14 d’abril 2014

La residencia de estudiantes (Yoko Ogawa)

El problema de col·leccionar punts de llibre, si es que això és un problema, és que sempre cauen a les teves mans "suggerències de lectura". 

M'ha passat amb aquest llibre.
Els punts de llibre de l'editorial Funambulista són molt bonics, tinc varis d'aquesta escriptora (Yoko Ogawa) i tots són d'un color blau clar amb un lleuger tacte rugós... i bé, convida bastant a llegir!


I sense jo buscar-lo, l'altre dia repassant un prestatge de la biblioteca me'l vaig trobar i me'l vaig emportar. És un text curt, curtíssim (112 pàgines però en un llibre mini: quasi quadrat, primet). Sembla un conte.

Un conte raro.

No estic acostumada a la literatura japonesa: no conec gaires autors ni n'he llegit massa cosa. De fet vaig començar fa temps un llibre del Murakami i no vaig ser capaç de continuar-lo (tot i que algun dia vull reprendre'l) i bé, aquest llibre és estrany.

L'argument es basa en tres protagonistes: per una part una dona japonesa que viu sola perquè el seu marit està treballant a Suècia. Després tenim al seu cosí petit, que vol començar la universitat a Tòkio i truca a la seva cosina per si li pot facilitar l'accés a la residència on va estar ella fa sis anys per què és una de les més barates... i finalment tenim al Sensei, l'amo de la residència, un home que està malalt i que va prenent cada vegada més protagonisme.

Els tres personatges estan molt ben tramats, són força rodons tot i les poques pàgines que té el llibre. Els diàlegs entre ells són molt senzills però molt correctes, molt a l'estil de societat japonesa.

Tanmateix, hi ha una mena de misteri que envolta la residència; i els lectors estem convidats a pensar diferents teories.

Què no m'ha agradat? el final. Gens. No m'agraden els finals oberts XD!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

moltes gràcies Eli! es que això de fer-ne 40 comença a pesar una mica hehehe :-)

sí, tot bé, i si no hi ha res de nou sí que ens veiem ben aviat al museu Marés.

pd, ahh i coincideixo amb tú amb això dels finals oberts dels llibres, a mi tampoc m'agraden gens!

Un petó, Laura

Anònim ha dit...

aaaii veus? l'edat no perdona :-(
m'oblidava de dir-te que a mi també m'agraden mooolt els punts de l'editorial Funambulista, de fet és una de les meves preferides. En tinc alguns de repes, si vols, ens els mirem el dia del museu Marés hehehe :-) (Laura)

Alex Pler ha dit...

Els japonesos tiren molt cap als finals oberts...

D'aquesta mateixa autora t'hagués agradat més "La fórmula més estimada pel professor".

Eli Ramirez ha dit...

jejejeje ok Laura! ens veiem la setmana vienent!

i alex, provaré a veure i ja et diré! merci!

Anònim ha dit...

perfecte Eli!

doncs la setmana que vé ens mirem els nostres repes de la Funambulista :-). Un petó, Laura

Eli Ramirez ha dit...

ui jo no sé si tinc repetits funambulistes. No sé si tinc massa cosa de res, de fet. Tranqui no passa res si no canviem casi, lo imporant es veure'ns les cares! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails