17 de juliol 2014

Divergent. Insurgent. Lleial (Veronica Roth)

Per fi he acabat de llegir els tres llibres de la trilogia de moda (dic “de moda” perquè han estrenat la primera pel·lícula fa ben poquet).


A mi m’agraden molt les novel·les distòpiques que parlen de futurs post-catastròfics o coses així. Recordo (o si més no, és el que crec) que el primer llibre d’aquest estil que va caure a les meves mans va ser “Los bonsais gigantes”. Ens el van fer llegir al cole, igual que anys més tard ens farien llegir 1984 de l’Orwell. Un llibre porta a un altre, i això és el que m’ha passat.

Ara fa uns mesos vaig llegir al blog de “Llibres al replà” una ressenya del llibre “La zona prohibida”, de David Cirici (el mateix autor de “L’esquelet de la balena”, una altre llibre del mateix estil). Llegint en fòrums d’internet sobre aquest llibre, vaig trobar que molta gent mencionava un tal “Divergent”, i em va picar la curiositat.

Vaig tenir la sort de trobar-lo ràpidament disponible a les biblioteques i la seva lectura em va atrapar totalment (fins i tot vaig pensar que estaria bé que hi hagués pel·lícula,.. i no m’havia enterat que l’estaven a punt d’estrenar...). Bé, al caso! La història, salvant les distàncies, és una mica com els tres de “Els jocs de la fam”: la protagonista és la Beatrice Pior, que viu en una ciutat dividia per faccions segons la personalitat de cadascú:
  • Intrepidesa
  • Erudició
  • Amistat
  • Franquesa
  • Abnegació

A partir dels 16 anys han de triar a quina facció volen viure per la resta de les seves vides. Sovint s’escull la mateixa on has viscut, però a  vegades no. És per això que la Beatrice deixa Abnegació per anar una altra facció. A partir d’aquest fet inicial, tot s’embolica. Coneix al misteriós Quatre, coneix els processos d’iniciació, les rivalitats entre faccions, etc.

El segon llibre va arribar a les mans tan ràpid com el primer i el vaig consumir mentre era a Salamanca. Al segon llibre encara hi ha més problemes J

Finalment el tercer llibre si que ha trigat una mica més. Quan vaig acabar el segon em vaig quedar amb moltes ganes de llegir el tercer, doncs passa una cosa que obliga pràcticament a seguir llegint per saber què passarà. I passa, però potser no és tal com jo m’ho imaginava. A veure, que m’ha agradat molt i no podia parar de llegir, però pel que semblava en el segon llibre, m’hagués agradat que fos una altra cosa.  Però bé, que tot i així els tres llibres m’han encantat i ha sigut una lectura “enganxant” total.

Extra (destaco un paràgraf, que ja sabeu que quan surten biblioteques als llibres o a les pelis m’agrada fer-ho constar)

 - I un dia vas confessar haver robat un llibre de la biblioteca just quan entrava la mama
I em va tocar anar a demanar disculpes a la bibliotecària! (...) aquella dona era horrible! A les noies sempre ens deia “senyoreta”, i a vosaltres, “jove”
Ah, però jo li queia bé. Sabies que quan feia de voluntari a la biblioteca i se suposava que m’havia de passar l’hora de dinar endreçant els libres als prestatges, jo me la passava llegint pels passadissos? Em va enxampar unes quantes vegades i mai em va dir res.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola! jo no he llegit gaires noveles distòpiques però aquesta que et diré és la millor i la (potser) inicial i iniciàtica:
Fahrenheit 451. Er sona?

ja vaig fer allò que varem comentar, recorda el 10% per l'any vinent
salutacions.

josep

cosiquina ha dit...

Hola guapa: estoy enganchadísima!!!! me está prestando un montón y eso que los personajes son un tanto planos e infantiles, pero en general me parece muy entretenido y muy del verano. Ya tengo el tomo dos en mi mano para seguir.

Estupenda recomendación. Bsss

Eli Ramirez ha dit...

Josep: i tant que he llegit F.451! un clàssic :)
(i gràcies per lo altre) :)

Imma: bieeeeen me alegro que te enganche!!! jejejejejej

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails