía, que gràcies a documents trobats i heretats fa un esquema de com vivia aquella gent (i del qual ja en va escriure un llibre l’any 2004).

La veritat és que, veient el documental, t’adones que totes les personalitats de l’època estaven més o menys relacionades entre elles. Tal com diu ell en el seu blog (http://baladia-llorach.blogspot.com.es/), la família va estar molt involucrada en l’art i en la cultura. El “mismíssim” Ramon Casas va fer 11 retrats a la família, les seves cases estaven signades per arquitectes de la talla de Gaudí o Puig i Cadafalch; eren amics de Pompeu Fabra i amb diners i ganes van portar Strauss a Barcelona.. es relacionaven amb Segarra, Pla o fins i tot algun cop amb García Lorca o altres personatges de talla internacional. També van vincular-se amb l’esport, sent dels primers en implantar l’esquí a Catalunya i en contribuir al naixement també del Club de futbol més important del món (FCB Clar :D). I a part, el Jaume Baladia va ser un dels primers enginyers de l’estat, llicenciat a Manchester. Poc després van instal·lar la primera màquina filadora de vapor a tot l’estat.

Bastant sorprenent tot plegat.

 

Cyrano de Bergerac (Jean-Paul Rappeneau)

Aquest estiu he vist també la peli de CYRANO DE BERGERAC, la del Gerard Depardieu (no l’havia vist mai). Per si no sabeu la història, va d’una noia que es diu Roxane i que té tres pretendents: un que té poder (a qui no fa gens de cas), un que té “guapura” i un que és molt llest i escriu molt bé (en Cyrano).

La noia està enamorada del guapo. Quan ell ho sap, demana ajuda al Cyrano perquè li escrigui cartes d’amor en nom seu. Ella s’enamora de les seves paraules, i decideix casar-s’hi. El que passa es que no sap que qui realment escriu allò no és ell... sino el Cyrano, que a més és cosí seu. Bé, un embolic d’aquests mítics. També, clar, Cyrano no s’hi acosta perquè té un nas molt gran i lleig i té por del seu rebuig...

Els diàlegs són molt bonics, i la música molt encertada. La peli va guanyar un munt de premis perquè se’n va fer una posada en escena molt bona (a la wikipedia comenten que van ser més de 2.000 vestits els que es van utilitzar!)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails