25 de juny 2014

Ruta "Búnkers i mansions" de Via Barcelona (búnker soviètic 1937!)

Dissabte passat vaig fer una ruta històrico-urbana organitzada per Via Barcelona.
Porta per títol "Búnkers i mansions" i la veritat és que us la recomano molt :-)

És una ruta que, com ells mateixos expliquen, parlen de l'esplendor i la decadència de la Barcelona burguesa al barri de Sant Gervasi. De com els rics van fer grans mansions a l'Avinguda Tibidabo i com després van patir pèrdues i desgràcies a la II República i la posterior guerra civil. L'atractiu principal de la ruta és la visita d'un antic búnker soviètic :-)

Comencem pel principi:

El protagonista principal de la ruta és el senyor Doctor Andreu, sí, el de les pastilles per a la tos :) Aquest bon home, literalment, es va forrar. Tenia tants diners que va començar a fer moltes coses i de fet l'avinguda Tibidabo era un projecte pràcticament seu (bé, de fet d'un grup de gent ricachona, tb hi havia els senyors Macaya). En aquella època Sarrià/St Gervasi no estava encara annexionat a Barcelona i molts barcelonins de pasta feien les seves casetes allà per estiuejar.
Un dels elements mítics era el GRAN CASINO DE LA RABASSADA (ja en vaig parlar, em fascina fins a tal punt que vaig anar un dia a buscar les restes!)

Aquesta era la casa del Dr Andreu (actualment Mútua Universal)


Just al davant hi ha la casa, avui en venta, del compositor Enric Granados. El Dr Andreu era el seu mecenes!
 

I anem a lo que realment mola: gràcies a les gestions del guia Felipe (a qui vull agraïr la ruta doncs va molar molt!) doncs vam poder accedir al búnker.
Espanya i Russia van passar temps d'amistat. Sobretot quan va començar la guerra, el bàndol republicà va demanar ajuda als russos. Lluís Companys una de les coses que va fer va ser expropiar propietats dels qui tenien afinitats amb els nacionals, i la família del Dr Andreu ho era (el senyor ja havia mort). Per tant, la seva casa va passar en mans de la Generalitat i ells ho van cedir als russos. Concretament la casa va ser la seu del consulat rus a Barcelona.
I als baixos hi ha el búnker :-)
 

 Vam poder entrar. És petitet, res a veure amb els refugis antiaeris visitables de Barcelona (Poble Sec i Plaça del Diamant) (Fotos i comentaris aquí). El búnker tenia una trampeta a l'altre extrem que donava directament al jardí, per si de cas:


 Després de la casa del Dr Andreu vam visitar algunes cases i jardins del voltant (només per fora). Per exemple, una cosa molt silenciada són les "txeques", un centres de tortura del bàndol republicà. A Barcelona n'hi havia unes 30-40, i la tortura era física i psicològica. La seu de les oficines de Blanquerna, a la part subterrània on ara hi ha un  menjador, hi havia una txeca d'aquestes.

Bé, 
Deixant l'Av. Tibidabo vam seguir una mica pel carrer de St Gervasi i vam anar trobant edificis històrics. Un exemple és Torre Castanyer, que va arribar a ser residència reial perquè el palau dels reis s'havia cremat (a Pla de Palau) i els senyors Castanyer els hi van cedir el palauet (temps després els Reis van tornar a venir i es van allotjar en un palauet cedit pels Güell). De fet a la Torre Castanyer després s'hi van acollir alguns republicans (com Antonio Machado)


I una altra cosa guai (això ja mig ho sabia perquè m'estic llegint el llibre de la Barcelona subterrània jeje). Els jardins de Ca n'Altimira.
El senyor Altimira era un ricachón però ric ric, riquíssim (tenia tb la Casa de l'Ardiaca, actual arxiu). Tenia una casa molt gran on hi feia festes espectaculars. Això que veieu aquí sota era el jardí. Es diu que sovint l'omplia d'aigua i la gent anava amb barquetes....


 Si mirem a l'interior, veiem això:


Mola, eh! Ara no s'hi pot accedir perquè hi ha les reixes. Al final de les columnes hi ha una porteta que duu a unes grutes (al libre ho explica, l'autora va poder entrar!) ara s'ho estan carregant bastant perquè la linia 9 del metro passa per allà.
Les grutes eren un divertimento i comunicaven diferents coses. Es diu tambéque tenia com una mena d'aquaris amb sardines, i cada dia es feia portar aigua salada per posar-la allà... :)
Una altra cosa que també se sap del senyor aquest és que tenia animals exòtics, fent de la casa un petit zoo. El més emblemàtic va ser un orangutà. Era molt estimat pels visitants de la casa: sovint el vestien de cambrer (...). Un dia, l'organgutà va voler imitar el seu amo mentre s'afeitava la barba.... i el pobre animal es va autodegollar :-(


Finalment la ruta acaba amb el que va ser la casa de Muley Afid, un sultà excèntric que va haver de fugir del seu país per traició del seu germà. Algunes coses que feia era, per exemple, tirar diners per la finestra quan venien els pobres.... o fins i tot va comprar algun elefant pel zoo!


Avui en dia és la seu del consolat mexicà. Es pot visitar quan fan l'Open House (esdeveniment que ja he mecionat diverses vegades i que és de les millors coses de l'any!) (exemple Frontó Jai Alai)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails